Un total de 122 cavallers sortiran enguany per Sant Bartomeu | Sergi Garcia

TW
9

Les festes de Sant Bartomeu 2018 estan a punt de començar. Tant els 122 caixers que participien i el fabioler ja ho tenen tot preparat per iniciar les celebracions. Els 122 caixers sortiran els dos dies, entre dia 23 i 24, amb 88 cavalls.

Un caixer batle que s’estrena enguany

Francesc Pons Morlà, és funcionari del Consell. Des de setembre s’ha involucrat dins del món dels cavalls. Reconeix que cada vegada coneix un poc més aquest món. Quan el van nomenar caixer batle de la qualcada de Sant Bartomeu de 2018 va sentir molta responsabilitat i il·lusió. Encara que dins la responsabilitat també hi ha d’haver una mica de respecte, afirma. Li agradarà molt, pel fet que serà el primer any que sortirà a les festes. Encara que està una mica nerviós. Mai ha estat vinculat al camp, és la primera vegada que puja dalt un cavall. Li agrada molt la complicitat que hi ha entre el cavall i el caixer. La part que més li agrada és la del jaleo. Recomana a la gent que utilitzi la nova proposta que ha sortit des de l’ajuntament del got reutilitzable.«Redueixen el consum, no hi ha tantes deixalles al terra i es més fàcil recollir-ho. Per als cavalls és millor, perquè podrien relliscar amb les ampolles».

Llorenç Sales, caixer capellà: «Ferreries ho viu intensament»

Llorenç Sales serà la segona vegada que sortirà per les festes de Sant Bartomeu. Recorda les festes passades amb molta alegria. Confessa que pensar amb la inclinació que té la plaça el feia dubtar un poc, però des de dalt el cavall ho va percebre d’una altra manera. Es va sentir molt acollit i ben acompanyat. «Cada cosa que feia era una novetat, em sentia molt bé. Ho vaig viure tot molt. Tothom ho viu tot. És una festa molt polida.» Li fa moltes ganes poder fer gaudir la gent d’aquest poble que estima tant, un altre cop. Diu que la destresa del caixer no és important, «i a al meu cas no és gaire bona», el més important és viure la història i la tradició. «En aquest poble tots els petits detalls es viuen molt fortament. Aquest poble denota interès perquè la festa s’estima». Sap que ha de representar una part important de les festes que és la religió.

Joan Mir Arguimbau (fabioler): «Només de pensar-ho se’m posa la pell de punta»

Noticias relacionadas

És de Ferreries. Té 27 anys i fa 5 anys que surt com a fabioler a les festes de Sant Bartomeu. Des de ben petit li té una gran estima al fabioler i per ell és un honor poder ser actualment aquesta figura a les festes. La Sílvia, antiga fabiolera, va ser la que el va engegar a fer aquesta tasca. Quan la seva família ho va saber, es varen emocionar molt. «Quan don el primer toc de tambor i fabiol, tothom s’emociona», per ell això és un moment molt especial, encara que reconeix que no l’acaba de gaudir prou perquè els nirvis el tenen molt tens. El que més li agrada és quan passa d’estar dins l’ambient, amb la banda al seu devora i ell tocat, fins que arriba dins l’església, on allà només ressona la melodia del tambor i el fabiol i tothom l’espera amb molta emoció. «Només de pensar-ho se’m posa la pell de punta». Conta que és un sentiment compartit per ell i per la gent que l’espera allà dintre. Vol donar-li molta importància a les persones que no poden estar a la primera línia perquè fan feina per les festes, «els hi hagueren de donar el reconeixement que es mereixen perquè sense ells les festes tampoc serien possibles. Bones festes a tothom!».

Jeroni Coll Fullana (caixer pagès): «Estic molt content perquè comparteixo la junta amb és meu germà»

És ferrerienc, té 29 anys i és pagès. Ha sortit un total de 9 vegades per les festes de Sant Bartomeu. Qualca d’ençà que té 13-14 anys. Està molt il·lusionat perquè és la primera vegada que surt per les festes com a caixer pagès. «Deliciós», amb una edat de 5 anys serà el cavall que utilitzarà. Està molt content perquè podrà compartir amb el seu germà, el caixer sobreposat, aquestes festes de Sant Bartomeu. El moment que més li agrada és quan repeteixen les canyes i el dissabte matí quan hi ha molt d’ambient per la plaça.

Joan Coll Fullana (caixer sobreposat): «Sant Bartomeu és com un formatge»

És de Ferreries, té 27 anys i es dedica al camp. És el germà de l’actual caixer pagès. Va començar a sortir quan tenia 14 anys. Encara que des de sempre ha viscut entre cavalls. «Jo sempre he estat molt ‘santbartomeuer’». «Quan sóc baix sempre ric, però quan em col·loco dalt del cavall em poso molt nerviós i no ric mai. Vull canviar açò perquè sempre m’ho diuen.» De les festes de Sant Bartomeu li agrada tot, hi ha moments molt polits, com per exemple el dissabte mati, quan entra dins l’església. Reconeix que fa 10 anys deixava passar moltes coses, en canvi ara ho veu amb uns altres ulls, ho aprecia més tot. «Jo sempre dic que Sant Bartomeu és com un formatge. Ho comparo amb el formatge perquè no només hi ha una cosa que el faci bo, sinó que és un cúmul de coses. Sant Bartomeu és un conjunt de tot, per açò és polit.» En Joan ja feia 3 anys que li van anunciar que seria caixer sobreposat però fa des dels 14 que anava llevant anys esperant que arribes aquest dia «jo ja calculava que ho seria per és 2017-2018». Finalment, recalca: «Sant Bartomeu ho som tots, no només som és caixers i prou, sense la gent, la família darrere, els capgrossos, la missa... no faríem Sant Bartomeu».

Mixel Mir Marquès (caixer casat): «En ‘Rogue’ és com un altre fill meu»

És de Ferreries i té 42 anys. Constantment parla de la seva dona, ja que va ser ella la que li va donar l’empenta per cumplir dos dels somnis que des de ben petit volia aconseguir: sortir de caixer i comprar-se un cavall propi. Recorda com a l’escola quan li demanaven que volia ser de gran constatava que ell volia ser caixer. Fa 14 vegades que surt per les festes de Ferreries. Sortirà amb el «Rogue» que té 15 anys. «Quan sóc dalt el cavall m’envaeix un sentiment d’alegria.» Per les festes, quan la gent li demana «Què tal?» ell sempre contesta «Si sóc damunt el cavall és perquè va bé». Sempre cal xalar molt però amb responsabilitat. Ens comenta que «el moment d’entrar a l’església per la porta de darrere quan tothom s’aixeca i t’aplaudeix és un moment que visc profundament».