Culture Club

Els nostres balls populars (I): Experiències d'un ballador

Valorar:
preload

06-11-2015

Pito Costa
Aquest treball versarà sobre la meva experiència durant els meus 50 anys de la meva inquietud pel ball popular. Una pinzellada de la meva pròpia història sobre els balls populars com la jota, el fandango i el bolero. Vull donar la meva modesta opinió sobre el que vaig trobar en el temps en què vaig formar part d'un grup de Maó que amb els anys es va fer popular per tota Menorca i, com no, fora de ella.
Els populars balls, tan i tan admirats pels nostres avantpassats, formaven part de les seves hores de lleure. Llavors, cap festa "camperola" no acabava si no era en una gran ballada de fandango. La gent jove estava entusiasmada amb les noves danses que venien de fora, però que s'a temperaven als moments històrics del segle XVII i amb molta més força el XVIII.
Començo aquesta capítol pel bolero, un del balls que més cridava l'atenció de la nostra societat menorquina que es ballava en els salons de les antigues cases dels senyors acomodats. Va tardar un temps a ser rescatat per la gent del poble, que el va fer popular, com la pròpia jota o bé el fandango.
El bolero
El bolero és conegut arreu de tota Espanya. Aquest ball es va adaptar als pobles que reberen unes connotacions de ball cerimoniós i destacable a les altes esferes de la població, allà per l'any 1780. Segons conten diferents musicòlegs, el bolero té tendències de ser un ball el nom del qual alguns suposen que procedeix del fet que el ballaven unes gitanes andaluses, dels vestits de les quals penjaven uns ornaments, o bé guarnicions, que s'anomenaven "boleras".
Altres versions mantenen que el ballarí Sebastián Cerezo deixà meravellada la gent pel seu bon fer en la dansa i el seus espectaculars moviments. Mentre interpretava el ball en qüestió féu que la gent el veiés com una papallona enlairada del que es denomina "el volar de voleo", que es prestava a confondre el "voleo" amb el "bolero". El bolero com a ball de poble a les Balears, i concretament a Menorca, suposa la seva introducció amb la reincorporació de l'Illa a la Corona de Aragó, l'any 1802.
Origen de la seva història
Sobre el bolero existeixen diverses teories. La majoria apunten a Europa con la mare que el genera. No sé jo!, m'inclinaria per açò, però diverses apreciacions diuen que ve d'Espanya. Inicialment és una dansa de moviments lleugers de temps ternari, ja que es ballava simplement a l'estil gitano: "un, dos, tres... un, dos, tres..."
Arribada a Amèrica Llatina
El bolero arribà a Amèrica Llatina, concretament a Cuba. És evident que la seva mescla amb els ritmes del Carib dóna pas al ball cadenciós, amb els seus ritmes africans.
Com a ball compost
Es pot acceptar que un dels primers boleros compostos en particel·la fos el que s'anomena "Tristeza" escrit pel cubà José " Pepe" Sánchez a Santiago de Cuba l'any 1886. Alguns entesos diuen que no és la data assenyalada, però no dóna altres alternatives al respecte. El més important és que a la peça en qüestió se li dóna oficialitat formal amb els acompanyaments -instrumentat en denominació clàssica- fent furor a tot l'estat de Cuba.
Tipus de boleros
La irradiació musical de Cuba ens fa sentir, no tan sols amb el bolero, sinó amb denominacions que segueixen anomenant-lo en vàries tendències musicals sense sortir del seu especial ritme: bolero rítmic, bolero cha cha cha; bolero mambo o fins i tot la bachata ("bolero dominicano"), boleras rancheras i el bolero morruno (mescles gitana i hispana).
Carlos Gardel
Un dels fets que més feu notar la pujada del bolero arreu de tot Amèrica Llatina, Espanya i altres indrets -a on ja es coneixia popularment- va ser la mort inesperada del famós Carlos Gardel, el "Rei del Tango" (l'any 1935) deixant aquest gènere musical "sureño" sense un destacat intèrpret. Una mort insubstituïble que va donar pas a l'expansió del bolero.
Els trios de guitarres
Els primers que es donarien a conèixer amb el popular bolero van ser el tercets de guitarres que en els seus estils interpretatius van fer d'ell una delícia pels oients.
Les grans orquestres
El bolero ha permès també ser interpretat per grans orquestres d'estil tropical i conjunts musicals amb l'estil de "big band" i, per últim, amb veritables orquestres simfòniques. Com a peça de les mateixes tenim el famós "Bolero de Ravel", la forta punxada del bolero dominà l'espectre musical, durant més de trenta anys. En tota Llatinoamèrica es va serví del seus recursos comunicatius de l'època: com la ràdio i els discos.
Autors i compositors
Agustín Lara: Ens va deixar boleros com "Mujer", "Noche de Ronda", "Solamente una vez", "Amor de mis Amores", "Santa, Rosa", "Farolillo", "Piensa en mi" o "Pecadora", entre d'altres.
Rafael Hernández: "Enamorado de ti", "No me quieras tanto", "Capullito de alelí" o "Amigo".
Ernesto Lecuona: "Estás en mi corazón", "Noche azul", "Damisela encantadora", "María de la O" o "Siboney".
María Grever: "Júrame", "Cuando vuelva a tu lado, te quiero dijiste", "Volver" o "Alma María".
Miguel Matamoros, conjuntament amb Lecuana, són els més coneguts amb la seva especial moda de concebre el bolero, que van agafar el caire romàntic. O el que és el mateix, el veritable estil del bolero amorós. Quantes parelles no s'han enamorat amb cançons tan conegudes com "Bésame mucho".
És Consuelo Velázquez qui il·lumina aquest històric bolero.  "Bésame mucho", dels anys 40. És la cançó que més s'ha cantat a l'orella de la parella que més ens hem estimat... ("Bésame, bésame mucho, com si fuera esta noche la última vez, bésame...).
Per la seva banda, Armando Manzanero és considerat com el successor del mestre Agustín Lara, però amb un estil propi.
En l'actualitat és el més prolífic autor del famós bolero amb títols com "Pero te extraño", "Somos novios", "Adoro" o "Esta tarde vi llover".
Envers als seus intèrprets és una feina difícil poder anomenar els grans cantants que s'han atrevit a portar dintre el seu repertori el bolero. No tothom pot interpretar el famós ball ja que té unes notes que són obligades per a qui les canta: el seu propi estil, la seva insinuació amorosa, el seu farceix, la seva vocalització personal... En definitiva el bolero és "el bolero".

Bibliografia: "Música del siglo XX". Monte Àvila, 1998; "La música en Cuba"  1979; "Historia de Música Popular Mexicana", Yolanda Moreno,1989; "El Folklore Musical de Menorca", Deseado Mercadal, 1979; "I Jornades de Cultura Popular a les Balears", Pito Costa, 1993.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.