25 anys té ja aquest berenar de caixers i cavallers el dissabte de la festa, on tothom està convidat, incloent-hi representants institucionals i dels grups polítics, en una iniciativa impulsada per Juan Orfila, Yurka, l'ànima de l'Associació de veïns des Camí des Castell de dalt, i que avui presideix Miguel Nieto.
S'ha encarregat de donar la benvinguda Miquel Gomila, tresorer, coincidint en l'any que la seva mare, la cantant Joana Pons, no pot assistir a aquesta cita clàssica, per un tema de salut del qual s'està encara recuperant, i on ella hi posa sempre la xocolata. Ha sonat però la seva música amb les guitarres pels altaveus i els sentiments estaven ja a flor de pell abans de gaudir tothom de la taula.
Caixers, caixeres, cavallers i cavalleres aprofiten aquest moment com una estona de relaxament, abans d'acabar els darrers preparatius per posar-se dalt cavall. El fabioler, Cristóbal Vinent, jove veterà a la qualcada i a aquest berenar, ho ha manifestat així abans dels parlaments.
Paraules que en veu de la presidenta del Consell Insular, Susana Mora, o de l'alcalde de Maó, Héctor Pons, han expressat tot el que significa tornar a celebrar les festes de Gràcia. Els anys d'on venim han de servir per viure cada moment amb la màxima intensitat. És una de les lliçons de la pandèmia, ha vingut a dir Mora, fent al·lusió explícita a la frase menorquina «Totes ses deixades són perdudes». L’alcalde, per la seva banda, s'ha referit de nou, com el dia abans al pregó, «que sense cavalls no són festes».
I allà han estat tots els representants de la qualcada, disposats a agafar força abans de començar el replec i els jaleos. Formatjades, panets amb sobrassada, pilotes, ‘callos’, carn amb salsa, set truites de patata i la peça de formatge que cada any posa Santa Catalina, a més de la coca i la xocolata, que aquest any havia preparat Mari Portella. Algunes dones de l'associació de veïns, i el seu vicepresident, José Tudurí, s'han aixecat a les cinc del matí per deixar-ho tot a punt. Una taula molt grossa, conformant una línia enmig del carrer, plena de beguda i menjar, envoltada d'una gentada.
Aquest berenar va començar com quelcom informal un any en el qual una de les veïnes des Camí des Castell de dalt tenia un fill a la qualcada. Va ser en Yurka, desaparegut l'any 2010, amb una placa en aquest tros de carrer, qui va voler preparar per a aquell cavaller i acompanyants uns quants entrepans. Ara ja s'ha convertit en una de les parades obligatòries de la festa de la Mare de Déu de Gràcia. La Junta de Caixers i la majoria de cavallers han gaudit d'aquesta estona, on l'alcalde, Héctor Pons, va aprofitar també per aclarir informació sobre dos punts de la qualcada. Un moment on troben tot el suport del poble i on queda palès la intensitat amb la qual tothom espera la seva presència i els bots a les places.
Ban municipal
Al berenar també hi ha assistit la pregonera municipal, Loli Reynés, primera dona que es va incorporar a la Policia Local, amb 18 anys, i l'acompanyant, Jaume Martí, qui amb el seu repic de tambor compassa la lectura del ban municipal.
Loli Reynés s'ha estrenat com a pregonera popular | Gemma Andreu
Una glosa, aquest any, escrita per Miquel Truyol, que parla de l'alegria de retrobar la festa, i que durant tot el matí duen a diferents punts de la ciutat. Tant Loli Reynés com Jaume Martí han manifestat l'emoció que significa protagonitzar aquesta part de la festa.
«El moment de la lectura en públic, i mira que l'he llegit vegades -digué Reynés- em fa venir molts sentiments, i he de posar el cor fred per poder-ho fer». De la mateixa manera ho expressava l'acompanyant, que du 31 anys fent aquest paper i sempre ho viu amb la mateixa intensitat. Martí i Reynés coincidien en destacar els llocs on fer la lectura del ban és més emotius. Els dos geriàtrics de Maó ho són. Coincideix, a més, que l'acompanyant hi té el seu pare ingressat a un d'ells. Allà ha fet saber de l'alegria de la festa, per contagiar-la en la mesura del possible, per donar caliu, i perquè què totes les persones grans la puguin reviure.
Després del berenar, dos representants de la Junta de Caixers, el caixer casat, Ignasi Benítez, i la seva filla, Emma, caixera fadrina, juntament amb uns quants cavallers voluntaris, han portat també als geriàtrics l'aigua-ros. I el mateix faran a altres punts destacats de la ciutat, que ja des de bon matí ultimava tots els preparatius per acollir els actes que configuren el cor de la celebració.
La nota festiva matinera, per altra banda, l'ha posada la xaranga Bon Ball Tenim recorrent amb bulla i alegria pels carrers del centre.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.