Història de Menorca

L’interès de l’Armada va fer excavar l’illot de ses Rates del port de Maó

L’imponent projecte de 1926 no es va executar íntegrament però va provocar grans canvis

Draga de Cullera operant a l’Illot de Ses Rates | Foto: FOTO COL.LECCIÓ MONTSE CARDONA

TW
1

L’imponent projecte, que s’aniria desenvolupat amb notable secretisme respecte als objectius i finalitats, atès que es troben tan sols minvades referències i comentaris a les cròniques i a la premsa de l’època, s’executava lentament durant un llarg període de temps, que es podria estimar en prop de trenta anys, tot que l‘evolució de les estratègies militars motivarien la desestimació parcial de les previsions inicials promocionades i conveniades des de l’any 1926.
Aquesta és la descripció de les obres projectades, les construïdes i les excloses.

OBRES EXECUTADES

Illot de ses Rates. coneguda també com a Illa Rodona, situada al SW de l’illa del Rei. Contràriament a la creença general, aquest illot no fou excavat per facilitar la maniobrabilitat i l’amaratge dels hidroavions. La demolició i dragat es proposà per que els barcos de l’Armada majors, de fins a 200 m d’eslora, amarrats al moll del Fonduco, i al nou moll de Sant Antoni (3 vaixells) poguessin disposar d’una superfície marítima prou espaiosa a la Plana de Cala Figuera per a poder maniobrar els cuirassats amb prou seguretat, tot considerant que especialment la riba sud està fortament afectada pels vents de tramuntana.

L’illot de ses Rates tenia una longitud de 70 m i la seva amplada de 30 m, disposava d’una superfície emergida de 2.100 m2, i una alçada a la coronació de 10 m sobre el nivell del mar, resultant un volum aproximat de 18.000 m3. i contava una superfície submergida en la base, fins a la sonda -10,50 m de 15.400 m2. En total es dragarien aproximadament 65.000 m2. En suma s’extraurien 87.170,400 m3. amb una draga de cullera. Les terres excavades es depositarien, transportats amb gànguils (pontones) fora del port, a la zona coneguda com els dragats, a una distància de 1 milla cap el llevant de la Punta de San Carlos (veure plànol situació) i a una profunditat entre 40 i 80 m. Aquesta zona de dipòsit dels productes del dragat es convertí en una profitosa pesquera.

La demolició s’inicià per Nadal de 1935 i finalitzà el 30 de març de 1936. Tot un récord executat en 96 dies, treballant la draga ininterrompudament 24 hores diàries. L’empresa contractista de les obres fou la Compagnie Entreprises Ackerman & Van Haaren amb base a Amberes. El pressupost total de les obres d’excavació i dragats fou de 1.603.414,38 pessetes.

Altres dragats en el port. Apart de la demolició de l’Illot de ses Rates es practicaren grans millores dels calats del port, especialment als prims propers a les illes del Rei, Llatzeret, Quarantena, prim de Ses Tites, eliminant totes les restingas que suposaven perill per a la navegació i maniobrabilitat i per a facilitar l’amarratge dels vaixells. Quasi tota la superfície de la part central de la Plana de Cala Figuera es dragaria fins una batimetria de -10,50 metres.

També s’havia proposat el dragat de l’Escull dels Frares, per a facilitar la maniobrabilitat dels hidroavions. Aquesta proposta possiblement no s’executà totalment, atès que posteriorment, al voltant dels anys 2000, es contractaren dos projectes per a millorar el fons marí, fins a una fondària de més de vuit metres.

Pareix que no tenia sentit el dragat de l’escull des Frares, si posteriorment s’havia previst, sense massa convicció, a aquest paratge la construcció d’una pista d’avions.

Els primers dragats al port dels que tenim constància documentada, que no formen part del projecte descrit, tracten de l’any 1879, quan ja es projectà el dragat de l’Escull dels Frares i l’interior o cul de Cala Teulera, aquesta a una profunditat de -2,00 metres, possiblement per a donar cabuda als nombrosos vaixells que complien quarantena obligatòria al Llatzeret. La cala també es destinà a fondejador per a les patents brutes. L’any 1884 varen fondejar a la cala Sant Jordi i Cala Teulera un total 260 vapors i 578 vaixells de vela. Fou un dels anys amb major presència de barcos.

