Anna Mascaró Taltavull, Josep Alzina Caules i Clara Alzina Mascaró.

TW
2

El Servei d’Atenció a Persones Sordes (SAPS) de la Fundació per a Persones amb Discapacitat de Menorca ha realitzat fa uns dies un servei d’interpretació nou fins al moment i a l’hora meravellós: assistir a un part d’una parella de joves sords. El personal del SAPS, que ja havia fet l’acompanyament i suport en totes les cites prèvies des del moment de la notícia de l’embaràs fins als darrers dies, també va ser partícip de tot el procés del part a l’Hospital General Mateu Orfila.

La Fundació ja havia col·laborat anteriorment amb Anna Mascaró i Josep Alzina: «Nosaltres sempre hem sol·licitat el servei d’interpretació, ho hem fet als centres educatius on hem estudiat, a altres cursos formatius, a qualsevol centre sanitari, jornades, conferències, etc. En definitiva, sempre que hem considerat que necessitàvem que la informació que se’ns proporcionés ens arribés al 100%».

Ara, es trobaven davant una nova etapa en la qual la informació i la comunicació cobrava molta importància. Uns mesos abans de la data de part, es va demanar permís a la gerència de l’Hospital perquè permetés que la intèrpret de llengua de signes pogués ser present al naixement de la filleta, per garantir que tota la informació arribés a la parella sorda en aquest moment tan vital. La resposta va ser ràpida i molt positiva.

Eren la 01:00 h de la matinada quan la parella ingressava a l’hospital, juntament amb na Marga Sintes, l’intèrpret, fins a les 11:30 del matí següent quan va néixer la Clara. Durant tota l’estada a la sala de part, tant comares com infermeres van demostrar una gran sensibilitat amb la parella sorda i les dificultats en la comunicació, més ara amb l’ús de mascaretes, col·laborant en tot moment. El personal sanitari es va interessar i va aprendre alguns signes, pactant-los amb la intèrpret, per poder facilitar encara més la comunicació entre tots i fer-los sentir a gust en un moment tan rellevant. També tenint en compte tots els detalls, com ara tenir cura de la il·luminació o el suport a la intèrpret durant les llargues hores d’espera. Fins i tot, van aprendre a dir «guapa» per poder traslladar-ho als pares un cop ja s’havia produït el naixement.

Autonomia i seguretat

Ana i Josep conclouen: «El servei ens ha donat l’autonomia i la seguretat que en tot moment estàvem assabentats del que passava, podíem expressar els nostres dubtes, opinions... Igual de positiva és la valoració que fem de tots els professionals sanitaris que ens han atès que en tot moment, que han comprès i admès la presència de la intèrpret i també han fet un esforç per part seva en comunicar-se amb nosaltres a través de gests... Tot sumat ha fet que aquesta experiència hagi sigut molt còmoda i satisfactòria».

Des del SAPS, destaquen la implicació de totes les persones que han format part del procés, un fet que demostra que s’estan fent passes importants cap a una accessibilitat completa. Ana i Josep, respecte a l’accessibilitat universal, consideren que «encara falta molt per fer per a la Comunitat Sorda. Quan pensem amb accessibilitat per a persones amb discapacitat el primer amb què pensem és amb les barreres arquitectòniques per a aquelles persones amb mobilitat reduïda, cadira de rodes, etc. En aquest aspecte, tot i que sempre falta molt per fer, la societat ja n’és conscient, però les barreres de comunicació són les grans oblidades, aquelles que fan que a les Persones Sordes no ens arribi la informació i una de les solucions és la figura de la intèrpret que fa accessible i transmet qualsevol missatge completa i objectivament».

Enhorabona a tots els sectors implicats per fer-ho possible i especialment a la parella.