Un dels exemplars de sargantana fotografiats pel biòleg Fèlix de Pablo

TW
4

La sargantana balear ha trobat en els illots de Menorca el seu particular paradís. Un estudi encarregat per l’Agència Menorca Reserva de Biosfera arriba a la conclusió que en aquest hàbitat hi viuen actualment 156.000 individus d’aquesta espècie, una situació que ha sorprès gratament els investigadors, ja que aquesta densitat de població està molt per sobre d’anys anteriors.

Des de fa milers d’anys els illots que envolten Menorca estan habitats per la sargantana balear, que s’ha adaptat a cada entorn fins al punt de crear desenes de subespècies diferents i una sorprenent varietat de colors i mides en funció de l’illot.

Una espècie endèmica, també present a Mallorca i Cabrera, que sempre ha suscitat gran interès científic. L’objectiu principal de l’estudi encarregat enguany per l’Agència era fer una estimació de la població de sargantana balear (Podarcis lilfordi) habitant en els 18 illots costaners de Menorca en què és present. Destaquen les poblacions a les illes de l’Aire i d’en Colom, amb 80.000 i 58.000 exemplars.

El seguiment, realitzat pels doctors en biologia de la Universitat de Salamanca Ana Pérez Zambranos i Valentín Pérez Mellado, es va efectuar entre els mesos d’abril i setembre de 2018.

Només en casos puntuals com a l’Illa del Rei i l’Illa de ses Àguiles s’ha detectat una disminució neta de la densitat. En el primer, segons l’informe, la disminució de la població ha d’atribuir-se a la pressió humana que rep l’illot. En el segon és degut, probablement, a l’elevada mortalitat que ha pogut ocasionar algun temporal sobre una població reduïda i aïllada, fet que comporta que estiguin subjectes a altes variabilitats demogràfiques davant de qualsevol canvi que afecti les seves condicions de vida.

Una de les dades més sorprenents de l’estudi correspon a l’Illa de Binicodrell petit, un minúscul illot situat davant de la cara sud de l’illa que alberga una població d’aproximadament 15 individus. Situacions similars es donen en els illots de Sanitja a la badia de Fornells i d’en Carbó al port d’Addaia, amb poblacions d’entorn de 50 individus.

Aquests tres casos tenen un interès científic de primera magnitud ja que estan assistint a un experiment evolutiu sostingut al llarg de milers d’anys que «desafia totes les nocions de població genèticament viable», pel que resulta vital fer tots els esforços necessaris per a conservar-les.