Carles Rebassa anuncia que interpondrá una denuncia contra el restaurante Oristano

Sobre el que va passar exactament a Oristano aquell dia, és molt diferent el que n'opinen des d'Oristano i n'opinen es clients denunciants. I sa majoria de comentaris (de sa banda que sigui) tenen fe cega (al 100%) en sa versió des que els cau millor, sa que han triat com a més simpàtica, més agradable i congruent amb allò que creuen i els fa feliços pensar. I aquesta manera de respondre davant de conflictes és, ho cregueu o no, una de ses bases de s'escalada d'agressivitat davant d'un conflicte. Autoconsum, incomprensió de s'altre, retroalimentació...Es comentaris més ben puntuats, què diuen? Contesten amb vehemència, fins i tot insults i menyspreu a Rebassa, però no contesten sa seua versió, sinó sa més oposada al que diu ell. I molts exposen com n'és de maleducat agredir verbalment una persona que, sense entendre sa llengua, després d'haver-ho fet saber molt educadament, fins i tot prova de fer miracles per fer-se entendre en menorquí. Però clar, Rebassa no diu açò, diu que ell va ser molt educat i que sa cambrera el va menysprear per pretendre demanar en català. I clar, davant de versions tan oposades, posar-se a contestar s'altre sense tenir en compte que ell no diu el que tu li contestes, té poc sentit.Tenir gent de cara a públic a un negoci dins Ciutadella, sobretot després de 4 anys on as govern balear li ha faltat poc per fer un Decret que digui que s'ha d'escupir a sa cara de qui gosi rallar català en públic, que no entén sa llengua pròpia de Menorca, no és catalanofòbia, no és antimenorquinisme, no és racisme ni radicalisme... però sí que és una mala idea. Què passa? que per estalviar dos duros agafes qui cobri manco i passes de tenir en compte determinats punts a tenir en compte. Per trobar cambrers preparats de casa, com que aquí ses coses valen més, els has d'oferir un poc més que ses condicions d'esclaus que, si després fas vida a Andalusia, encara te van mitjo mitjo... Així de senzill. Què farà sa majoria de gent? Res, tanmateix no ve de no poder demanar en menorquí dins Ciutadella ja, donem gràcies que aquell Decret imaginari no ha existit i a xalar amb es sopar!En fi, que sembla que tothom es vulgui esplaiar i tenir s'aplaudiment d'amics i companys, encara que sigui fent més foc. Salut i no passeu pena per Oristano ni ningú, que tot s'oblida en dos dies!

Al marge de l'idioma...estaria be que mes d'un dels comentaristes es mirin les cartes que han escrit dues treballadores a facebook, on es descriuen amb bastant detall els fets i sa seva cronologia....despres de llegir-les potser aquests "dos perdals morts de fam"...creien haver trobat sa manera que parlin d'ells...hi he anat moltes vegades a oristano i he de dir al seu favor que el tracta sempre ha estat correcte i respectuos...tot deoen de sa mala intencio que un hi posa alhora d'entonar o pronunciar-se en una llengua quan pteviament de forma reiterada t'han demanat per favor almenys si ho pots repetir encara que sigui mes lentament fins i tot en catala....o sigui que a la desesperada sa cambrera tambe va fer l'esforç de adaptar-se a la situacio....pel que potser a aquests dos morts de fam potser els falta educacio i una bona dosis de humildat....

Quan una persona xerra amb un idioma que tu domines pero decideixes xerrar amb el teu maldamenys saps veure que no el xerra, i encara que puguis suposar que l'entén, si tu li pots facilitar la tasca facilitant la comunicació i no ho fas, en aquest cas lo que ets es un maleducat. No n'hi ha més, no és perd identitat ni cultura facilitant la comunicació, més bé al contrari. Està clar el transfons polític i radical de la qüestió. Llàstima de persones que, com diuen en castellà " ven la paja en el ojo ajeno y no la viga en el propio". No arribam a un mon amb actituds tan flaques.

