Carme Gasull: «Són les dones les que continuen alimentant el món»

Com va rebre la proposta del congrés?

—Que Menorca, amb un paisatge que es ven per si sol, treballi per fer que l’alimentació i la gastronomia sigui millor i per fer conèixer aquesta faceta de l’Illa és remarcable. El cartell del programa del congrés és increïble, i en aquest sentit vull destacar la feina de professionals com Pep Pelfort per reunir els noms i perfils més destacats d’aquesta professió.

En el món actual, el periodisme gastronòmic té un paper cabdal en la salut de les persones i l’entorn?

—Ser crític gastronòmic, en el sentit estricte, i en el context que estem de molt soroll mediàtic, amb les xarxes socials i els influencers, requereix una preparació, cultura o formació gastronòmica. L’especialització avui és més necessària que mai, perquè aquesta feina es fonamenti amb els principis ètics del periodisme; amb rigor, també en l’escriptura, i deixant de banda opinar amb subjectivitat.

Una de les taules que moderarà vostè és la de gastronomia en femení.

—M’agradarà molt escoltar les veus que hi participen: Toni Massanés, Julia Pérez Lozano, Trinitat Gilbert, Ana Vega i Anna Mayer. En la gastronomia, com en el món en general, els noms de les dones sonen menys o elles estan menys reconegudes que els homes. La paritat és un dels reptes que tenim com a societat. No hem d’oblidar que la gastronomia va néixer a les llars i que són les dones les que continuen alimentant el món.

Al seu perfil a Twitter hi té una frase de Virginia Woolf. És una declaració de principis?

—La mirada femenina i la manera de fer de les dones és important, no només al món gastronòmic. Les pageses que treballen la terra i cuiden els ramats, les dones del mar, les que ens atenen als mercats, les del vi, les que es dediquen a l’estilisme alimentari, etc., tenen un paper importantíssim, i en general, molt poca visibilitat.

«Una no pot pensar bé, estimar bé, dormir bé, si no ha menjat bé», diu la frase.

—És tan certa... Activisme pur ho considero, perquè amb aquestes paraules de Virginia Woolf pots abraçar totes les reivindicacions, incloent-hi la de l’equitat en la distribució dels aliments o el no malbaratament alimentari.

El consum sostenible hi serà a la taula de les ponències?

—Jo crec que sí, perquè és inevitable. Estem en un canvi de paradigma planetari que afecta també al sector gastronòmic. Menjar sense consciència o sense tenir en compte la importància del consum del producte local o de temporada ja no s’entén.

La frase «Som el que mengem» quant de sentit té per vostè?

—Com pot ser que hàgim desconnectat tant de nosaltres mateixos? O que al món urbà s’hagi perdut la curiositat per l’origen dels aliments. Mengem de pressa i vivim en un món marcat per la manca de temps. L’alimentació està relacionada directament amb la salut física i la salut mental. I des d’un punt de vista antropològic, la gastronomia té interès perquè forma part de la nostra història i la nostra cultura i també serveix per conèixer-nos.

D’on li ve l’afició pel periodisme gastronòmic?

—Em vaig llicenciar en Periodisme. Jo tenia vocació de reportera de guerra. Però per circumstàncies de la vida, vaig començar a treballar becada a la ràdio en periodisme de viatges. A partir d’aquí, vaig poder endinsar-me en diferents cultures i conèixer el món de la gastronomia. Soc filla de cambrer, i amb els anys he pensat que tot està una mica lligat, perquè les formes i la vocació de servei que sempre he vist en el meu pare estic segura que m’han marcat.

Tornant a Menorca... Què destacaria de la seva gastronomia?

—Posaria com a paradigma el restaurant el Tast de na Sílvia, per una cuina que cuida els ingredients i les persones que hi ha darrere; amb respecte per la terra, pel producte, la font o l’origen. Tot un exemple a seguir.