«No ens va matar Tele5, ni Antena 3, ni Canal +, ni la pirateria, ni Netflix, ni HBO... Ens va matar un virus anomenat Covid-19». Aquestes paraules resumeixen el que haurà estat el final del Videoclub Chaplin, un establiment nascut a Maó el 1987 i que ha sabut sobreviure en un món en constant evolució, el del lloguer de pel·lícules, sotmès permanentment a les innovacions tecnològiques. És només, però, el final d’una etapa, ja que Chaplin, sense cintes ni DVD a les prestatgeries, continuarà obrint cada dia i, el més important, vinculat a la seva passió, el cinema.
Així ho apunta Carol Florit des de l’establiment de Sa Rovellada de Dalt. «Ara farem un temps de liquidació, però noltros seguirem lligats al cinema, amb marxandatge». I és que la nova etapa del Chaplin passa per «ampliar» l’espai dedicat a pòsters, camisetes o qualsevol altre producte relacionat amb pel·lícules i sèries televisives. Perquè «no hi ha virus que pugui amb les nostres ganes de seguir, continuarem sent la teva tenda de regals de cinema, de figures, escudelles, camisetes, clauers...».
El cinema i la seva paràlisi
El motiu d’aquest final d’etapa és clar. Els darrers temps «ja no era fàcil, però ara, amb els cinemes tancats i els rodatges aturats, no arriben noves pel·lícules», justifica Florit, qui assegura que «fins ara, entre el lloguer i el complement del marxandatge, encara podíem viure, però ara ja no». I és que «si tot va bé, els cinemes obriran a mitjan juliol, i vol dir que les primeres pel·lícules arribaran als videoclubs quatre mesos després. No podem estar fins al novembre sense oferir res nou als nostres clients», lamenta. Per açò, abans de morir lentament la millor opció és renovar-se i reorientar la botiga. Són dies de nostàlgia i «ens ha costat molt prendre la decisió, però no podem mantenir el negoci pel cor».
Des del Chaplin reconstrueixen la seva pròpia història, recordant els seus inicis, quan només hi havia dos canals a la televisió i van sortir al mercat els primers aparells de vídeo. Tenir-ne un era tot un «luxe», recorden, i «vam començar llogant pel·lícules de tres sistemes, segons el reproductor que tenies a casa, VHS, Beta o 2000». Eren, asseguren, «els anys daurats del videoclub».
Arribaren les cadenes privades a principis dels anys 90, i la dècada següent, la reconversió, el pas de la cinta magnètica al món digital amb els DVD.
Aquesta digitalització, totalment revolucionària, va venir, però, acompanyada de la pirateria, que es va convertir, en realitat, en l’inici del declivi per als videoclubs. Molts van haver d’abaixar la persiana i, per si no n’hi havia prou, arribaren les plataformes digitals i el vídeo sota demanda, que fan que «avui en dia, muntar un videoclub sigui inviable».
Així i tot, Florit manté que mantenien la seva cartera de clients. «En tenim de tota classe, alguns ho són des que vam obrir, altres venien de petits amb les seves famílies i ara venen amb els seus fills, tenim clients que cerquen pel·lícules concretes, i altres als quals no els convenç el fet de cercar pel·lícules en una pantalla d’una plataforma digital i prefereixen cercar entre les estanteries».
Sigui com sigui, entre records i una gran quantitat d’anècdotes, Chaplin tanca una etapa i passa a una altra amb la mateixa il·lusió i mantenint el més important, la passió més cinematogràfica.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Gràcies per tots els bons moments que ens ha donat el lloguer de pel.lícules quan érem petits i jovenets. Enyoraré aquella etapa. Enhorabona i sort en la nova fase.