El pont

Valorar:
preload

06-11-2015

Conte d'Alaska estret del llibre "La volta al món en vuitanta contes" de l'editorial Edebé

Fons Menorquí de Cooperació
Maó

Quan els pares de Fumerol Gris es van morir, el noi se'n va anar a viure a casa la seva àvia, a la vora del riu. I va créixer sense moure's d'aquell indret, caçant i pescant.
Un dia va dir  a la seva àvia que es volia casar. I va resultar que a l'altre costat del riu hi havia dues cases, i en cada  casa hi vivia una dona amb una filla. Totes dues (les filles) eren molt boniques. I Fumerol Gris va encarregar a l'àvia que anés a la casa de dalt i preguntés a la dona si  la seva filla es volia casar amb ell.
L'àvia, amb el caiac, va travessar el riu i va anar a parlar amb la don de la casa de dalt, a qui va donar l'encàrrec del seu nét.
- Ja m'agradaria -va respondre la dona-, però em sembla que la meva filla no ho voldrà pas. Ara la faré venir.
La noia havia escoltat tota la conversa des de la seva estança. Anava amb un gerro ple d'aigua i el va vessar sobre el cap de la pobra àvia. La dona va entendre la resposta clarament i la va anar a comunicar al seu nét. Aleshores, Fumerol Gris li va demanar que anés a veure la mare de l'altre noia i li fes la mateixa petició.
I una altra vegada, l'àvia de Fumerol Gris va passar el riu amb el seu caiac i es va entrevistar amb la dona de la casa de baix.
- Ja m'agradaria -va respondre la dona, però abans hauria de saber el parer de la meva filla. I la nena va dir que acceptava Fumerol Gris com a marit si era capaç de fer un pont que unís les dues cases, la seva i la de la noia.
Quan Fumerol Gris ho va saber es va quedar molt desanimat.
- Es diu molt aviat, un pont! Com vol que el faci, jo, un pont?
Aleshores va ser quan l'àvia es va revelar com una àvia fora de sèrie.
- Vés al meu dormitori -va dir al seu nét-, obre el meu armari i trobaràs, al calaix de dalt, una bossa feta d'escates de peix. Porta-me-la.
Fumerol Gris va fer el que li havia dit l'àvia. Va dur la bossa a l'àvia, que en va treure una  col·leccioneta de follets de fusta, equipats amb serres, xerracs, llimes, robots, martells, gúbies, tenalles i peus de rei.
Abans d'anar a dormir, porta'ls a la vora del riu. I demà ja m'ho sabràs dir.
Fumerol Gris va tornar a fer el que li manava l'àvia. Se'n va anar a dormir, i ja abans de dormir-se va començar a sentir com uns fressa estranya, com de xerrics, de cops de martell, de grinyols?Volia anar a veure què era, aquell soroll, però tenia massa por i es va adormir. I l'endemà matí, quan es va llevar, va veure que hi havia un magnífic pont de fusta que anava de casa seva fins a la casa de baix de l'altra riba. Quina alegria que va tenir! Va córrer a dir a la seva àvia que anés a buscar la noia d'aquella casa perquè si volia casar.
L'àvia no s'ho va fer repetir. Però quan va arribar a l'altra riba, la noia de la casa de dalt va treure el cap i, veient, el pont, li va dir:
- Jo seré la dona del teu nét. Va ser a mi a qui ho vas demanar primer.
- Ja me'n recordo -li va respondre l'àvia. Però també recordo que em vas contestar amb un gerro d'aigua freda.
I se'n va anar a la casa de baix a buscar la noia, que aquell mateix dia es va convertir amb la dona de Fumerol Gris.
Van ser molt feliços -ens asseguren persones generalment  ben informades.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.