Una reflexió sobre la massificació de les festes, la seva celebració com a element identitari d’un poble, amb les innovacions pel pas dels anys, i els records d’infància van configurar el pregó de les festes de Sant Cristòfol de ses Corregudes que aquest divendres va pronunciar Cristòfol Moll Huguet en el pla de l’Església, davant un nombrós públic que va seguir l’acte amb interès.
Cristòfol Moll va iniciar el pregó amb una reflexió sobre la massificació que pateixen les festes patronals de l’Illa i la problemàtica que representa en el seu desenvolupament i en el gaudi dels menorquins. «Tal vegada hauríem de fer una reflexió sobre si ens estem desviant de l’autèntic significat de les festes i dels que han de ser els seus autèntics protagonistes. No pot ser que els vesins del poble, que volen seguir la celebració es sentin arraconats i els sigui difícil participar dels actes de la festa», va assegurar.
Moll va instar als migjorners a celebrar les festes de Sant Cristòfol de ses Corregudes seguint la tradició centenària, tot i constatar els canvis haguts al llarg del temps, «unes s’han retut i altres com el mateix pregó d’aquesta nit han passat a ser propis de la festa», va afirmar, amb al·lusions als treballs de Bernat Borràs, col·laborador del quinzenari migjorner «Llum Nova» (1912-1913), i Joan Pons Moll, autor del llibre «Festa popular de Sant Cristòfol de ses Corregudes: antecedents i evolució», publicat el 2003.
El pregoner va posar l’exemple de l’arrelament i la càrrega identitària de les festes amb la suspensió dels actes festius de Sant Martí, Sant Antoni i Sant Cristòfol per part de l’Ajuntament des Mercadal per la pèrdua de Cuba el 1898, acord municipal que finalment va ser revocat davant la insistència dels vesins, per la qual cosa finalment les festes des Migjorn Gran es van celebrar un poc més tard del que tocava, el 7 d’agost d’aquell any.
També va referir-se als records de les festes durant la seva infància, quan son pare era el batle pedani des Migjorn Gran i era l’encarregat d’organitzar les festes patronals, «essent un al·lotet arribava a ca nostra a principi de setmana de Sant Cristòfol un covo on, entre manats de palla, hi havia un caramull de copes i gots de vidre per ser emprats a les begudes dels caixers el dissabte i diumenge. Quina penada passava mon pare per arreplegar quatre o cinc cavalls per sortir a la qualcada. Enguany trob que n’hi haurà prop de quaranta!», va exclamar.
Moll també va recordar els anys que va presidir l’Entitat Local Menor des Migjorn Gran i després el primer Ajuntament independent.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Deus ser tu que no l'has emprat mai, perquè a ca meva l'hem emprat sempre i no tenim cama mallorquina. I si fos una paraula mallorquina, hi hauria algun problema?
¿Qué es eso de BOCINS? Ese palabro es mallorquín, y nunca jamás se ha utilizado en nuestra isla.