«Si Déu vol, no agafaré aquesta malaltia»

Rafaela Pons Florit fa 107 anys i, amb el cap clar, opina sobre el temps que vivim

|

Valorar:
Rafaela Pons Florit, l’àvia de Menorca, amb la coca d’aniversari per recordar una data tan especial.

Rafaela Pons Florit, l’àvia de Menorca, amb la coca d’aniversari per recordar una data tan especial.

Rafaela Pons Florit (na Felita) va fer ahir 107 anys, convertint-se en la persona de més edat de Menorca. No és any per a grans reunions, però ella ho va celebrar a casa seva, al carrer Fred de Ferreries, rebent les visites dels familiars més directes, amb la gran serenor que la caracteritza.

Segurament, aquesta manera tranquil·la de viure és una de les grans receptes de la seva longevitat, com ella mateixa ens va revelar fa un parell d’anys a una entrevista a «Es Diari». En aquesta ocasió, hem respectat les mesures de distància, i mitjançant diferents àudios, la seva néta Cristina Pons ha recollit el seu punt de vista de la pandèmia.

El temps que esteim vivint el qualifica de «desastre», i com a gran oient de la ràdio que continua sent cada dia, creu que les coses es podrien fer millor «si fos millor la política».

No té por de la covid, i diu que si Déu vol, no l’agafarà. La seva filla Nina Coca fa broma i diu que segurament ja està immunitzada de tot, encara que no abaixen la guàrdia.

Sobre les mascaretes, Felita explica que això ella no ho havia vist mai, «anar tapats d’aquesta manera». «I mira que n’ha vistes de coses», puntualitza la seva filla, fent referència essencialment al temps de guerra.

Na Felita té el cap molt clar i no dubta tampoc a dir que «si vas per aquí i per allà tens més possibilitats d’agafar la malaltia». Però afegeix també amb convenciment, potser el que dóna l’edat, que «qui l’hagi d’agafar, l’agafarà...».

La vida a casa

Rafaela Pons Florit viu ara sense sortir de casa seva acompanyada dels seus quatre fills, Nina, Bosco, Anfiano i Juan (dos ja són morts); 11 néts i 17 rebenets.

Tret de problemes d’oïda i les cames que li fallen per caminar d’ençà que tenia 103 anys, es manté en un bon estat de salut. Sobre com es conserva, ella explicava en aquella anterior entrevista que mai falla a una cullerada de mel amb un got d’aigua abans d’anar a dormir.

Nascuda a Ferreries de començament de la Primera Guerra Mundial, va ser la petita de set germans i sempre ha viscut al mateix carrer Fred. Dona feinera tota la vida, va quedar viuda bastant jove, amb 53 anys.

De les seves aficions, juntament amb escoltar la ràdio, el futbol i «el Madrid», que de sempre ha estat el seu equip, recorda com li agradava jugar a parxís, els campionats de brisca i les estones fent calça i ganxet.

Ahir va viure contenta i en família la seva efemèride. Per molts anys, Felita!

Comentar

Para poder comentar debes estar registrado y haber iniciado sesión.

AnteriorSiguiente
Página 1 de 1

Margalida
Hace 3 meses

Moltes felicitats es millor k no surti ni toqui res I respiro amb mascareta.

Valoración:0menosmas

Crític
Hace 3 meses

Molts anys!. Realment, arribar tan bé en aquestes edats és una meravella. M'encanta que encara algú empri l'expressió "Si Deú vol".... Em recorda la reposta que abans donaven quan deis "Gràcies" i et responien "A Déu sien dades!"...

Valoración:10menosmas

Tururu
Hace 3 meses

Per molts d'anys, i amb bon esperit i familia, Felita!

Valoración:23menosmas

Joan
Hace 3 meses

Si Déu vol i, sobre tot, i els altres ho feim bé.

Molts d'anys!

Valoración:48menosmas

Carlesmmari
Hace 3 meses

Chapeau!!! Moltes felicitats

Valoración:63menosmas
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1