El Trato en esa 'pizzeria' deja mucho que desar.. da igual si hablas en cat cast o ing, es el personal, no profesional, que es malisimo

En Rebassa ha "rebassat" sense dubte una qüestio amagada en aquest incident: el profundo CLASISMO de la situación que se explica. Mès enllà de la situació d'incomprenssió, de debats de menorquinitat, espanyolitat i/o catalanisme, us de sa llengu, colonialismes, racisme, etc... darrera d'aquesta baralla s'amaga una al.lota que ha sortit del seu poble andalús no precissament por su gusto, sino para ganarse el pan en un trabajo subalterno, de mil horas, mal pagado y encima mal mirada. Es una vergonya, propia dels nacionalcarlins que poblent ses nostras illes i es pensant els mateixos amb "pedigrí".

Si queres comer pizza en oristano, solo podras pedirlo en castellano, de lo contrario, te darán por el ano.peasso poeta que zoy!

Colllons!, si encara haurem de demanar perdò per haver nascut a Menorca i xerrar català.

No conec la temàtica dels versos d'aquest poeta, però segur que no són ni la tolerencia, ni la raó, ni l'entesa entre les persones. Per que de vegades és tan difícil utilitzar la llengua com un mitjà i tan fàcil el fer-ho com una excusa, normalment per armar bronca?

Se ha de decir también que esta "serpiente de verano", a quién más beneficios está dando es al medio que la publica.

Sr. Carles Rebassa Giménez, ya que usted se autoproclama "poeta", le dejo esta joya de un POETA, eso sí, con mayúsculas, el gran maestro Georges Brassens, que tan acertadamente se la dedicó a personas como usted, La balada de la gente que ha nacido en algún sitio:"Es verdad que son bonitos todos esos pueblecitos, Todos esas villas, esas aldeas, esos lugares, esas ciudades, Con sus castillos, sus iglesias, sus playas, Sólo tienen un punto débil y es estar habitadas Y es estar habitadas por gentes que miran El resto con desprecio desde lo alto de sus murallas. La raza de los patriotas, de portadores de estandartes, Los felices imbéciles que han nacido en alguna parte Los felices imbéciles que han nacido en alguna parte.Malditos sean estos hijos de su madre patria Y empalaos de una vez por todas en sus campanarios Pues os enseñan sus torres, sus museos, su ayuntamiento, Os enseñan su país natal hasta haceros bizquear. Que sean de París o de Roma o de Sète, O del quinto pino o bien de Zanzíbar O incluso de Moncuq, se jactan ¡caramba! Los felices imbéciles que han nacido en alguna parte Los felices imbéciles que han nacido en alguna parte.La arena en la que sus sensibles avestruces Hunden la cabeza, no la hay mas fina, En cuanto al aire que emplean para llenar sus tripas, Sus pompas de jabón, es un soplo divino. Y poco a poco he aquí que se convencen De que hasta el estiércol hecho por Sus caballos, aunque sean de madera, le da envidia A todo el mundo, Los felices imbéciles que han nacido en alguna parte Los felices imbéciles que han nacido en alguna parte.No es un lugar común el de su nacimiento, compadecen de todo corazón a los pobres desgraciados, a los pequeños desafortunados que no tuvieron la presencia, la presencia de espíritu de ver la luz entre ellos. Cuando suena la alarma sobre su felicidad precaria Contra los extranjeros, todos más o menos bárbaros, Salen de su agujero para morir en la guerra. Los felices imbéciles que han nacido en alguna parte Los felices imbéciles que han nacido en alguna parte.Dios mío qué feliz sería la tierra Si sobre ella no se encontrase esta raza incongruente Esta raza inoportuna y que abunda por todas partes La raza de la gente del terruño, de la gente de lugar. Qué hermosa sería la vida siempre Si no hubieses sacado de la nada a estos tontos Prueba, quizás definitiva, de tu inexistencia: Los felices imbéciles que han nacido en alguna parte Los felices imbéciles que han nacido en alguna parte."Sète.- Localidad natal de Brassens.Que la disfrute, si su rabia y su frustración se lo permite