Per uns drets humans reals

Amnistia Internacional ha commemorat el dia internacional recordant tres casos de violació de les llibertats

|

Valorar:
preload
Recollida de firmes. Amnistia Internacional va instal·lar una taula informativa, ahir, a Ses Moreres, on recollí firmes per esta

Recollida de firmes. Amnistia Internacional va instal·lar una taula informativa, ahir, a Ses Moreres, on recollí firmes per estalonar aquests tres casos, d’Eren Keskin, Máxima Acuña i Annie Alfred

10-12-2016 | Gemma Andreu

Amnistia Internacional commemora aquests dies el Dia Internacional dels Drets Humans, que s'ha celebrat aquest dissabte, una data que recorda la Declaració Universal dels Drets Humans aprovada per l'Assemblea General de Nacions Unides, el 1948, un text que, encara avui, en ple segle XXI, encara es veu vulnerat a molts indrets del planeta, amb violacions constants de la legalitat enfront de les persones.

L'organització internacional treballa amb tres casos concrets, que serveixen per posar de manifest la feina que hi queda per fer en matèria de drets humans. Són els casos de la peruana Máxima Acuña, la turca Eren Keskin, i la malawiana Annie Alfred.


Violacions de drets

Annie Alfred té 10 anys, és de Malawi i el seu 'delicte' és ser albina. I és que al seu país hi ha el mite de què l'albinisme atreu la riquesa, un fet que genera un comerç amb les parts del cos per fer bruixeria. Això implica una autèntica persecució a les persones que tenen absència de pigmentació, i des de desembre de 2014 i juny d'aquest 2016 s'han comès, almenys, 69 delictes contra persones albines. És a dir, intents de segrest, profanació de tombes a la recerca d'ossos o assassinats. De fet, els darrers dos anys han matat 18 albins, i cinc més estan desaparegudes. I estan tots en perill, tant fillets com adults.

Víctima de la superstició i la màgia, Annie Alfred viu amb por de què li pugui passar quelcom semblant al que li ha succeït a Whitney Chilumpa i Harry Mokoshini, de 2 i 9 anys, respectivament, que van ser segrestats de casa seva i dels quals, dies més tard, n'aparegueren parts dels seus cossos. O David Fletcher, de 15 anys, Enelisi Nkhata, de 21, i Eunice Phiri, de 53 anys, que van aparèixer amb les seves mans i les cames amputades.

Davant d'aquesta situació, molts pares ja no duen els seus fills albins a l'escola, per la por de què els passi alguna cosa.
La feina d'organitzacions locals i campanyes internacionals com les d'Amnistia Internacional estan ajudant a què, políticament, hi comenci a haver un posicionament contrari als atacs a persones albines. El mateix president del país, Arthur Peter Lutharika, ha condemnat públicament els assassinats, i s'han produït avanços en les investigacions d'aquests crims. A més, la policia està fent una tasca de sensibilització als barris on s'han produit segrests o homicidis
àfrica, perú, turquia
Exemples de vulneracions de Drets Humans se'n troben arreu, també a Sud-amèrica. Ho sap bé Máxima Acuña, una agricultora de subsistència que, juntament amb la seva família, manté una disputa amb una empresa de la mineria, Yanacocha, en relació a la propietat de les terres on viuen, al districte de Sorochuco, a Cajamarca.

L'empresa i la família de la dona defensen ser titulars de les terres, i s'han celebrat ja diversos judicis per determinar-ne el propietari.

Mentre això no passa, Máxima Acuña ha denunciat actes d'intimidació i agressió per part de personal de la indústria. Aquest passat setembre, van entrar a la seva propietat per destruir els cultius i Acuña va ser ingressada a l'hospital per múltiples contusions. Des d'Amnistia Internacional reclamen una «investigació imparcial i eficaç» sobre els fets, i consideren que «l'Estat ha de brindar la protecció adequada a Máxima i la seva família perquè cessin els actes d'assetjament i intimidació».

El tercer cas que defensa l'ONG internacional és el de l'advocada i periodista Eren Keskin, qui està rebent la repressió del govern turc després que, fa onze anys en un discurs, responsabilitzés l'Estat per l'assassinat d'Ugur Kaymaz, un fillet de 12 anys.

Keskin és kurda i activista pels drets humans, i anys enrere va dirigir un diari kurd. El 1995 va ser a la presó per haver escrit un article amb el qual demanava que s'aturés el foc entre el partit dels treballadors kurds i el govern. Mentre estava reclosa va conèixer la realitat de l'opressió i va esdevenir la veu de centenars de dones i transsexuals. El resultat han estat més de 500 casos de violacions per part d'autoritats.

Tota aquesta trajectòria li ha suposat a Keskin dos intents d'assassinat al seu propi despatx. Una amenaça que segueix cada dia, i que Amnistia Internacional prova d'evitar explicant al món la seva realitat.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1

ABU UMAR
Hace más de 2 año

Solo existen 3 derechos humanos reales: vida, libertad y propiedad (los demás "derechos", esos de la ONU en realidad son pretendidos derechos para esclavizar a tus vecinos para que te paguen tus necesidades), Ya pueden empezar a manifestarse: el derecho a la propiedad no está reconocido en la Constitución como un derecho fundamental, Solo puedes disfrutar de tu propiedad si los políticos quieren, de aquí vienen todos nuestros males: corrupción, perroflautismo, okupas, vividores del cuento, ....

Valoración:-1menosmas

Joana Isabel
Hace más de 2 año

"Sa seva causa " per si no m'han entés es comentari....vol dir "tenir-los en compte ....Son persones que viuen a païssos on hi ha violació de DRETS HUMANS.Pensem i resem o lo que sigui perque arribi un dia que també ells puguin saber qui ha DRETS HUMANS...que ja "tenen permis per moltes coses que els hi son denegades....llibertat sexual...dret a vestir com vulguin...a conduïr....un cotxe... Cada 10 de desembre es conmemora aquest esdeveniment....però...lo que valen son ses persones i és amb elles que hem de pensar

Valoración:-1menosmas

Lògica
Hace más de 2 año

Gràcies a aquestes ong i la invasió que propicien, prest serà normal que a Europa esclatin cotxes bomba com a Bagdad.

Valoración:6menosmas

Joana Isabel
Hace más de 2 año

Molt bona iniciativa sa de Amnistia Internacional....No puc deixar de pensar que hi ha tanta gent que viu a païssos on els Drets Humans son violats.....Aquest dia també es "per a ells" per solidarittzar-mos amb sa seva causa.....

Valoración:-13menosmas

Dani
Hace más de 2 año

Gràcies per tota sa feinada que feis a Amnistia Internacional! Una pena que ses ONG d'aquest país hagin de fer sa feina que correspon an es estats!

Valoración:-11menosmas
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1