"Plural"

Valorar:
preload

06-11-2015

Miquel Antoni Pons Carreras
Fins a finals d'any la galeria maonesa Artara presenta "Plural", títol amb el que enceta una col·lectiva d'obra gràfica d'artistes consagrats com Eduardo Chillida (1924-2002), Antonio Saura (1930-1998), Antoni Tàpies (1923), Hernández Pijoan (1931), Manolo Valdés (1942). i Matías Quetglas (1946).
Antonio Saura fou l'ànima del mític grup El Paso (febrer de 1957). La litografia exposada "Danse Du Solei" reflecteix la personalitat i la fesomia pròpia d'un dels seus temes preferits pres de la tradició espanyola més negra com és el de la multitud, un garbuix de taques i filaments ambiguament informes i distorsionats (formalment heretats de Jacson Pollock) que al·ludeixen a figures anònimes que adquireixen tot el seu sentit en relació al pla plàstic que ocupen, per la seva relació conjunta i per la capacitat envoltant d'implicar a l'espectador.
Les dues litografies d'Antoni Tàpies (70 x 100 cm) i els dos aiguaforts d'Hernández Pijoan (38 x 57 cm) provenen de l'estètica informalista que agrada d'accentuar la gestualitat i el contrast cromàtic de taques basades principalment en els grisos, el negre i el blanc que valoren la superfície plàstica. En el cas de Tàpies s'hi afegeixen l'ocre i el marró. De vegades, com també passa amb Saura, una taca o un apunt sígnic es pot convertir en una figuració esquemàtica més o menys versemblant, com un referent cultural i humà.
Eduardo Chillida manté sempre un diàleg amb la clara i potent escultura arcaica grega, una claredat que el guia en la nova visió de les coses i de la seva relació amb l'espai i la matèria presents en la naturalesa. Manté amb l'informalisme que no és necessari imitar la naturalesa per a representar-la. Aquesta recerca contínua de coneixement es pot apreciar en els gravats que es mostren a Artara. A la serigrafia "Seul" i a l'aiguafort "Literatura of life" es fa visible el pensament plàstic de Chillida que concep el contorn de la forma traçada en l'espai com un procés harmònic i respectuós, sense que aquella s'imposi sobre aquest, de manera que la forma convisqui amb l'espai lliure que permet el desplaçament de l'aire i de l'aigua, cosa que es fa més evident en les seves escultures.
De Manolo Valdés (Equipo Crónica, 1964) s'exposa "Menina", un gravat (63 x 47 cm) complementat amb la tècnica del collage (concentrat a la zona dels cabells en forma d'imatges fragmentades més petites dibuixades i retallades) que pertany a la sèrie explícita sobre "Las Meninas" de Velázquez, en un procés de reflexió sobre la història de l'art, la pintura i l'avantguarda artística que no deixen de banda les institucions culturals, socials i polítiques.
De les sis obres de Quetglas destaquen els gravats a color de 1999, emperò sobretot em va cridar l'atenció el dibuix en tècnica mixta sobre un suport tan especial i delicat com és el paper de seda. "Els apassionats", 2006 és una obra figurativa, com totes les de Quetglas (la qual cosa no implica que sigui "realista") que concentra la força plàstica també en el suport del paper de seda que s'ha anat arrugant formant textures, i en algunes parts fragmentant, durant el procés d'execució, i que l'artista sembla deixar com un element plàstic més de la composició.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.