Ressenya bibliogràfica

El diari blau de la Carlota

Valorar:
preload

06-11-2015

El diari blau de la Carlota
autors: Gemma Liens
editorial: Empúries
ANY I LLOC D'EDICIÓ: 2006, Barcelona
gènere: Novel·la-dietari de no-ficció
pàgines: 207

Edi Carretero Saborit                 
Maó    4º E.S.O.
C.C. La Salle

Pocs dies després del comentçament de curs,  havent decidit d'oblidar-se dels nois durant una temporada, la Carlota comença a escriure un diari sobre la violència de gènere. La idea surt arran d'una conversa entre la Carlota, la seva mare i el seu germà petit, el Marc. Els tres comenten les notícies aparegudes a la televisió relatives a la violència: dones assassinades a mans dels seus marits, tràfic de persones, turisme sexual, discriminació racial, etc. Tant la Carlota com el Marc mostren interès per aquests problemes. Més tard, a l'escola, la tutora de la Carlota, la Candela, encomana als seus alumnes un treball de recerca que s'haurà d'entregar al final de curs. A la Carlota se li acudeix de fer el treball sobre la violència de gènere i, a més, escriure un diari sobre aquest tema, de manera que li permeti conèixer tot el que pugui per després plasmar-ho amb coherència al treball.  Com es veu al llarg del llibre, el diari de la Carlota acaba sent un diari sobre la violència en general, més que sobre la violència de gènere en concret. A través de testimonis de persones properes a ella (o no tan properes) i fets que viurà de manera indirecta, la noia va comprenent i distingint els diferents tipus de violència i, a mesura que el seu treball avança, també entén que la violència de gènere, escolar, etc. estan relacionades entre si i en darrer terme són el mateix. Al mateix temps la Carlota escriu el seu diari i va coneixent més aspectes de la violència a través de persones del seu entorn (la seva mare, l'Octàvia, la Lídia, el Fernando, la Candela, etc.), també s'està vivint molt a prop seu un cas de violència de gènere que es desenvolupa fins a fer-se clarament visible (almenys per als observadors, ja que la víctima no es reconeix com a tal). És el cas d'una de les seves amigues, la Mireia, que acaba de començar a sortir amb un noi nou a l'escola, el Cèsar. La Carlota, que està coneixent cada vegada més els aspectes relacionats amb les parelles on hi ha violència de gènere, observa com va avançant la relació de la Mireia i el Cèsar i hi va reconeixent els "símptomes" clars d'una relació d'aquests tipus (gelosia, control excessiu per part de l'home, abús de poder, xantatge emocional, etc.). La Mireia ignora les advertències de la Carlota i la resta de les seves amigues (la Berta i l'Elisenda) fins que allò de que l'intentaven avisar es fa evident.
Com ja he comentat abans, la Carlota troba també material pel seu diari en testimonis propers a ella, i no tan propers. El seu germà n'és un d'ells (que va viure com a víctima un cas de violència escolar), la seva tutora, la Candela n'és un altre (la seva mare va patir violència de gènere per part del seu marit), i d'altres que li parlen de més tipus de violència, com és la violència familiar (violència cap a un fill per part d'un pare o familiar). També coneix a una víctima de la violència escolar (bullying) a través d'internet. El Gregor Samsa (que és com es fa cridar) dóna a conèixer la seva experiència a través d'un blog, que arriba a ulls de la Carlota.
Descripció tècnica
Els personatges principals de la història són la Carlota i, en menor grau, la Mireia. La resta de personatges es poden considerar secundaris, ja que només es limiten a donar informació a la Carlota i a participar de forma objectiva enla història i, a diferència dels principals, no tenen una evolució visible.
L'acció transcorre a Barcelona i temporalment es situa en l'actualitat. Tenint en compte que el llibre va ser escrit l'any 2006, podem pensar que l'acció es tiuta en aquest any.
El gènere del llibre es troba entre la novel·l a, el dietari i la no-ficció, barrejant característiques de tots tres estils.
Opinió personal
Un dels aspectes més positius del llibre és la forma en què aconsegueix enganxar al lector, enllaçant diàlegs, narracions de testimonis i dades reals, aconseguint un ritme narratiu dinàmic i que no decau en tota la història. L'argument de la història no és gaire dens i només consisteix en l'explicació d'històries diferents que fan d'exemple dels tipus de violència. La història principal és de la Mireia i el César, que representa un cas de  violència de gènere. Els personatges són força creïbles encara que els personatges de la Carlota i les persones de la seva família que l'envolten són massa "perfectes" per dir-ho d'alguna forma. La Carlota i el Marc no es barallen mai i quan apareix algun besllum de discussió, la situació es soluciona de la forma més agradable i amistosa possible. La relació entre la Carlota i la seva mare és tan poc conflicitva que no convenç (la Carlota ni tan sols li respon malament en tota la història).
La història de la Mireia i el César, en canvi, és narrada d'una forma realista que fa veure al  lector que la violència de gènere és un problema real i més proper del que molts pensen. A mesura que la relació es va corrompent la Carlota i el lector es donen compte quasi al mateix temps del que realment està succeint, i ho pot relacionar amb altres dades que ja han estat donades anteriorment (com l'estructura patriarcal de la societat, la figura del pater familias, la síndrome d'Estocolm, etc).
Cal destacar també com aspecte positiu el gran nombre de dades sobre el tema que acompanyen els testimonis i il·lustren la història.
Un possible aspecte negatiu és la poca delicadesa amb què es critica el tema, encara que no sé si l'autora pretenia parlar-ne de forma direca i sense embuts, o ,pel contari, volia fer una crítica encoberta i més delicada. Si el seu objectiu era el primer, ho ha aconseguit.
Els episodis que més m'han  agradat són els que apareixia el blog del Gregor Samsa. Els seus comentaris mordaços i cínics sobre els assetjaments que pateix el mostren com una persona intel·ligent que sap riure's de la seva pròpia desgràcia. L'episodi final també és un dels meus preferits, el moment en què el Cèsar està a punt de culminar el cercle de violència que envoltava la seva relació amb la Mireia és un dels més crus del llibre i crec que hauria d'haver-se narrat amb més detall perquè el lector pugui sentir la brutalitat i la tensió del moment.
Aquest és un llibre que tothom hauria de llegir, tant joves com adults, i tant homes com dones.  Perquè el problema de la violència afecta a tothom i és problema de tots, en major o menor mesura. A més, és un llibre accessible tant per a joves com per a adults, ja que és fàcil de llegir i entendre i enganxa des del primer moment.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.