Culture Club

Llegint arquitectura amb Juanjo

Valorar:
preload

06-11-2015

Juan Elorduy
Avui dimecres he llegit al "Menorca" l'article de l'arquitecte Juanjo Gomila sobre el PG de Maó i al qual ha posat per títol "Ha de ser la ciutat antiga un museu?". Interessant, amè i reflexiu, com sempre, no dóna resposta a la pregunta del títol. Encara que s'entreveu un cert to despectiu cap el "museu", com si un museu fos allò avorrit, fals, mort, un cementiri amb cadàvers exposats per a la contemplació del públic. I ens posa l'exemple de la ciutat emmurallada de Carcassone, a França, on cada casa, cada edifici s'ha convertit en una tenda de souvenirs, una "immensa i buida botiga-museu, perduda per a la vida". Compartesc el seu horror per aquesta ciutat que és més semblant a un parc temàtic, absolutament desnaturalitzada. En canvi, i perquè no es queixin els meus amics francesos, la petita ciutat de Les Baux de Provence, també històricament congelada, me sembla evocadora i bellíssima. O, com no, Venècia, capaç de sobreviure a l'al·luvió incessant de turistes. El que em sap greu és que s'empri la paraula museu com amenaça d'avorriment, de mort i de falsedat.
Jorge Wagensberg, director del Museu de la Ciència, deia que un museu més que guardar o mostrar ha d'estimular (també deia, en una cita genial, que "l'èxit d'una exposició s'havia de mesurar en la quantitat de quilos de discussió que genera"). Un museu, una exposició, ha d'estimular els sentits de l'espectador, estimular la seva curiositat, allò tan necessari per gaudir de l'art i del coneixement. En aquest sentit, "museitzar" una ciutat antiga seria potenciar els seus valors intrínsecs i facilitar informació sobre la seva història i la relació amb el seu entorn; incitar el passejant a recórrer-la i descobrir-la. Museitzar un casc antic podria tenir més a veure amb treure tot allò que destorba aquest contacte amb la seva arquitectura i la seva vida; per exemple, treure els cables elèctrics i altres fils de les façanes, les senyals de trànsit (per què continuen les senyals a les zones peatonals?!), alliberar el carrer i la plaça de rètols i mercaderies (com es pot apreciar Ses Voltes amb tant de "xiringuito"?). I, en pla positiu perquè no es digui, els indicadors informatius dels edificis històrics que s'han posat a Ciutadella poden ser una manera de museitzar la ciutat; encara que, avui per avui, som més partidari de treure coses que no de posar-ne.
El que no té gaire sentit és intentar que els de fora valorin el que nosaltres sembla que menyspreem. La façana de Cas Duc, per exemple, feta una reforma fa uns anys, ja torna a estar coberta de cables i senyals de trànsit, els baixos de Cas Comte infestat de paradetes, la farmàcia Balada en ruïna total i el darrer atemptat irreparable: la destrucció de Ca n'Anglada a la Contramurada, un deliciós edifici modernista.
Juanjo Gomila defensa al seu article l'arquitectura contemporània integrada en el teixit del casc històric i aporta alguns exemples de la ciutat comtal. A mi també m'agraden aquestes combinacions, quan les trobo, em ratifica en la idea de que sí, que és possible i necessària la convivència d'arquitectures de tot els temps. Estic d'acord en què un edifici obsolet s'ha de substituir per arquitectura del nostre temps. Com diu ell, a partir de tres punts bàsics: respectar el patrimoni, reconvertir el que sigui vàlid i "crear de bell nou arquitectures contemporànies que dialoguin amb l'entorn ... i que aportin la frescor i la riquesa de l'actualitat als espais urbans de sempre." He suprimit amb punts suspensius una part de la seva exposició amb la qual no estic del tot d'acord; ell diu: "... sense sentir-se condicionades" i, en canvi, jo crec que sí, que és bo que el diàleg amb l'entorn no sigui un crit extemporani, que l'entorn condicioni, que marqui la melodia on ha d'inserir-se la peça, perquè sinó seria acceptable qualsevol parida discordant que alteri greument el conjunt.
Un amant del jazz, com ell, aprecia sobremanera les aportacions artístiques a partir de les individualitats, enfront de l'harmonia més melosa i uniforme d'una coral. Però que també té la seva bellesa. Al jazz es depèn molt de la qualitat del músic i de la seva inspiració del moment mentre que un cor és un esforç per harmonitzar diferents veus. Solistes, pocs i bons.
Entenc les propostes de Juanjo Gomila com a base d'un PG per a Maó, ajuden molt a la reflexió i a lluitar contra mites i pors a allò nou. Potser la meva perspectiva des de Ciutadella distorsioni una mica el seu discurs. He vist exemples de nova arquitectura a la zona d'Isabel II, Sant Antoni de Maó que il·lustren bé les idees d'integració i enriquiment del conjunt arquitectònic a partir d'unes premisses que ell cita (volumetria, amplada del trast, planor de façana, etc.), però que em costa més de veure aplicat al casc antic de Ciutadella.
No sé si l'edifici que construiran on abans hi havia Ca n'Anglada serà de nova arquitectura o no. Però el fet de no haver sabut veure i respectar la bellesa i la història d'aquell edifici modernista, amb els poquíssims exemples que tenim a Ciutadella, me fa pensar que els criteris arquitectònics s'hagin substituït pels especulatius, com gairebé sempre. I, emulant els articles de Pérez Reverte, permeteu-me que em concagui ens els que ho han fet i en tots qui ho hem permès.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.