El rellotge solar més ambiciós de Maó

Fa un temps Richard Reynolds va visitar al pintor Pol Marban en el seu estudi al port de Maó, i li va plantejar la idea de construir una rèplica del rellotge solar de Cambridge, que es va començar el 1600, que dona una completa informació del dia, hora, mes, signes zodiacals, i la línia que descriu el sol, entre altres. «Des del primer moment ho vaig acceptar, però poc després vaig adonar-me que era un mural, que pictòricament no tenia grans reptes, només ser bastant precís, però tècnicament a l’hora de transportar el rellotge solar de Cambridge que està a una latitud i longitud molt diferent a les de Menorca, em suposaria un repte bastant gran. Per tant, vaig demanar ajuda a Luisfer, que és físic i més meticulós en el tema tècnic que jo», afirma Marban.

La primera fase del projecte ha contemplat la col·locació d’una armada al pati interior de la casa per facilitar la construcció d’un requadre d’1,50 per 1,50 metres, a la paret amb zero graus, ben al costat d’un mural de vidre de Zulema Bagur i més amunt un altre de Jordi Cárdenas. A més, també serveix perquè el pintor i el físic puguin realitzar tots els treballs previs i els càlculs necessaris per definir les característiques del rellotge solar que s’ha de construir segons la latitud i la longitud de Maó.

Marban assenyala que «hem de definir el model matemàtic per modificar totes les corbes inscrites dins el rellotge solar de Cambridge, no tenen res a veure a causa de la latitud i longitud del de Cambridge. També ens hem trobat amb certes complicacions amb les brúixoles, possiblement hi ha molt de ferro dins la construcció, la casa, les parets i altera un poc les lectures. Quan tinguem les mesures i el model definitiu, en uns 10 dies podré executar tota la la pintura i enllestir el rellotge de sol».

Luis Fernando Sarmiento, que actualment és professor a l’IES Biel Martí, de Ferreries, també es mostra entusiasmat amb aquest projecte i afronta les dificultats per fer-ho realitat. «El tipus d’ombra que projecta el Sol depèn de la posició de l’observador i calen dues coses: tenir les mesures correctes i més precises possibles de la teva situació, tant de localització com d’orientació de la paret respecte del Sol, i quan tens aquestes dades s’han de transferir al mètode físic amb desenvolupament matemàtic que te permet extreure les corbes que tindràs de les ombres que projecte».

Afirma que al principi volien fer-ho d’una manera tècnica estrictament, fent diverses mesures per poder treure mitjanes, amb tecnologia més nova, «però després amb complicacions que ens donava, també ens va dur a pensar que seria millor poder fer les dues coses, perquè en el moment que ells ho van preparar allà van haver de fer-ho manualment i amb mètodes més rústics, i ens va sembla divertit, interessant, a part d’útil, fer els dos tipus de mesures, unes més avançades i altres més rústiques», subratlla.