Aquest any hi ha hagut un notable increment del nombre de caixers que participaran en la festa de Sant Lluís. L’any passat, la qualcada comptava amb 68 caixers i aquest any seran 79 els que trepitjaran l’arena de davant de l’església parroquial.
D’aquest total, 35 seran dones i 44 homes representant les dones un 44% del total de caixers. Si filam més prim i ens centrem exclusivament amb els caixers de Sant Lluís, el percentatge de dones puja i queda quasi en igualtat total amb el d’homes: 26 dones i 27 homes.
Dels 79 caixers i caixeres que participaran en la festa, 53 són de Sant Lluís i la resta vénen d’altres llocs de l’illa. En el grup dels visitants hi trobem 16 caixers des Castell, dos de Fornells, dos convidats del caixer batle, dos de la caixera casada i quatre de la batlessa de Sant Lluís. Els cavalls sortiran en tandes de 64 al dissabte i 64 al diumenge acompanyats per la banda de música des Migjorn.
L’acte també comptarà amb la il·lusió dels que comencen, aquells que estan destinats a donar continuïtat a la festa. L’any 2018 debutaran com a caixers a Sant Lluís en Joan Bagur Olives, na Jessica Vergel, na Raquel Fuxà —tot i que ja havia sortit com a convidada a un altre indret— i n’Alba Lozano, que amb 13 anys serà la benjamina d’aquesta edició.
El caixer més experimentat havia de tornar a ser aquest any en Juan José Villalonga, un emblema dels jaleos de Sant Lluís que amb 78 anys seria la 51 edició en la qual participaria. Però el passat dia 20 va prendre la difícil decisió de renunciar-hi per problemes d’esquena. El seu càrrec com a caixer pagès l’ocuparà en José Vaquero.
En José Vaquero ja va fer de pagès fa tres anys quan en Juan José va exercir de caixer batle. És natural de Maó, però ja fa 15 anys que viu a Sant Lluís i vuit anys que surt a la seva festa. Abans ja havia participat en qualcades d’altres pobles com Maó, Sant Climent, Es Castell o Fornells.
La baixa d’en Juan José serà un cop molt dur per a generacions senceres de santlluïsers que l’han vist qualcar des de fa mig segle, quan ell mateix va motivar la restauració del jaleo.
Un batle suplent de luxe per a Sant Lluís
Miquel Pons, fill del tinent d’alcalde Joan Miquel Pons i conegut al poble com en Miky, d’un any per l’altra ha passat de ser caixer vocal a ocupar el càrrec de caixer batle. Fa 365 dies era Teresa Borràs la que sentia els nervis del debut com a caixera batlessa, però aquest any no hi haurà nervis perquè en Miky, tot i que només té 29 anys, és un veterà en l’art de la qualca.
La diferència que veu entre ell i els altres caixers batles és que normalment els batles hi són perquè els hi toca. Surten els anys que han de muntar i després ho deixen. Ell no contempla el dia que deixi de qualcar. De fet, fins i tot, va deixar una feina d’encarregat d’un restaurant a Barcelona perquè no sabien si li podrien donar lliure per les festes de Sant Lluís: «Enguany farà 16 anys que surt dalt cavalls i no contempl el dia que no pugui sortir. Molt greu ha de ser el que em passi per no ser-hi».
El moment que espera amb més ganes és quan la batlessa de Sant Lluís li entregui el bastó de comandament. També el fet de ser a l’Ajuntament i no a casa seva en el moment del replec li fa molta il·lusió. Però sense dubte el que creu que serà el moment més emotiu és l’entrega de la canya. Cada any li dóna el seu pare i espera que aquest any ho faci ell juntament amb la batlessa.
Aquest canvi de caixer motivat per la ruptura del pacte de governança entre Volem i PSOE li ha sortit rendible a l’Ajuntament. Normalment als caixers batles els donen uns doblers en concepte de formació i per a llogar el cavall. Però en Miky té cavall propi, entrena pel seu compte cada any a l’hípica Taris i ja té la roba feta, pel que no li suposarà cap despesa addicional a l’Ajuntament: «Em sembla que serà dels anys que menys gastos tindrà l’Ajuntament amb el caixer batle», ens diu somrient en Miky.
I és que en Miquel Pons és una persona molt alegre i extravertida. Ho va poder demostrar a la trobada de fabiolers, on va fer de presentador i va animar la vetllada amb molts acudits i «fent el pallasso» com a ell li agrada. Però també té una faceta molt sentimental. Cada any no pot evitar plorar al darrer toc de fabiol i viu la festa amb un sentiment tan gran que no és capaç d’explicar-lo.
El camí d’en Miky i en Bravo
La història d’en Miquel damunt del cavall va començar quan ell tenia cinc anys. Un dia va seguir al caixer Fermín Quevedo quan el va veure amb el seu cavall pel carrer. Va ser amb ell que va començar a les qualcades. L’any 2003 es va estrenar a lloms del cavall Xaloc, que era d’un amic d’en Fermín.
Després, va passar al club de Sa Creueta on va estar tres anys, per després passar a un altre club i finalment acabar en el que actualment es troba, l’hípica Taris. La Taris és propietat d’un amic seu, en Jake Ford, una persona a qui li deu molt perquè cuida i mantén en forma al seu cavall Bravo mentre ell és a Barcelona.
En Bravo era un cavall molt especial per en Miky perquè era d’una amiga seva. Necessitava una operació i ella li va regalar amb la condició que se’n fes càrrec. És per aquest motiu que l’emociona tant viure aquesta festa amb ell: «Una vegada a la vida que ho faig és guapo pensar que ho faré amb el meu animal».
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.