Tónia Coll Florit, doctora en Belles Arts, professora titular a la Universitat de Barcelona i artista visual, nascuda a Ferreries l’any 1965, va ser proposada per fer el pregó de Sant Bartomeu de 2020, ajornat per la pandèmia. Ahir, al Pla de l’Església, presentada per la batlessa Joana Febrer, recordà com en aquell moment hi havia una situació de «magnífiques coincidències»; amb la celebració dels 50 anys que Consuelo Marquès havia començat a sortir de caixera, quan era el primer cop que a Ferreries hi havia una dona batlessa i la qualcada estava formada per una sobreposada. Evidenciava, afegí, que la lluita de les dones va fent forat en les noves generacions, sense por als canvis, obrint nous camins. Amb aquesta perspectiva de gènere i amb mirada feminista, va fer una defensa de l’art com a forma de pensament i de la seva importància dins les societats, en un recorregut pel Ferreries de la seva infantesa i la seva trajectòria professional, en les seves vessants d’artista, professora universitària i investigadora. Fruit d’una recerca incansable va poder impartir classes a partir de l’obra d’artistes dones, participant en el primer grup de professores que van iniciar les assignatures de feminismes i art a la Universitat de Barcelona, i on destaquen Frida Kahlo, Louise Bourgeois o Fina Miralles. Una faceta que l’ha portada a donar classes magistrals o conferències a universitats internacionals.
Juntament amb la defensa de la cultura, recordà la nostra condició de poble i la identitat. «Ens uneix un territori, una cultura, una llengua, un passat». I va afegir: «Tot açò ho hem rebut, és la nostra herència i som responsables de la correcta transmissió». Aquí va venir la part més emotiva, en el moment de recordar la família i els amics. «Repassar és reviure», va afirmar una Tónia Coll emocionada, al mateix temps que va descriure la casa on va néixer, davant la farmàcia, construïda per son pare, que era manobre, amb els seus germans, «quan encara el carrer es començava a traçar i tot era fang, com de tant en tant una torrentada ens ho recorda». «Venim d’una nissaga de ferreriencs bruts de terra vermella i cor valent», va afirmar la filla major de Tomeu Mevis i Rosalia Florit, dedicada ‘a sus labores’, com deien antany, i aviat vinculada a la tasca de la indústria de les sabates. Feia així una analogia amb la trena, element comú en moltes feines domèstiques i de la cultura popular menorquina; de les trunyelles als cavalls per festes, a les trenes amb tires de pell que després passaven a formar part de sabates. «I que a ca nostra, la meva mare feia, i jo l’ajudava, i d’on vaig aprendre la filosofia del treball ben fet i exacte, en el Ferreries enclotat dins la terra vermella i habitat per gent modesta, emprenedora i coratjosa». «No podem oblidar mai -i aquí va recordar el pintor Miquel Barceló, quan el va visitar al seu estudi de Mallorca per fer la seva tesi doctoral- que només unes poques generacions ens separen de la fam».
El pregó, seguit amb atenció al Pla de l'Església | Josep Bagur
També hi va haver un moment íntim de record a la relació amb en Joan Pons, el seu home, «amb qui hem construït plegats una vida dedicada a la cultura; amb l’art i la literatura com a eixos principals». Al pregó, que va tenir un record sentit per a tothom que ens ha precedit, per a la gent que ha deixat el seu trosset de vida a la plaça dels jaleos, va ser, tanmateix, una convidada a la celebració, a la festa. «Tots hem estat i som una part d’aquesta trunyella que les mans dels homos i les dones hem anat trenant», digué, amb el desig d’un bon Sant Bartomeu. Acabava així un pregó intens i sentit, fent justícia al que havia anticipat «la tia Felita», Rafela Florit Pons, que va morir l’any passat amb 107 anys, i el 2020, en saber que ella havia de fer el pregó, lúcida, va afirmar que tindria moltes anècdotes a explicar, qui, tot i viure amb un peu a la ciutat de Barcelona, no ha perdut mai el vincle amb el seu poble de Ferreries.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Per es meu gust, li van sobrar vint minuts,massa llarg, és difícil fer un pregó que no es faci pesat.
Molts bon prego, molt ben fet per naTonia, per cert sa mare deu esser FLORIT de primer llinatge...