Demolició d’edificacions dels molls de llevant. Les andanes resultaven molt restringides i sinuoses per a la circulació i maniobrabilitat de vehicles, i per a la càrrega, descarrega i dipòsit de mercaderies, per la qual cosa es demolirien les voluminoses edificacions de la Duana la qual disposava d’una façana de 85 ml i àmplia superfície, la caserna de Carabiners de 100 m2, aixecada sobre el parament del moll, la Consigna amb 230 m2, les Casas de Enmedio (magatzems) amb una superfície de 550 m2.

Vaixells atracats de popa al Moll de Llevant.

Es tractava d’una actuació de notable envergadura, indubtablement molt costosa, atès que posteriorment es construirien noves edificacions públiques parcialment substitutòries.

Nous molls comercials. Per fases, escalonadament i lentament s’anirien habilitant les noves alineacions i esplanades dels molls destinats a l’atrac dels bucs correu i de mercaderies. S’actuà principalment als molls de Llevant, regularitzant alineacions dels paraments i eixamplaments de l’andana. Posteriorment s’habilità una alineació de 217 ml amb espaiosa esplanada, tram a on actualment s’ubiquen els dos edificis de l’Autoritat Portuària. Aquesta alineació del moll inicial ha estat objecte de diverses prolongacions, les quals constitueixen l’actual moll de creuers turístics.
Durant la dècada dels 40 es construiria la Costa de ses Voltes, als baixos del barranc d’Es Freginal. que comunicaria els molls amb la ciutat de Maó.

Pantalans Base Naval. Els tres pantalans ubicats a la zona central de l’Estació Naval i a redossa de l’illa Pinto, possiblement es construirien a partir de l’any 1915, quan l’Armada Espanyola impulsà una base de submergibles, a la qual si afegiria més tard un destacament de l’Aeronàutica Naval

Instal.lació dels proís -punts d’amarrament. Amb la finalitat d’amarrar amb total seguretat els vaixells de la flota, es proposà la instal·lació de 92 proís (amarradors). Serien instal·lats, especialment a la vorera sud del port, on es cimentaren interiorment i es reforçaren amb cadenes molt gruixudes molts dels pilons, utilitzant peces de ferro específics encarregats als fabricants de material portuari. Cal ressenyar que s’aprofitarien una vintena (?) de vells canons de ferro inutilitzables, de segles anteriors, dels quals hi queden ben pocs, especialment encara subsisteix el del Moll d’en Pons, davant l’hotel Hamilton, el qual recentment es desplaçà lleugerament respecte a la ubicació originaria, seria desitjable que prou reforçat per que probablement, algun dia, podrien resultar necessaris. Cal no oblidar que la funció principal dels ports és la d’acollir els barcos i mercaderies, les altres activitats introduïdes son complementàries.

En segles anteriors els punts d’amarrament, proises, eren excavats a les roques, i complien la funció d’amarratge dels caps dels vaixells. Desgraciadament, van desapareixent paulatinament aquests proises, canons, bol·lards i pilons amb les noves obres d’habilitació, renovació o modificació dels molls i de la riba. En l’actualitat encara es segueixen utilitzant, eventualment, els amarradors instal·lats per a diversos tipus de vaixells de guerra i civils, especialment els del moll del Fonduco, frontalment a la Plana de Cala Figuera.

La distribució dins el port dels 92 bol·lards per als vaixells es varen programar, segons els plànols, a les ubicacions de bucs següents: COSTA NORD. Als molls de l’Arsenal 4 de 100 m, moll Illa Pinto 1 de 100 m i 1 de 200 m, Punta d’enmig de Cala Rata 2 de 100 m, nou moll de Sant Antoni 3 de 200 m, nou moll de Cala Llonga 2 de 200 m i 2 de 100 m, a ponent de Cala Lladró 4 de 100 m i al llevant 4 de 100 m, nous molls del Llatzeret 1 de 200 m i 1 de 100 m. COSTA SUD: molls de Ponent 5 de 100 m, punta de llevant de Cala Figuera 2 de 200 m, molls del Fonduco 4 de 100 m, cala Figuerasses 1 de 100 m, Cala Corp 1 de 200 m, moll d’en Pons 3 de 100 m, Cala Fonts 2 de 200 m, i cala Pedrera 1 de 200 m.

