El bisbe Francesc Conesa amb els preveres i els diaques que van participar a la Missa de Sant Joan | Gemma Andreu

TW
1

No hi ha caixers i cavallers enguany a Ciutadella per la suspensió de la festa i no s’ha celebrat la Missa de Caixers a la Catedral. Però la Catedral de Menorca va acollir aquest dijous, amb motiu de la festivitat litúrgica de Sant Joan, la missa de Sant Joan que va presidir el bisbe Francesc Conesa amb els preveres i diaques de Ciutadella.

Una Eucaristia amb intensa evocació i moltes referències a la festa santjoanera. Entre d’altres, el jaleo vibrant que interpretà Tomé Olives a l’orgue; el toc de tambor i fabiol que va ressonar, en el moment de la consagració, a la nau del temple -batec del cor de Ciutadella-, a càrrec de l’escolà Sergi Romacho; l’estampa de Sant Joan, dedicada al vitrall dissenyat per Vila-Grau, amb el poema de Ponç Pons, que reproduïm en aquesta pàgina; i els clavells vermells amb la blanca creu de Sant Joan devora el pa i el vi que van ser consagrats.   

Escolania Pueri Cantores

El bisbe Conesa concelebrà amb els preveres i diaques de l’arxiprestat de Ciutadella en una missa que comptà amb una gran gran assistència de fidels, i en la que va actuar, amb encert, l’escolania de veus blanques Pueri Cantores de la Catedral.

Noticias relacionadas

Avui també vivim a un desert

A l’homilia, el pastor de la Diòcesi de Menorca va manifestar que «per caminar a través del desert és necessari un guia, algú que conegui les rutes que condueixen a oasis segurs i també que distingeixi bé les estrelles per avançar enmig de la nit, quan el sol cau».

El bisbe Conesa explicà que «Joan Baptista va ser una veu que va ressonar al desert, indicant al poble d’Israel el camí de tornada a Déu. Va advertir que el poble s’havia allunyat de Déu i va clamar que era necessari tornar a ell». Així, «al desert de Judea, fa vint segles, va ressonar la veu del profeta per demanar que Déu es pogués fer present entre els homes».

Segons el bisbe Conesa, «avui també vivim a un desert, perquè hem avançat molt en ciència i tècnica, però hem deixat en una terrible soledat a l’ésser humà. Les nostres ciutats, tot i que estan plenes de persones, s’assemblen al desert, perquè hi manca la proximitat, l’escalfor i la tendresa».

Denuncià que «Déu ha estat expulsat de la ciutat, ja no té lloc entre noltros; no el volem a l’escola ni a la cultura, el declaram ‘persona non grata’ als mitjans de comunicació i als nostres carrers. Vivim en un desert espiritual». Conesa va manifestar que «cal ser homes i dones que, enmig de l’aridesa del desert de la nostra societat, proclamin, amb la paraula i els fets, la vigència dels valors de l’Evangeli».