Per uns drets humans reals

L'organització internacional treballa amb tres casos concrets, que serveixen per posar de manifest la feina que hi queda per fer en matèria de drets humans. Són els casos de la peruana Máxima Acuña, la turca Eren Keskin, i la malawiana Annie Alfred.

Violacions de drets

Annie Alfred té 10 anys, és de Malawi i el seu 'delicte' és ser albina. I és que al seu país hi ha el mite de què l'albinisme atreu la riquesa, un fet que genera un comerç amb les parts del cos per fer bruixeria. Això implica una autèntica persecució a les persones que tenen absència de pigmentació, i des de desembre de 2014 i juny d'aquest 2016 s'han comès, almenys, 69 delictes contra persones albines. És a dir, intents de segrest, profanació de tombes a la recerca d'ossos o assassinats. De fet, els darrers dos anys han matat 18 albins, i cinc més estan desaparegudes. I estan tots en perill, tant fillets com adults.

Víctima de la superstició i la màgia, Annie Alfred viu amb por de què li pugui passar quelcom semblant al que li ha succeït a Whitney Chilumpa i Harry Mokoshini, de 2 i 9 anys, respectivament, que van ser segrestats de casa seva i dels quals, dies més tard, n'aparegueren parts dels seus cossos. O David Fletcher, de 15 anys, Enelisi Nkhata, de 21, i Eunice Phiri, de 53 anys, que van aparèixer amb les seves mans i les cames amputades.

Davant d'aquesta situació, molts pares ja no duen els seus fills albins a l'escola, per la por de què els passi alguna cosa.
La feina d'organitzacions locals i campanyes internacionals com les d'Amnistia Internacional estan ajudant a què, políticament, hi comenci a haver un posicionament contrari als atacs a persones albines. El mateix president del país, Arthur Peter Lutharika, ha condemnat públicament els assassinats, i s'han produït avanços en les investigacions d'aquests crims. A més, la policia està fent una tasca de sensibilització als barris on s'han produit segrests o homicidis
àfrica, perú, turquia
Exemples de vulneracions de Drets Humans se'n troben arreu, també a Sud-amèrica. Ho sap bé Máxima Acuña, una agricultora de subsistència que, juntament amb la seva família, manté una disputa amb una empresa de la mineria, Yanacocha, en relació a la propietat de les terres on viuen, al districte de Sorochuco, a Cajamarca.

L'empresa i la família de la dona defensen ser titulars de les terres, i s'han celebrat ja diversos judicis per determinar-ne el propietari.

Mentre això no passa, Máxima Acuña ha denunciat actes d'intimidació i agressió per part de personal de la indústria. Aquest passat setembre, van entrar a la seva propietat per destruir els cultius i Acuña va ser ingressada a l'hospital per múltiples contusions. Des d'Amnistia Internacional reclamen una «investigació imparcial i eficaç» sobre els fets, i consideren que «l'Estat ha de brindar la protecció adequada a Máxima i la seva família perquè cessin els actes d'assetjament i intimidació».

El tercer cas que defensa l'ONG internacional és el de l'advocada i periodista Eren Keskin, qui està rebent la repressió del govern turc després que, fa onze anys en un discurs, responsabilitzés l'Estat per l'assassinat d'Ugur Kaymaz, un fillet de 12 anys.

Keskin és kurda i activista pels drets humans, i anys enrere va dirigir un diari kurd. El 1995 va ser a la presó per haver escrit un article amb el qual demanava que s'aturés el foc entre el partit dels treballadors kurds i el govern. Mentre estava reclosa va conèixer la realitat de l'opressió i va esdevenir la veu de centenars de dones i transsexuals. El resultat han estat més de 500 casos de violacions per part d'autoritats.

Tota aquesta trajectòria li ha suposat a Keskin dos intents d'assassinat al seu propi despatx. Una amenaça que segueix cada dia, i que Amnistia Internacional prova d'evitar explicant al món la seva realitat.