Joan Mascaró M.16/11/19 18:48
TW
0

Amb la premissa d’elaborar una peça de videoart que reflexionés sobre Menorca com a Reserva de la Biosfera, per a l’exposició «Natura: petjada i vincle» que el comissari d’art Carles Jiménez prepara per al febrer a Ca n’Oliver, el jove realitzador menorquí Macià Florit Campins inicià una recerca d’història crítica del turisme a Menorca, topant-se amb la feina d’Alfons Méndez publicada al blog «Qui compta, s’erra» i al llibre «A la recerca del paradís».

Va ser llegint aquells articles sobre projectes urbanístics fallits a Menorca que Florit es trobà amb el cas de Cala en Turqueta, que considera «paradigma de la platja paradisíaca, blava i blanca». Amb l’ajuda de Méndez i de Miquel A. Marquès, arxiver insular, va tenir l’oportunitat de llegir i veure els plànols urbanístics, els informes del Ministeri que aprovaven la construcció i, també, un publireportatge que aparagué en el seu moment al diari 'Menorca' per promocionar la idea entre els illencs. I amb tot aquest material es posà a crear el curtmetratge.

«Cala Turqueta SA», que aquest és el títol de la peça, va ser rodat el desembre de 2018 a Cala en Turqueta, editant-se els següents mesos a Barcelona. La durada és de 6 minuts i compta amb la participació de l’actor menorquí Lluís Marquès, posant-hi la ven en off, i del compositor de Ciutadella Alan Florit, baix el nom d’Snowman Lost His Head, el seu projecte de música electrònica experimental.

I ara, aquest curtmetratge documental experimental que reflexiona «sobre el fantasma de l’especulació urbanística a Menorca», s’estrenarà demà diumenge (17 h) al CCCB de Barcelona, dins la secció no competitiva «Hall Selecciona» del 26è Festival de Cinema Independent de Barcelona «L’Alternativa», que el va triar prèviament. A Menorca, «Cala Turqueta SA» es podrà veure a partir del 14 de febrer en el marc de l’exposició «Natura: petjada i vincle» que s’inaugurarà a Ca n’Oliver de Maó fins al 12 d’abril.

La sinopsi de la peça diu que proposa un exercici de reflexió crítica i memòria entorn a la possibilitat històrica d’urbanitzar una de les platges que algunes guies internacionals consideren de les més belles del planeta: Cala en Turqueta, que si té una «bellesa natural intacta és exclusivament la conseqüència de la lluita ecologista dels anys 70 i 80 per part de la societat illenca». Açò encara que «el paisatge verge de la Menorca Reserva de la Biosfera no és un patrimoni fixe, sinó que es troba sota una constant amenaça».