‘Llocs i pagesos II’, el segon volum del llibre de la ruralia

Antoni Olives, molt interessat sempre pel camp menorquí, la seva història i tradicions i l’activitat agrícola i ramadera, presenta el segon aplec d’articles publicats setmanalment en les pàgines d’«Es Diari», sota el títol de «Llocs i pagesos».

La Sala d’Activitats Ciutadanes de l’Ajuntament d’Alaior va acollir l’acte, en el qual van intervenir l’autor, la madona del lloc de s’Ullastrar, Catalina Marquès, la batlessa de la ciutat, Misericordia Sugrañes i l’editor i periodista Josep Pons Fraga. La batlessa va destacar que el treball d’Antoni Olives és una radiografia del camp de Menorca.

La vida al camp

«Llocs i pagesos» és un projecte personal d’Antoni Olives, descendent de pagesos que, tot i no haver viscut del camp, sempre ha tingut molt d’interès a conèixer-lo. «M’ha permès conèixer millor Menorca, perquè he conegut molts llocs i les famílies que hi viuen».

I és que cada article dedicat a una explotació diferent, ha requerit fer visites a les finques per entrevistar-se amb els protagonistes, la gent del camp. Un exemple és el de Catalina Marquès, de s’Ullastrar, filla, néta i besnéta de pagesos. «Com aquell qui diu, vaig néixer davall d’una vaca», bromeja, mentre afirma que viure al camp és un estil de vida. «A jo m’agrada, la feina és dura i si tens animals i has de formatjar, encara més, però tens certa llibertat» que no hi ha en altres oficis. No és gaire optimista sobre el futur de la pagesia tal como l’hem coneguda fins fa no gaires anys. Tampoc li agrada l’ús turístic quan l’activitat agrària és anecdòtica, tot i que veu que no es pot prescindir del turisme.

A s’Ullastrar «feim formatge per a Quesería Menorquina i per a la Denominació d’Origen», indica Marquès, qui veu l’agricultura com un sector complicat. «En temps dels nostres avis i besavis no tot era llet i formatge, era temps de subsistència i tenien arbres fruiters, horta... Després tothom va anar cap a la llet o el formatge, i ara sembla que, a poc a poc, tornam a diversificar un poc més», indica, optimista.

Antoni Olives es mostrà també optimista en veure que «molts llocs els duen parelles joves». Açò el fa afirmar que «el camp té futur, tot i les dificultats» que són inherents. «I als llocs et trobes amb els fills petits d’aquests pagesos joves, i sents que diuen que ells també voldran ser pagesos», afegí.

Per la seva part, Josep Pons Fraga recordà que, amb «Llocs i pagesos», Olives retrata «el paisatge rural que és el resultat d’aquesta laboriosa i esforçada feina de conreu que, al llarg dels segles, han duit a terme els pagesos».