Crisis del coronavirus

Ja a la venda la revista de les festes de Maó

|

Valorar:
Música, mestre!. Zulema Bagur és l’autora de la portada de la revista. L’artista maonesa posa ritme i color a la publicació amb l’obra original ‘Allegro per a la festa’ amb la que vol retre «un homenatge a la música, a la ciutat de Maó i a l’alegria de la festa»

Música, mestre!. Zulema Bagur és l’autora de la portada de la revista. L’artista maonesa posa ritme i color a la publicació amb l’obra original ‘Allegro per a la festa’ amb la que vol retre «un homenatge a la música, a la ciutat de Maó i a l’alegria de la festa»

L’emergència de la pandèmia ha motivat la suspensió dels actes de les festes de la Mare de Déu de Gràcia d’enguany, amb l’excepció de la celebració litúrgica, a l’església de Santa Maria, de la festivitat de la patrona de Maó.

Però el 7 i el 8 de setembre, a més d’aparèixer ben remarcats en vermell en el calendari de Maó, són dies que bateguen en el cor. Enguany el seny i la prudència aconsellen renunciar a la festa al carrer per viure-la d’una manera més íntima, amb la família, i amb el record present dels qui avui no la poden compartir amb noltros.

Des d’aquests plantejaments i els criteris de la festa ajornada, però esperada i sentida, MENORCA «Es Diari» edita la revista Mare de Déu de Gràcia 2020 que es distribueix aquest divendres entre els suscriptors de Maó i també es posa a la venda a les llibreries de Menorca. Aquesta publicació -56 pàgines a color impresses als tallers de Gràfiques Menorca- ha estat possible gràcies a la participació de nombrosos col.laboradors i entitats. L’artista Zulema Bagur és l’autora d’una portada amb la que ret homenatge a la música que enguany no ressonarà en els carrers i places de Maó. Els textos i articles que, des de la pluralitat i mirades diverses, aporten els continguts de la revista, esdevenen les veus, les vivències i els ecos d’aquestes festes de Gràcia tan diferents.

Responsabilitat

L’alcalde de Maó, Hèctor Pons, dirigeix una crida a «la responsabilitat de tots durant aquests dies, que seran del tot excepcionals»; mentre que el bisbe de Menorca, Francesc Conesa, explica el procés pel que l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia va ser declarada, en desembre de 2019, santuari diocesà.

La periodista Mercedes Milá ens explica les quatre ‘C’ d’aquestes festes: cavalls, caixers, cavallers i covid. I hi afegeix la ‘C’ de casa.

Cadascun dels membres de la junta de caixers ens aporta la paraula que defineix les festes d’enguany. Pito Costa, caixer veterà i exregidor, recorda els 120 anys de les festes de la Mare de Déu de Gràcia; Carles Carreras, les festes de Gràcia d’en primer; Juan Luis Hernández parla d’unes festes virtuals; Margarita Orfila, de l’Ateneu de Maó front a la ‘nova normalitat’; i Àngels Andreu ofereix un homenatge als protagonistes quotidians de la festa. Marc Campins dedica els seus versos a la Mare de Déu; José Barber escriu sobre les festes ajornades; Luis Alejandre destaca la vinculació de les festes i l’Illa del Rei; Josep Mª Quintana explica la història turbulenta de l’ermita de Gràcia; Miquel A. Limón recupera la fúria frenètica de les pluges de setembre; Pau Faner ens parla de l’home que escoltava el mar; Margarita Caules, del trompetista Juan Aguado; i Francesc Carreres, de les festes, 140 anys enrere. En homenatge al lleial col.laborador d’«Es Diari» Emili de Balanzó, que morí el 10 d’abril, publicam el seu article inèdit dedicat al pintor Iturrino.

Comentar

Para poder comentar debes estar registrado y haber iniciado sesión.

De momento no hay comentarios.