Lluís Janer enguany és el caixer sobreposat; Jaume Martí, el caixer casat; Gabriel Janer, el caixer batle; Josep Manguan, la capellana; Lluc Gomila, el caixer pagès, i el fabioler, Joan Mir. | Júlia Olives

TW
0

La nova Junta de Caixers ha suposat un canvi de partit polític en la representació del càrrec de qui fa de batle, que recau ara en Gabriel Janer Riudavets, regidor de l’Entesa. Li van proposar i va dir que sí, tot i que no té experiència a la qualcada. «Quan m’ho van dir, tot d’una vaig anar cap as Migjorn a aprendre a qualcar, al Club Hípic sa Creueta».

Gabriel Janer té 61 anys, i expressa mig rient que «són uns quants anys per ser allà enmig». Sortirà amb en Pitxi, un cavall amb molta experiència a les festes dels pobles de Menorca, que han portat diferents caixers batles i capellanes.

La història del caixer casat, Jaume Martí Salord, és totalment diferent: té 42 anys i n’ha sortit 22, 15 de casat, i açò és el que ha comptat per nomenar-lo. Lluc Gomila Febrer és el caixer pagès, Lluís Janer Hidalgo el sobreposat, qui durà la bandera, i Josep Manguan Martínez és la capellana. Manguan es va estrenar dalt cavall a les festes de Sant Bartomeu dels anys 1979 i 1980, sent vicari de Ferreries, i hi va sortir com a capellà convidat els anys 2006, 2007 i 2008. Hi torna ara a aquest poble estimat per ell, tal com confessa, i com assignatura que havia quedat pendent el 2020.

Enguany, el fabioler és Joan Mir Arguimbau, que sortirà per sisena vegada. Ho és segons l’acord que hi ha entre els tres que fan aquest paper a Ferreries, tornant-se en un Sant Bartomeu per hom; ell, Sílvia Pons i Andrea Bosch, qui ho va ser el 2019.

A la qualcada sortiran 122 cavallers en total; 86 cada dia, més el fabioler, igual que en el darrer Sant Bartomeu, fa tres anys.

Noticias relacionadas

Quan parlem dels moments més emotius, hi ha el del replec, quan es posen dalt el cavall per primera vegada a la festa. Gabriel Janer reconeix que es posarà nerviós i que hi haurà la por, en certa manera, per com ho farà quan el venguin a cercar a ca seva. Però manifesta molta il·lusió per viure-ho. «El moment ha arribat i ho gaudirem», diu, recalcant el paper que té cada caixer, cada cavaller, cada persona del poble a les festes. «La festa és de tots», manifesta.

També el caixer casat, Jaume Martí, qui no havia estat mai a la Junta, creu que aquest ha de ser el moment més emotiu, quan et venen a cercar i la família i els amics et donen tot el suport. Un moment que has de sentir molt, perquè és quan arranca la festa realment. «Hi ha altres coses que també són precioses, com l’entrega de les canyes verdes, si bé ja les he viscudes com a cavaller», diu.

Per altra banda, si parlam dels participants, no podem deixar d’anomenar el cavaller més veterà de la qualcada, que és Tomeu Martí Pons, de 77 anys, amb 53 a la qualcada. I com a fet destacat, hi ha la participació de Consuelo Marquès, la primera dona caixera de Menorca, ara fa 52 anys, en una participació per celebrar l’efemèride de mig segle que va quedar ajornada el 2020 per culpa de la pandèmia.

De dones participants, aquest any, en surten 33, repartides durant els dos dies de Sant Bartomeu. Si xerram de temes de protocols i d’organització per fer més fàcil la tasca de caixers i cavallers, aquest any es preveu que hi hagi un grup de voluntaris que faciliti el pas als cavalls durant el moment de l’entrega de canyes verdes, el dia de Sant Bartomeu, en acabar el darrer Jaleo, i davant l’Ajuntament, donat que allà moltes vegades s’han vist estirades no sempre adequades o dificultat d’accés a l’hora d’agafar el present.

Des de la Junta de Caixers també demanen que es deixi un passadís quan els cavalls pugen al galop cap a la Plaça, de vegades, abraçats els cavallers de dos en dos. El Jaleo d’ases, per altra banda, el dia de Sant Bartomeuet, aquest any serà ben observat, donat que es vol evitar que hi hagi cap mena de comportament que es pugui qualificar de maltractament a aquests animals.

En aquest sentit, les veus consultades entre els membres de la Junta de Caixers reconeixen que anys enrere feien mal als ulls algunes pràctiques d’alguna gent a la Plaça, si bé darrerament aquestes coses o comportament cap als ases ja no es veuen. Sembla que la gent ha evolucionat amb més consciència.