L’hàbitat de l’illa de ses Bledes, un dels que apareixen descrits en aquesta guia elaborada per l’Obsam | Obsam

TW
0

«Tot i les seves dimensions reduïdes i sent un territori mancat de relleus importants, Menorca presenta una diversitat molt destacada d’hàbitats», al voltant d’uns tres-cents, xifra molt rellevant tenint en compte que l’Illa té una superfície d’uns 700 kilòmetres quadrats.

D’aquesta manera valora Iván Fernández els valors ambientals de Menorca. Ho diu com especialista en ciències ambientals i botànica, membre de l’equip de l’Observatori Socioambiental de Menorca (Obsam) que acaba de publicar el «Manual dels hàbitats de Menorca». Un equip que completen Sònia Estradé, Pere Fraga i Guillem X. Pons, i entre tots han elaborat aquest llibre que inclou una catalogació dels hàbitats, fent especial incidència en aquells més destacats. En les 595 pàgines del treball apareixen 151 fitxes dels més rellevants, i es llisten també subcategories d’aquests, assolint aquests tres-cents entorns diferents.

Marines, herbassars, pinars

Estuaris, jonqueres litorals de Juncus acutus, herbassars baixos de carritjó, marines altes, marines baixes amb alzines, dunes mòbils del litoral balear amb comunitats de borró, dunes estabilitzades amb comunitats de camot, llacunes litorals amb hidròfits submergits, abatzerars, terres pasturades, pinars. Aquests són només alguns d’aquests hàbitats que apareixen descrits en aquest manual, el qual, com apunta Sònia Estradé, també llicenciada en ciències ambientals, inclou descripcions, llistats de les espècies que s’hi troben, informacions relatives a la seva gestió i fotografies per facilitar la identificació. A més, com afegeix Iván Fernández, s’identifica cada un dels medis amb diferents classificacions i codificacions científiques, perquè sigui fàcilment interpretable pels experts que ho consultin.

Una de les particularitats del «Manual dels hàbitats de Menorca» és la inclusió de les coves com a hàbitats. Un fet poc habitual, però que també s’ha considerat oportú, ja que en aquests indrets «hi viuen organismes molt específics, especialment invertebrats», conclou Fernández.

L’elaboració del llibre ha requerit molts esforços i, segons el director de l’Obsam, David Carreras, esdevé una «eina de gestió en majúscules» i tots els tècnics de l’administració local i autonòmica «haurien de tenir aquesta guia com a llibre de consulta obligada».

El treball té el seu origen en l’elaboració de la cartografia d’hàbitats de finques rurals (2011-2014), en la cartografia de sistemes dunars (2004), i en el mapa d’hàbitats forestals (2007). I serveix per complir un requisit de la Xarxa Natura 2000, de designar àrees de conservació dels hàbitats i les espècies d’interès.