Gent de teatre... entrevista a Pep Bou

"El primer que esclataria és la bimbolla de l'especulació"

Valorar:
preload

La seva sensibilitat és fruit d?una passió per les arts plàstiques i audiovisuals

06-11-2015

Compromès i preocupat pel present i el futur de la societat actual, aquest "migjorner" d'adopció desvetlla les claus del seu treball per deixar al públic esbadalit només amb aigua i sabó

FITXAPep Bou (Granollers, 1951. Arribà amb els Reis Màgics). Abans de complir 25 anys de bimbolles començà als escenaris a la segona meitat dels anys setanta. Viatja amb l'aigua del pou de ca seva, indiferentment que actuï a Menorca o a Hong Kong. Fa temporades as Migjorn Gran. Fill de pagesos, viu al camp, a Cardedeu. No li agrada que "a Menorca a tots els catalans ens facin de Barcelona".

Raquel Marqués  
Ciutadella

Està cansat de que tothom li demani si viu dins una bimbolla?
Sí, bé no cansat del tot però és que és una reiteració permanent... No visc dins una bimbolla, al contrari hi estic dins i fora perquè quan fas un experiment davant el públic on estàs manipulant en aquell mateix moment i no saps què passarà, doncs estic dintre i fora, observo i sé, per experiència, què podria passar i quantes opcions hi ha en aquell instant. Moltes condicions que vénen determinades pel clima i l'espai.
I açò l'espectador no ho sap, clar...
Que va!, per això hi ha dies que les bimbolles duren un minut i mig i d'altres 20 ó 30 segons com quan a l'Illa fa Tramuntana, amb un temps sec. Si fos plujós durarien més, i un dia d'humitat relativa uns 45 segons.
Així a Menorca va bé o no fer bimbolles?
Home, depèn del vent. Abans a l'Illa hi havia més Tramuntana que ara, ja sabem que el canvi climàtic ens afecta i ens afectarà de moltes maneres... Però justament últimament em passa que a on jo actuo sempre hi ha un vent sec. És una situació que has de saber torejar.
Vostè ja no deu tenir problemes, és tot un estudiós.
Sí, això és com tots els oficis. Conec l'element i la manipulació. Quantes més coses coneguis d'una bimbolla més possibilitats tens d'integrar-la a l'espectacle i a la seva teatralitat. Rere l'experiment vas a cercar una mirada, un somriure... ets com un alquimista. És un joc entre tots, que quasi quasi no és real perquè de cop desapareix. És molt màgic i poètic. És pura física, però la imatge s'apropa més a un somni.
A s'època d'en "Naranjito" el públic infantil ja el veia fer bimbolles al programa de televisió el "Planeta Imaginari", miri si han passat anys i si li ha tret profit al sabó i l'aigua. Llavors pensava que podria arribar a viure d'açò?
En aquell moment ja portava sis anys ficat al món del teatre fins que un dia vaig decidir començar a treballar amb les bimbolles. No pensava si em donaria per viure o no perquè ja era prou màgic de per si. Ara dins la meva professió, de moment visc, com ho fa molta altra gent. Actualment quan anem de gira som un equip de tretze persones les que vivim de les bimbolles.
Ha anat per tot el món i la clau del seu èxit és...
Procurar extreure de la bimbolla tot allò que em sembla bellesa i a partir d'allà començar a intercanviar experiments i sobretot sempre cercant un final espectacular.
I el sabó?
La combinació és sempre la mateixa: aigua i sabó. Això sí, jugo amb un tres per cent de sabó respecte a l'aigua, perquè quan més aigua té la bimbolla més durarà.
Molta gent pensa que utilitza altres components.
No perquè la màgia està a aconseguir la bimbolla de veritat, la de sempre, res de plàstic, ni superficial...
I l'aigua és la de tota la vida?
No, per als meus espectacles la duc sempre del pou de ca meva, vagi on vagi, sigui Menorca o Hong Kong.
I com calcula els litres per no quedar-se curt?
Sempre viatjo quasi amb el doble de quantitat que necessito per a l'espectacle.
Com definiria el seu art amb una paraula?
Com en Joan Brossa, poeta que ja se'n va anar... Érem molt amics i em va deixar un text on deia que la bimbolla és la imatge poètica per excel·lència.
La gent quan el veu dalt l'escenari es queda esbadalida, què creu que els passa pel cap?
Estan pendents de la bimbolla i res més, gaudint del resultat, de les dificultats, hi ha gent que em comenta "ostres!, m'he distret completament" i si aconsegueixo això ja em dono per satisfet.