Cala sa Noupinya. Era la cala més resguardada de tot el port. Situada a la riba nord, al costat de gregal de l’illa Pinto, Disposava d’una superfície aproximada de 6.000 m2 i una fondària al eix entre -2,00 i -6,50 m, un cop reblerta i aplanada s’habilità un camp de futbol pel gaudiment i esbarjo dels mariners de la Base.

Edifici de la Consigna. Foto: ARXIU ALMIRALL-AMICS DES PORT

Anteriorment s’amplià notablement la superfície dels límits de l’Estació Naval, fins a Riu Pla, quedant Sa Nou Pinya integrada a l’àmbit del complexa militar.

Antigament, per la proximitat a la ciutat, aquesta cala era freqüentada pels maonesos que organitzaven festes i berenetes al capvespre de l’estiu. També s’hi celebrava al llarg del segle XVIII, el darrer dia del carnaval, conformement expressen quadres del port antics.

OBRES PROGRAMADES I NO EXECUTADES

Pista d’avions a Sa Colàrsega. Segons plànols es tractaria d’habilitar una esplanada o pista de 800 m de llargària per 120 m d’amplada, resultant una superfície de casi 10 hectàrees (catorze camps de futbol). A l’extrem de llevant es construiria un malacó de 150 m i as costat una reserva d’espai considerable per a la plantació del dic Amb la informació disponible no es pot esbrinar quins tipus d’avions podrien utilitzar aquesta previsió inicial dibuixada als plànols. Ocuparia un 40 per cent de la làmina d’aigua de Sa Colàrsega i hauria significat una pèrdua molt lamentable d’una bona part de les aigües del port i de la seva configuració actual. Sortosament es varen excloure les previsions inicials.

Antic canó cimentat com amarador al Moll den Pons. Foto: TONI VIDAL

Moll a Cala Llonga. La previsió consistiria en construir una línia frontal de moll de 200 m i una esplanada interior de tres hectàrees i mitja i que cobria casi tota l’endinsada. Posteriorment s’haurien d’aixecar els magatzems i tallers necessaris per atendre les reparacions i vitualles dels bucs. La previsió era l’amarratge de popa de 2 vaixells de fins a 200 m d’eslora i 2 de 100 m. Sens dubte es tractaria d’una obra d’impacte espectacular que eliminaria, casi totalment, la cala actual.

Moll a Cala Sant Antoni. Es tractaria de construir una nova alineació de moll de 220 m, guanyant 3.500 m2 de terreny al mar fins a tapar totalment la cala. Si amarrarien 3 cuirassats de fins a 200 m. Un cop volat l’illot de ses Rates disposarien de tota la Plana de Cala Figuera per a maniobrar amb facilitat i seguretat.

Carretera des de la Base fins a la Mola. A les programacions inicials proposades no figura en els plànols disponibles el possible traçat d’aquest nou vial, figurant als informes una descripció que assenyala que discorreria probablement per la vorera de la costa nord del port. Es construiria una carretera la qual partiria des de l’Arsenal fins a la Mola, passant pels nous molls projectats de la cala Sant Antoni, Cala llonga, fins cala Sant Jordi arribant a Cala Teulera i Castell de la Mola. Aquesta proposta hauria suposat l’ocupació total i la desfiguració absoluta de la vorera nord, amb un impacte indescriptible.

Nous molls al Llatzeret. La previsió consistia en la construcció de dos nous molls al ponent d’aquesta l’illa. Una nova alineació de 160 m, al nord de l’embarcador actual, per a l’amarratge de costat d’un vaixell de 200 m i un altre moll al sud de dit embarcador de 100 m per acostar un buc de menys de 100 m.

Apart de les programacions d’obres descrites en els informes i plànols, algunes executades i altres posteriorment desestimades, a l’àmbit portuari igualment es desenvoluparen altres propostes i projectes.

Les estratègies militars evolucionaven i deixaria de tenir interès la realització de totes les previsions, considerant que el port es convertiria en una ratonera. Per que els barcos de l’Armada necessitarien una hora, o més, per abandonar el port resultant molt senzill obstruir la bocana i esdevindria objectiu factible per part de l’aviació adversària.