Maó torna a viure una processó, dos anys després sense elles per la pandèmia

Un acte d’especial rellevància per a la comunitat catòlica de la ciutat i de l’Illa en general, amb l’assistència de l’administrador diocesà de Menorca, Gerard Villalonga, els rectors Joan Miquel Sastre i Joan Tutzó, el diaca Joan Mercadal i el germà major    de La Sang Matías Marino.

La processó extraordinària va comptar amb la participació d’uns cent cinquanta confrares, pertanyents a nou confraries amb els seus respectius estendards, la majoria de la confraria de La Sang, però també d’altres confraries de la ciutat, com Jesús Natzaret,Sant Pere, la Pietat i Sant Joan Evangelista, Viacrucis i la Sentència, a més de la Pietat i de Jesús Natzaret, ambdues de Ciutadella, i la del Sant Sepulcre de Sant Lluís. Una comitiva que anava acompanyada de quaranta-cinc músics de l’Associació Musical de Maó.

La processó va iniciar el seu recorregut des de l’església de Sant Josep, seu de la confraria de La Sang, i va prosseguir pel carrer Sant Jordi, carrer Bastió, costa de sa Plaça, carrer de Bonaire, carrer de l’església, plaça Constitució, on es va fer una aturada davant el Convent de les Concepcionistes per fer una plegària i oració per la pau. La processó va continuar pel carrer Isabel II, carrer Bonaire, carrer Sant Roc, plaça Bastió, carrer Bastió, carrer Sant Jordi i va finalitzar a l’església de Sant Josep.

La processó d’ahir de la confraria de La Sang constitueix un fet que surt de la normalitat, en aquesta ocasió amb un caràcter extraordinari justificat per la commemoració dels 250 anys de la seva fundació.

Segons l’investigador Francesc Carreras, la confraria de La Sang surt en les processons del Diumenge de Rams, del Dijous Sant des de 2014 i del Sant Enterrament, dia que es porta Santa Magdalena i no el Sant Crist. Però, la d’ahir no va ser l’única excepció, donat que Carreras té documentades altres processons extraordinàries, com a la segona meitat del segle XIX durant un període de sequera va sortir per demanar pluges i també el 1955 amb motiu d’una trobada de pares jesuites que van venir en missió a Maó.