Ases del camp de Ferreries, o altres deixats de diferents pobles, muntats pel ranxo d'amics «Es vessuts», que feia anys que esperaven formar aquesta qualcada, eren els protagonistes de la diversió, una tradició ben viva, amb cares d'alegria i sense ànims de fer patir els animals. També cavallers i caixers dels cavalls d'enguany van baixar el dia de Sant Bartomeuet a la plaça, per sumar-se al show, ja relaxats del tot, amenitzat per la música del Jaleo, dels pasdobles i del popurri de cançons populars.
Amb el fabioler de la comitiva d'ases, el que dua el capell de caixer batle i el que feia de capellana al balcó de l'Ajuntament, durant gairebé una hora, i en un total de dues voltes, el grup d'amics de la qualcada van fer anar els ases per la plaça; de raça balear gairebé tots, o pintats de blanc i negre, en al·lusió al que nom «Pintat», l'ase dels dies 23 i 24, amb en Joan Mir de fabioler a la qualcada real.
Pels més petits, o pels més joves adolescents, el jaleo d'ases, més tranquil, permet apropar-se a primera fila, veure la festa des del lloc més privilegiat, viure les emocions i fins i tot tocar des d'aquí els animals.
Dos menadors per ase hi havia aquest any, a més d'uns caixers conscienciats de la importància de no fer patir els animals i formats en aquest sentit en una reunió organitzada per l'Ajuntament i el Club Hípic, responsable de l'acte. Per cert, que en comptes de bots, els caixers feien «olé» aixecant els braços.
Entesos del camp i dels animals comentaven que mentre els ulls de l'ase estiguin brillants, o mentre tenguin les orelles rectes i no cap enrere, no hi ha patiment. Sí que és veritat que alguns animals feien cara de poques alegries quan els estiraven cap al lloc on havien d'anar, com a recollir les canyes. Però no duen mos, ni van manats amb esperons i fuet, tal com passa a la qualcada dels cavalls, i costa més que segueixin el pas, o es resisteixen, en part, com faria qualsevol animal, aclarien entesos.
La Banda de Música, per la seva part, posava les notes dels sons clàssics d'aquests dies amb tota la intensitat, com qui sap, i també el públic que ballava baix, que aquelles serien ja les darreres, fins a l'any que ve.
El jaleo d'ases l'organitza des de fa més de 20 anys el Club Hípic de Ferreries, receptor de moltíssimes sol·licituds de ranxos d'amics per participar de caixers. Entre els 16 d'aquest any, només hi havia una dona, Pilar, que va manifestar, com tots els altres, haver xalat molt.
La batlessa, Joan Febrer, interrogada un moment durant aquell jaleo sobre la continuïtat d'aquest acte, va fer cara de qui sap. Per l'assistència de públic, per les cares d'alegria, per com es va viure, es diria que aquella tradició està ben viva. Sigui com sigui, Sant Bartomeu, per les edats dels participants, per com s'ha gaudit tot en general, malgrat els dos anys d'absència de pandèmia, sembla que té la continuïtat generacional assegurada.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Ja està bé que perquè la gent hagi de gaudir a les festes hagi de fer servir animals per a això, qui pensa que un ruc gaudeix estant en una festa plena de gent que crida al seu voltant amb una persona demunt fent la festa? algú simagina que en lloc dun animal fos una persona? a veure si algun dia us pareu a pensar que els animals tenen sentiments i que són éssers vius que es mereixen el mateix respecte que donem a qualsevol persona. Deixar en pau els ases d'una vegada. D'altra banda vull afegir que vinc d'una família amb una llarga tradició de Caixers, el meu avi ha estat Caixer Senyor, i he vist en les condicions que queda un cavall després d'haver sortit a les festes de poble, sobretot el que surt els dos dies, fa pena veure els frecs i la quantitat de quilos que perden, triguen moltíssims dies a recuperar-se.
Clar que es seguirà fent és jaleo d'ases, es polítics i gent de lo políticament correcte que es fiquin en lo important i no en xorrades.