Diumenge, només després de dinar a cal caixer pagès de migjorn, Siscu Capó, admet que va tenir uns moments de certa debilitat «tot i que va durar-me poc, tot just un parell de visites. Les ganes i les cares de la gent podien amb tot, perquè després ja va ser com si res», recorda el missatge de sa Muntanyeta, ahir l’home més cercat i anomenat de Ciutadella, sent el primer homo des be després de la pandèmia, un fet que preocupava, en part, per l’ànsia de festa de la gent.
«La gent va estar de ‘10’, tothom. En cap moment vaig notar cap estirada ni mala fe i sí moltes ganes de tocar-lo. Més exaltat tothom? No, més emocionats sí; entraves a moltes cases i la gent major et feia escarrufar la pell. I els petits, que molts no ho havien vist encara, impactava», explica aquest ex caixer fadrí del 2014-15. «No va ser el mateix diumenge que aquell bienni i no canviaria per res les dues figures, malgrat que per jo el protagonista és l’anyell i no jo».
Molta va ser la gent ahir que va dir-li a Sam Bosch del seu somriure durant tota la jornada dominical. «Em sortia, no n’era conscient. Veure la felicitat i la bulla de la gent em duien a expressar-ho amb aquesta cara. Vaig xalar de valent i repetiria, però no ho faria, perquè un altre pogués viure-ho com jo ho he pogut fer». I és que Sam Bosch, també va ser fillet en el seu dia. «Em recordaven a jo, corregudes darrere s’homo des be. Entenc qualque empenta, Sant Joan és açò».
Bosch, en referència al retard i al gran nombre de visites des be, ens diu:«Em va saber greu qualque casa en què els fillets ja dormien i els havien de despertar. A jo no em feia res una hora més», reflexiona, pensant amb qui el rebia. I sí, a part, molt satisfet de la coordinació amb José Luis Pons, el descarregador. «Una mirada ens bastava, em va ajudar molt en instants més complexos o hora de carregar i descarregar».
Fresc i llampant, tot i la calor
Bosch es trobava bé ahir matí, a nivell físic; també els peus els tenia prou polits, malgrat tantes hores descalç. «No em sent gaire cansat, només els peus un poc ressentits. Vaig anar al podòleg i just em va trobar quatre estelles d’avellanes clavades però em va donar l’enhorabona pels peus», deia feliç. «Calor? Pensava que en tindria més però ‘l’alenet’ que feia em va ajudar bastant».
6 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Por qué no se hace una careta del borrego, como se hizo en su día con las carotas.- En su día los amos apostaban y, mandaban a sus lacayos a partirse la cara con una piedra, mas al quedarse sin lacayos brutos, decidieron crear las careta para romperlas en vez de partirse las cabezas.
Mar73Ido ja saps avont es s’aeroport bon vent i bon aire!! Si no t’agrada no miris..hi ha telenoveles i moltes coses fieta meua!! SAM ETS UN CRACK ENHORABONA!! UN EXIT MOLT GROS!!
Ostres Mar, nadie te obliga ni a mirar ni a poner tu caballo. Pero compararlo con los toros es exagerado y dramatizarte, propio de personas incapaces de analizar la realidad o de alguien que habla sin informarse antes... Quizás es normal que alguien que vive fuera de una realidad tienda a ver las cosas diferentes a lo que són.
Me da mucha pena el cordero y los caballos, no soporto ver las fiestas de Menorca, con este calor los pobres animales van a sufrir, yo no podría lleva a mi caballo para que lo pase mal, es como lo toros, pobres animales y que humanidad sin futuro.
A veure quan veim una dona des be...
S,enhorabona, donava gust veure es teu somriure feliç.