Commemoració del 9 de Juliol, Sant Joan com a ‘supermercat d’emocions’

De fet, des d’una hora abans, defora de la Sala, ja hi havia gent esperant que obrissin les portes, d’una sessió que en total durà gairebé una hora i on s’hi van veure, també, molts de ventalls en dansa, per pal·liar la calor, a estones realment sufocant.

Conferència reflexiva

Després de l’obertura de l’acte per part de l’alcaldessa Joana Gomila i de la tradicional lectura de l’Acta de Constantinoble, en aquest cas per part de Manolo Barcia Bonet, i tot abans del lliurament dels premis de Sant Joan 2019 i de la proclamació de la nova Junta de Caixers, prengué la paraula l’historiador Joan Pons Alzina, amb una interessant i reflexiva conferència d’uns 20 minuts de durada sobre les festes de Sant Joan i d’arreu com a objectes de consum, baix el títol de «El valor universal de l’amor a la pàtria: les festes de Sant Joan, de Sa Sartiglia, de Sinjska Alka i de Soma Nomaoi».

Citant el filòsof Ludwig Wittgenstein, que deia que «el més difícil de tot és veure el que tens ben davant dels teus ulls», Pons Alzina, com a historiador amb sensibilitat per l’antropologia que també és, digué que Sant Joan és per tota la població de Ciutadella, malgrat que cadascú viu les festes a la seva manera, «un símbol i un ritual de pertinença, una manifestació identitària» i que «no és possible entendre Ciutadella sense comprendre Sant Joan». Ara bé, tot i açò, «pens que tota manifestació ha de ser susceptible d’una participació joiosa i a la vegada d’una visió crítica», sense pensar «que les celebracions són només manipulades per agents exteriors, que manipulen els fils de manera diabòlica», perquè en realitat «tots participem en aquest joc perquè ningú ja viu fora del sistema».

Agafant també l’exemple de les festes d’orígens medievals de Sa Sartiglia d’Oristà i de Soma Nomaoi del nord del Japó, així com les cavalleresques i militars de Sinjska Alka de Croàcia, totes festes tradicionals i de «pervivència històrica» i d’arrels i identitàries com les de Ciutadella, l’historiador analitzà com Sant Joan i les altres festes, a més de no ser ni eternes ni immutables als canvis («la història és un mestratge per la vida tolerant» i és possible «trobar canvis en els èmfasis dels valors»), han esdevingut «un gran supermercat d’emocions».

Totes aquestes festes, i Sant Joan no és cap excepció, «esdevenen símbols d’identitat i de resiliència locals, però al mateix temps han entrat en la cultura del consum» global. Les festes de Ciutadella són cercades perquè avui, com diu la sociòloga Eva Illouz, «les emocions passen a ser el repositori de la veritat i l’experiència de la vida». L’emocionalitat, així, «és vista com a font de veritat» i «és permanentment cercada com a objecte de consum». Per açò de cada vegada interessen a més gent, i «són una experiència emocional que anirà a més», digué Joan Pons Alzina. I «l’estima i alegria pels nostres símbols no haurien de ser incompatibles amb l’anàlisi».

Antoni Fullana com a capellana completa la Junta de Caixers 2020-21

Les incògnites que hi quedaven per descobrir van ser desvetllades i el prevere Antoni Fullana Marquès, actual rector de la parròquia de Sant Antoni Maria Claret, serà el caixer capellà de les festes de Sant Joan de Ciutadella per al bienni 2020-2021. A la vegada, també es confirmà que el caixer fadrí menestral serà José Benejam Biescas, de 49 anys i que desenvolupa la seva activitat professional en la comercialització del calçat, açò després que inicialment es preveia que aquest càrrec fos ocupat pel jove Joan Gelabert Sintes.

Així, la Junta de Caixers de les festes de Sant Joan 2020-2021 queda integrada per Borja Saura García com a caixer senyor, Antoni Fullana Marquès com a capellana, José Benejam Biescas com a caixer fadrí menestral, Joan Moll Capella com a caixer casat, i Jesús Bosch Pons, l’amo de sa Muntanyeta, i Francesc Capó Ramón, l’amo de Son Saura Nou, com a caixers pagesos de tramuntana i de migjorn.

Va ser el cap de Protocol de l’Ajuntament, Miquel A. Limón, qui va donar lectura als escrits enviats per la rectoria de la parròquia de Nostra Senyora del Roser-La Catedral i per la Junta de Caixers Senyors amb els nomenaments respectius. Aquest va ser el moment que generà més expectació del fosquet al Saló Gòtic de l’Ajuntament, tot abans dels forts i prolongats aplaudiments, de la protocol·lària entrega de la bandera de les festes (de fet, dues banderes) de l’alcaldessa Joana Gomila al caixer senyor Borja Saura i de la foto conjunta.