Articles

Els llibres perduts d'Alexandria: "L'Odissea"

Valorar:

Bartomeu Obrador Cursach
I.E.S Joan Ramis i Ramis   
Maó
Quan surts per fer el viatge a Ítaca / has de pregar que el camí sigui llarg". Aquests coneguts versos ens faran d'espolsador per salvar el primer llibre de la nostra petita però gran biblioteca: "L'Odissea". Segurament cal dir poca cosa d'aquesta gran aventura, així que aquest modest escrit no serà gaire cosa més que una visió subjectiva davant d'aquest poema que, a una època ja tan llunyana com el segle VIII aC, fixà les bases del mite del retorn.
Segurament, tots els lectors hauran tingut a les seves mans una edició de "L'Odissea" però la seva extensió, complexitat i accions, que en ocasions poden ser estranyes als nostres ulls, són factors que han deixat a molts pel camí, i reconec que en un principi jo mateix vaig pecar d'això. Tot i així, vos contaré un petit secret que pot ajudar a la seva lectura: trobar la seva transcendència dins la nostra vida.
Tots coneixem l'argument d'aquest poema, però tal vegada el seu significat sigui més fosc. Llegir "L'Odissea" no és sols llegir les aventures d'un home que aconsegueix passar-ne mil i una, i gràcies a la seva astúcia tornar a ca seva; és molt més: és veure la vida humana com un viatge marítim que ens ensenya que, tot i que aquest camí estigui ple de dificultats, la persistència ens farà arribar al nostre objectiu, però que a la vegada el camí és un objectiu en si mateix, ja que, al llarg d'aquest, trobarem coneixements i experiències que ens faran ser més grans del que érem. Per a nosaltres, que som illencs, és fàcil imaginar-ho: molts de nosaltres haurem de partir per estudiar a l'altra banda de la mar; en aquells moments, serem un Odisseu que sols tornarà a la pobra illa d'Ítaca, la nostra Menorca, una vegada que hagi completat un procés de formació. Així doncs, veure Odisseu lluitant contra Polifem és veure'm lluitant lluny de la meva terra contra la melangia que, tancant-me dins la seva cova, em pot impedir la continuació del viatge. Una vegada vaig aconseguir aquesta interpretació, se'm féu molt més atractiva la seva lectura, perquè no era un grec de segles i segles enrere aquell que viatjava, sinó que era jo mateix que caminava per la vida.
Aquesta visió, la vaig trobar a partir d'escoltar el cantautor català Lluís Llach, el qual a la seva cançó "Viatge a Ítaca" (que són els versos inicials d'aquest article) canta una versió d'un poema de Konstantinos Kavafis (1863-1933), un poeta en llengua grega que fa una interessant valoració del viatge d'Odisseu com a font inexhaurible de coneixements i aventures, una odissea que cal viure "per aprendre dels que saben" i allargar-la per enriquir així l'ànima. És interessant llegir aquest poema com a clau interpretativa per a entendre el vertader significat del viatge de l'heroi.
Aquest mateix poeta tingué una gran repercussió dins la cultura catalana contemporània. El màxim exemple, el trobem en Carles Riba, que en traduí els poemes. Els dos estimaven d'una forma similar les glòries gregues i les feien viure dins la nostra societat reforçant la dignitat dels seus clàssics i convertint-los en una gran font de reflexió personal i social. De Carles Riba és necessari reivindicar, en un lloc com aquest, la seva traducció al català de "L'Odissea", una traducció en vers amb una força i consistència que ens fa atracar-nos a  tastar la poètica que destil·la l'original grec.
Així doncs, vos convido a salvar aquest primer clàssic de la horripilant pols de les prestatgeries, convertir-lo així en part de la nostra vida i sentir-nos a llarg de la vida Odisseus que pel camí cap a la nostra Ítaca engrandeixen el seu esperit escoltant les gents d'altres llocs, conèixer nous ports i arreplegar tresors que els nostres ulls ignoraven.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.