Maó sempre ha estat sinònim de ciutat oberta i cosmopolita. O almenys ha estat així com els seus ciutadans s’han volgut presentar al món des de temps d’antany. Amb motiu de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia, la ciutat fa gala d’aquests atributs, acollint a veïns i visitants durant els dies 7 i 8 de setembre.
El programa d’actes que es porten a terme durant aquestes jornades sol ser entregat per l’Ajuntament a tots els domicilis de la capital un parell de dies o setmanes abans. Aquest costum de confeccionar el programa de les festes amb l’objectiu d’informar a la població es remunta fins al segle passat.
Col·leccionista per devoció
Luis Curto, veí de la ciutat, té fins a 80 exemplars d’aquest tipus de documents, dels quals n’ha comprat molts al mercat ocasional té lloc al Parc des Freginal.
Apassionat de la història de Menorca, recopila revistes i diaris antics de l’Illa. Fins i tot, té una col·lecció de documents universitaris i cartes enviades pel metge menorquí Mateu Orfila. La gran majoria les va aconseguir per Internet, contactant amb venedors de França, ja que el cèlebre doctor va establir-se allà durant gran part de la seva vida.
Encara que el programa de festes de Maó més antic que té consta de l’any 1916, el que acompanya a aquest text és del 1922, del qual es compleix el centenari. Comparant-lo amb el programa d’aquest mateix any, s’aprecien pocs canvis en els horaris dels actes centrals, sent pràcticament tots a una hora semblant a fa 100 anys.
El repic de campanes i la sortida del passacarrer es segueixen realitzant dia 7 al voltant de les 16 hores, mentre que les solemnes completes es retarden fins les 19 hores, a diferència de les 17 hores del 1922.
D’aquesta forma era com els maonesos celebraven les Festes de Gràcia l’any 1928 | Arxiu Margarita Caules
Pel que fa a les activitats del dia 8, la diana general també continua despertant als residents ben prest: només s’ha endarrerit mitja hora, de les 7 a les 7.30 hores. Això sí, les tradicionals corregudes al Cós passen de les 16 a les 19.15 hores.
Per una altra banda, es veu una evolució significativa respecte a la pèrdua d’actes destinats a la Beneficència Municipal. Aquest fet va lligat a la pèrdua progressiva de l’aspecte religiós. Tal com explica Luis Curto, «els actes culturals i esportius han anat guanyant cada vegada més pes en la programació en detriment dels religiosos».
A més, també destaca «la simplificació en el decorat i el major nombre d’activitats» dels programes actuals. El 1922, època en la qual Mateu Seguí Carreras presidia la corporació municipal, el programa només estava format per quatre dies que anaven del 7 al 10 de setembre.
En canvi, enguany les activitats festives van començar el 26 d’agost i acabaran el 17 de setembre: un total de tres setmanes i un dia.
Personalment, Luis Curto comenta que els catàlegs de la dècada dels 70 són els seus preferits degut a la «gran quantitat de fotos i detalls» que presentaven. Tanmateix, també considera que a partir dels 90, el programa es va començar a abreviar molt, pel qual fet perd la qualitat que tenia en un principi. Els temps canvien per a tots i els arxius històrics ajuden a donar bona fe d’això.
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Francisco de Asís Zumárraga
|
Hace un año
Una observación respecto al horario de los actos. No existía el adelanto veraniego de dos horas actual respecto al meridiano de Greenwich por lo que las completas se celebran en el mismo horario solar cien ańos más tarde
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Una observación respecto al horario de los actos. No existía el adelanto veraniego de dos horas actual respecto al meridiano de Greenwich por lo que las completas se celebran en el mismo horario solar cien ańos más tarde