Conte rus

Les tres endevinalles

Valorar:

Van ser una colla els marquesos, grans almiralls, generals i particulars que van intentar superar la prova. Però tots van fracassar. La reina ho endevinava tot

Fons Menorquí de Cooperació

Maó


La reina Fedora de Popòvia era més llesta que la gana. Feia molt de goig, però devia tenir una peça girada, perquè havia promès que no es casaria sinó amb qui li proposés tres endevinalles sense que ella en sabés endevinar cap. Es veu que ho sabia, que era llesta i eixerida, i li agradava que fos dit. O potser pensava que qui havia de compartir amb ella el regiment de la cosa pública havia de ser algú més aviat net de clatell i no el primer taujà que passés per la cantonada, per molt títols, faixes i condecoracions que pogués exhibir.

Van ser una colla els marquesos, grans almiralls, generals i particulars que van intentar superar la prova. Però van fracassar tots. La reina endevinava totes les endevinalles. És clar que n'hi havia alguns que li van sortir amb aquelles tan senzilles que diuen "Una capseta blanca que s'obre i no es tanca" o "Una senyora ben ensenyorada que sempre va en cotxe i sempre va mullada".

Un dia, però, se li va presentar un jove camperol -de fet, mig pastor, mig camperol, traginer quan li convenia i llenyataire d'ocasió- que es deia Ivan. Era alt, escardalenc, amb les galtes cobertes de borrissol i un punt de lluïssor a la mirada. Es va plantar davant la reina i, després d'haver-li fet una bona reverència, que la condició humil i les bones maneres no són pas incompatibles, me li va etzibar l'endevinalla següent:

- Vaig veure un bé en què hi havia un altre bé. El vaig agafar i, a fi de bé, el vaig privar del bé.

La reina Fedora no va saber pas què contestar. Però per no declarar-se vençuda a la primera va dir que s'havia trobat malament de cop -la famosa migranya d'aquestes ocasions compromeses- i que l'endemà li donaria la resposta.

I a la nit va fer que la seva serventa, una mossa molt ben plantada que es deia Tatiana, es presentés a l'hostal on s'estava el jove Ivan i, amb les seves arts i les seves gràcies, li arrenqués la solució de l'endevinalla.

L'endemà. Quan l'Ivan, el camperol es va presentar davant la reina Fedora, aquesta, sense cap vacil.lació, li va dir:

- Vet ací la solució de la teva endevinalla. Hi havia un cavall que pasturava en un camp de blat. Jo el vaig agafar i el vaig fer fora.

Aleshores, Ivan li va proposar la segona endevinalla:

- Al mig del camí hi havia el mal. Jo li vaig donar un cop amb el mal. Així es va morir a causa del mal.

I la reina de nou es va quedar sense saber què contestar. I, un altre cop, va recórrer a la mateixa excusa: la migranya.

I a la nit, naturalment, va tornar a enviar la Tatiana a veure el jove camperol, amb un encàrrec idèntic al de la nit anterior.

L'endemà, la reina quan ve tenir el seu pretendent al davant, en u to més aviat indiferent, com si la qüestió no l'afectés va dir:

- La solució de la teva endevinalla és ben senzilla: Vaig trobar un escurçó al mig del camí i el vaig matar amb un cop de garrot.

Però l'Ivan, que es va ensumar les trampes de la reina, li va preguntar:

- Ara, altíssima i magnífica senyora, a veure si em sabríeu dir qui endevina allò que no endevina ni una reina.

La reina Fedora es va sentir atrapada. No volia confessar que havia sabut les dues solucions de les dues endevinalles per la seva serventa. I es va declarar vençuda.

-No ho sé -va dir amb tota la senzillesa del món-. I sense pensar-s'hi més, es va casar amb aquell camperol, que li havia demostrat ser tan llest com ella.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.