TW
1

Una mescla entre emotivitat, nostàlgia i passió és la que evocà anit la pregonera de Fornells. Maria Camps expressà amb paraules un reguitzell de sentiments i records que la lliguen a la badia del nord menorquí des de la primera infantesa, gràcies al vincle iniciat pels seus besavis quan construïren la seva, la primera casa de l'actual passeig marítim.

No hi ha dubte que Maria Camps duu Fornells al cor. Així ho transmetia amb uns primers versos musicats amb la guitarra d'en Gabi Arguimbau, del grup No hi som tots: «No sé com copsar en paraules aquest paisatge,/ perquè porto el blau marí, la sal, la llum/ a l'esguard, al cor i a l'ànima.../Porto Fornells sota la pell».

Noticias relacionadas

La relació de la seva família amb Fornells va començar en temps de la segona república, el 1932, de la mà dels besavis, en Pericu 'Alou' i n'Annita, filla dels pagesos de s'Albufera, qui ja estava avesada a l'entorn forneller des de s'altra banda.

La narració no va estar absenta d'anècdotes, com la que explicava l'avi de na Maria i que aportà unes rialles. «Una vegada va sortir d'Alaior a les cinc del capvespre, quan va arribar as Mercadal encara eren les cinc i quan va ser a Fornells faltava poc perquè fossin les cinc». I és que, com clarificà la pregonera, era un temps en què «a un poble anaven amb les hores noves, a un altre, amb les velles, i a l'altre, amb l'hora solar».

La casa, les barques, la mar i cada racó de la badia conformen una «bellesa perfecta i inesgotable d'un indret que, a jo, em sembla única al món. Un paisatge, i permeteu-me que ho digui, que ens han volgut modificar i potser malmetre tantes vegades amb arguments de progrés», exclamà, a la vegada que afegia que «Fornells i la seva gent, i Menorca tota, han sabut mantenir l'essència d'un poble que no s'ha sotmès a la força del negoci i l'especulació més servil. I això, sobretot, és el que fa aquest indret tan especial!».

Lea la noticia completa en la edición impresa del 22 de julio en Kiosko y Más