«Els van enviar a morir»

Descendents de les víctimes menorquines de la Guerra del Rif els reten tribut en l’acte d’homenatge a dalt del Toro

|

Valorar:
Al cim del Toro i als peus de l’escultura construida el 1928 per l’arquitecte Francisco Maurín Enrich. És el lloc on es va fer l’acte d’homenatge als menorquins morts a la Guerra del Marroc, i al qual van assistir una quinzena de familiars, a més d’autoritats i públic

Al cim del Toro i als peus de l’escultura construida el 1928 per l’arquitecte Francisco Maurín Enrich. És el lloc on es va fer l’acte d’homenatge als menorquins morts a la Guerra del Marroc, i al qual van assistir una quinzena de familiars, a més d’autoritats i públic

Josep Bagur Gomila

Les famílies menorquines dels soldats que van morir a la Guerra del Rif coincideixen a l’hora d’assenyalar que, el del Marroc, va ser un conflicte absurd i que destinar-hi els seus parents va ser enviar-los a morir. Així ho veuen ara, amb la perspectiva que donen els cent anys que han passat d’ençà de la batalla d’Annual, una de les majors derrotes militars espanyoles.

Aquest dijous es complien cent anys d’aquell 22 de juliol de 1921 en què començava la batalla d’Annual. Uns enfrontaments que es van allargar fins al 9 d’agost i on van perdre la vida més de deu mil soldats espanyols. Entre aquests hi havia José Félix Gomila i, molt probablement, Llorenç Cavaller Coll, dos joves menorquins implicats en una guerra que res tenia a veure amb ells. «Va ser una desgràcia, una vergonya, els van enviar a morir», afirma José Félix Sintes, nebot del primer d’ells i que avui té 84 anys. «És un tema del qual ni el govern espanyol ni el del Marroc en volen xerrar», però «he sentit a dir que el conco, allà on eren, no tenien ni aigua, i que els van acorralar».

«Al conco Nensi sempre l’hem tingut en el record, encara que no el vaig conèixer», explica Llorenç Cavaller Olives. «Ell era des Migjorn i sé que el van allistar a l’exèrcit, que se’n va anar a Àfrica i que no va tornar» d’una guerra que titlla d’«absurda». «Va morir el 1921, crec que a Annual, però tampoc és segur, és mal de fer tenir informació», lamenta Cavaller.

Conflicte llarg

La Guerra del Marroc va durar divuit anys (1909-1927). Van ser molts els menorquins que hi van ser destinats i que hi van morir, encara que sovint és un tema que es parla poc en família, segurament, també, per la proximitat amb la    posterior Guerra Civil.

Emilio Díez Quevedo parla del seu avi, Juan Díez Terreros, qui «va estar destinat amb el Regiment d’Infanteria Maó 63» i que va morir «el 14 de novembre de 1924 a Uad-lau», a uns 40 quilòmetres de Tetuan. «El seu pare era militar i estava destinat a A Coruña quan ell va néixer, el 1881. I el 1906 es va casar a Menorca, als 25 anys», i poc després el van destinar a Àfrica. «La majoria de vegades, els soldats no tenen res a veure amb les guerres on els envien», diu resignat.

Miquel Tirso Pons Buenaventura és un altre d’aquests menorquins morts al Rif. Nascut el 1892 a Maó, és recordat pel seu net, Guillem X. Pons Buades. «He pogut saber que era una persona bastant culta, li agradava la literatura i era el pianista del Terceto Mahón i amenitzava el cine mut». Igual com molts, es va veure implicat en aquella guerra. «Hi va ser dues vegades, abans de morir ja l’havien ferit i l’havien duit a un hospital de Madrid», narra Guillem. «El meu pare tenia una carta que l’avi va escriure a l’àvia, on li deia que la reina Maria Cristina havia fet una visita a l’hospital; supòs que eren misssatges per tranquil·litzar-la, però no devia estar gaire bé de les ferides». Posteriorment, el soldat va ser retornat a Àfrica, i acabaria morint per ferides de guerra. De fet, la família conserva «dues medalles i la bala de Mauser que li van treure» i que va posar fi a la seva vida.

Comentar

Para poder comentar debes estar registrado y haber iniciado sesión.

AnteriorSiguiente
Página 1 de 2

El corto
Hace 4 días

Recordemos a esos menorquines como se les recordó el día en que se levantó el monumento, como valientes. No politicemos este asunto culpando a España, que es lo que en el fondo ha pretendido hacer Miquel Ángel María con esta forma de celebrar este centenario.

Valoración:-1menosmas
Photo

Vier
Hace 6 días

En todas las guerras mueren los que no deberían; los que las empiezan lo hacen en sus casas rodeados de sirvientes y desayunando caviar cada día, no me vengáis con patriotismos ni memeces de estas para justificar las guerras, las guerras no tienen más justificación que el ansia de poder de locos que se creen por encima de los demás y les importa bien poco la vida de cualquiera de los ciudadanos de su "querido" pais. Nunca he entendido la falacia de amar un país, amar una bandera... nadie elige donde nacer, y pocos eligen ir a una guerra si no es bajo amenaza.

Valoración:2menosmas

jo mateix
Hace 7 días

Cromapons, àlies "l' historiante".

Valoración:5menosmas
Photo

Simo
Hace 7 días

En las guerras se mueren soldados que no se conocen a favor de gente que se conocen.

Valoración:1menosmas

Willy
Hace 7 días

Mucha ignoracia histórica: la semana trágica fue en 1909; annual en 1921, la presencia mayoritaria de unidades menorquinas en 1924. El protectorado de Marruecos fue consecuencia de tratado internacional y con soporte de la autoridad local ( el sultan). Que fácil es manipular a los que desconocen la historia.

Valoración:11menosmas

Emilio Diez Quevedo
Hace 7 días

A Alexiia Cuando digo que: “los soldados no tienen nada que ver con las guerras donde nos envian”, es que no somos los soldados quienes declaramos las guerras, si que vamos donde nos mandan y siempre con la mejor aptitud ya sean pandemias, inundaciones, etc, o como en este caso en defensa de un protectorado

Valoración:16menosmas

cromapons
Hace 7 días

El glorioso ejercito español va caure indignament al Marroc, vençut pels beduins i la corrupcio generalitzada que hi havia dins els cmandaments militars. Diuen que quan el general español es va rendir despres de perdre milers de soldats, el Rey Alfonso XIII va dir "que barata que va la carne de gallina", en referencia al soldat rendit. Axis anava el tema. Després el poble enrabietat per la dominació de reis i cures, que ofegava les llibertats i la cultura, es va sublevar en la Setmana Tràgica de Barcelona.

Valoración:-23menosmas

Ciudadano ejemplar
Hace 7 días

Culpa de Franco

Valoración:-19menosmas

rebecalaloba
Hace 8 días

Xec....nuestro territorio?....protectorado....administrar un territorio por parte de una potencia extranjera, de la que no es soberana....Tal cual como cuando los franceses invadieron España, obligando al rey a abdicar, y poniendo al hermano de su jefe en el poder aqui....Como acabo aquello?....que hicieron los marroquis?.....lo mismo!....solo que a ellos nafie les ayudo...

Valoración:-26menosmas

xec
Hace 8 días

no comparto la opinion de que se les envio a morir , muchos sobrevivieron , como en todoas las penosas guerrras , los intereses creados ,etc se iba a defender nuestro territorio en ese momento, hubo mala planificacion como tambien la hay ahora y nada mas , esta bien que recordemos a los caidos de todos los bandos.

Valoración:38menosmas
AnteriorSiguiente
Página 1 de 2