Sisco Moll Faner parlant amb l’alcaldessa Joana Gomila, aquest divendres a la inauguració de la mostra, on hi assistí un nombrós públic | Sergi Garcia

TW
1

El títol de l’exposició és «Fars de Menorca. Llenguatge de llum». I sí, s’hi poden veure unes impactants maquetes dels sis fars amb edifici que hi ha a Menorca i les seves respectives llumades i cadències. Però va més enllà, perquè també inclou altres interesantíssimes maquetes, sobretot de diferents tipus de carruatges que s’empraven a Ciutadella durant els segles passats i que amb el pas del temps han quedat pràcticament en desús per a la feina que feien.

L’autor de les maquetes que poden veure’s fins al proper 26 de gener a l’Espai d’Art Xec Coll de Ciutadella és Sisco Moll Faner (Ciutadella, 1930), jubilat fa un parell de dècades i que ara té 88 anys. En la seva vida laboral va fer 20 anys com a mecànic a cas ferrer Anglada i la resta a GESA, i el tema de les maquetes, tot i que es pot dir que aquestes són les primeres fetes només per ell en la seva totalitat, és quelcom que sempre l’ha agradat, per exemple col·laborant amb les reproduccions en miniatura que formen part del betlem que any rere any es mostra des del Centre Catequístic de Sant Miquel.

Sis fars amb edifici

Els sis fars en miniatura que s’hi poden veure són els del port de Ciutadella (sa Farola), Punta Nati, Cavalleria, Favàritx, Illa de l’Aire i Cap d’Artrutx, reproduint cadascun la cadència de les llumades a través d’una instal·lació elèctrica que també ha creat per a l’ocasió.

Per a la seva realització, amb unes dimensions prou considerables, Sisco Moll no ha utilitzat cap mena de plànol, sinó que els ha treballat a partir de la pròpia observació, cosa que també succeeix amb els carruatges, fets a base de llenya d’ullastre i de retalls que ha anat a cercar d’un fuster i que ha elaborat, de manera bastant exacte i en haver-los vist funcionar tots, des de la imatge que tenia dins el cap i que havia quedat fixada en la seva memòria.

Carros i carrets

A més a més d’un típic carret de mà que tenien gairebé totes les botigues per dur el gènere d’un lloc a l’altre i d’una civera (una mena de llitera que servia per traginar pedreny), de carros i carruatges n’hi ha fins a nou models diferents.

Amb una mida de 45 centímetres, s’hi pot veure des d’una galera fins a un carretó, passant també per un carro de pagès o per un altre que es feia servir per als fems. També n’hi ha un que reprodueix fidelment el carro que empraven els carreters professionals, un que era el del suc (de ses aigües brutes) i un altre que Sisco Moll recorda que era el de la carn, amb el que es pujava la carn des de l’antic escorxador de Baixamar fins a les carnisseries de sa Plaça.

Les altres dues maquetes de carruatges són l’específic que s’emprava per posar-hi les botes de vi o els barrils d’oli que arribaven al port en vaixell i la posterior distribució, i el carro que es coneixia com es calàpat. Amb aquest carro, estirat per dues bísties, hi transportaven les coses més voluminoses, com per exemple una premsa de bijuteria que s’havia de dur a qualque fàbrica.