Als seus espectacles també utilitza el fum de cigarreta, a vostè la Llei Antitabac no l'afecta o què?
Bé també faig bimbolles amb fum de vapor d'aigua, però el tema de la cigarreta és perquè és un element molt senzill d'utilitzar. La Llei em sembla bé, trobo perfecte el poder anar a un espai i no respirar el que no has de respirar si no vols. Tot això m'ha fet pensar com és que fins ara teníem aquest poc nivell de vida a l'ambient. De totes maneres estic cercant una màquina que pugui substituir la cigarreta perquè quan hi ha corrents d'aire cap al públic sé que molesta molt. Jo mateix no me l'empasso perquè no som ni fumador.
El lloc més inimaginable a on no es pensava que actuaria mai.
He anat a molts llocs per Àsia, Àfrica, els Països Escandinaus... és curiós, però també és important que et cridin per actuar al costat de casa, les bimbolles són universals.
Però bé pot diferenciar l'acollida d'un públic o un altre, no?
Sí, hi ha públics més tímids per la seva cultura. Els menorquins comparats amb altres públics tendeixen a ser expectants. En canvi hi ha altres llocs, sobretot al Japó,  on tot és "oooh, aaah..." i els alemanys no diuen res i al final hi ha una explosió d'aplaudiments que no acaben. Recordo que vaig actuar a Dubai per un dels emirs que té allà un petit teatre a un centre comercial, oferint un espectacle de 20 minuts tres cops al dia. En una ocasió només férem la sessió per a la família dels emirs i els ministres i va ser quelcom que em va impactar bastant perquè les senyores i les nenes anaven totes tapades només amb la mirada al descobert, amb uns ulls fantàstics! Va ser molt curiós actuar en aquestes circumstàncies perquè és una altra cultura i sols notaves l'expressió de la seva emoció pels ulls. Fou molt interessant.
Tornant a la fórmula "màgica". Tant que sap de sabó i de bufar i fer bimbolles, mai l'ha cridat cap firma comercial per fer anuncis?
Sí, a Itàlia en vaig fer un i a Espanya també, però als anys 83-84 fins que vaig dir prou perquè ja em demanaven "filigranes" i vaig pensar "escolta, que ho facin per ordinador i ja està!".
Ha quedat clar que és internacional, però ja podem dir que és un migjorner més?
Sí que ho som, m'estimo molt la gent i el poble des Migjorn. Som molt amic de tothom, també d'en Pere Riudavets, l'exbatle, que considero que va fer molta cosa per al municipi, i em sap greu tot el que ha passat amb ell perquè és una persona a la que li tinc molt apreci, però que quedi clar que no faig diferències, el que m'importa són les persones.
Agafant el fil dels maldecaps que duu governar (als qui ho fan i als qui considera que no ho fan bé), què esclataria abans la bimbolla política o la immobiliària?
Em carregaria la bimbolla de l'especulació, el posar per davant de tot els diners i treure el suc per aprofitar-se de qualsevol situació. Hi ha una inconsciència total. La raça humana està malbaratant els recursos. Avui val més el confort d'Occident deixant que els altres es morin de fam i de misèria. A nivell de massa no tenim arguments, ens han deixat sense personalitat i seguim sense voler renunciar a una forma de vida més equilibrada amb l'entorn.
Com sempre és millor la negació que resoldre el problema. El que passa fora de casa no interessa...
Sí, no som conscients de que el Planeta és casa nostra i mentre els poderosos empresaris nord-americans -governats pel pare Bush com a titelles- estan dessecant Amèrica Llatina i Àfrica pel petroli i l'or. El darrer que m'han contat és que el senyor Bush pare tenia un acord amb Pinotxet per desglaçar una muntanya al sud perquè saben que sota hi ha or i hi tenen previst fer una mina on treballaran indígenes en precarietat total. Arran d'una estada allà fa poc que he conegut a la presidenta de Xile Michelle Bachelet i m'explicava que no disposa d'arguments legals per rebatre. Vivim amb unes lleis que passen per damunt de qualsevol catàstrofe natural. Tot això és molt greu i ja és hora de que ens comencem a moure col·lectivament, hem de ser molt solidaris amb l'entorn global perquè els que creixen ara ens demanaran: "què heu fet aquí?, què ens heu deixat?".

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.