El fons històric del Llatzeret del port de Maó està format per 239 llibres i lligalls que abasten el període comprès entre els anys 1817 i 1968. | Arxiu Històric de Maó

TW
0

El fons històric del Llatzeret que des de fa trenta-quatre anys està dipositat a l’Arxiu Històric de Maó, serà finalment documentat i indexat gràcies a la iniciativa del Consell insular, que gestiona el referit arxiu, amb el finançament dels fons europeus Next Generation. Aquest fons, que el 1988 es va recuperar de l’interior d’un magatzem abandonat al port de Maó, està format per 239 llibres i lligalls que abasten el període comprès entre 1817 i 1968.

El director de la Biblioteca Pública i de l’Arxiu Històric de Maó, Pau Salort assegura que la iniciativa té l’objectiu de donar visibilitat al fons històric conservat del Llatzeret i facilitar el seu accés als usuaris i investigadors. «Aquest fons està format per només una part dels documents que hi havia històricament al Llatzeret, donat que un d’aquests documents conservats explica que ja s’havia expurgat una part. S’ha de pensar que es tracta de la documentació d’un segle i mig de funcionament del Llatzeret i el que s’ha conservat no és la seva totalitat», afirma Salort. Es preveu que les feines de descripció del fons estiguin acabades el novembre de 2023.

Es conserven llibres d’entrades i sortides dels barcos i documentació sanitària i econòmica.

Contingut

El fons del Llatzeret està format per un total de 239 unitats de descripció, entre llibres i lligalls, va ser traslladat a la Biblioteca Pública i l’Arxiu Històric de Maó quan el seu director era Francisco Pancho Sánchez Nistal i el lot es va inventariar, però no es va indexar tot el seu contingut. Hi ha els llibres de registre d’entrades i sortides dels barcos, els llibres del personal, les nòmines i molta més documentació. «Els fons europeus New Generation contemplen la feina de registrar i classificar aquests tipus de fons històrics, el que permetrà saber el que hi ha a l’interior de cada capsa, com per exemple els perceptors de les nòmines, els anys, dades que ara no sabem exactament. A més, el referit fons ha estat emprat per alguns investigadors, com és el cas de Josep Miquel Vidal, però té molt de potencial i volem posar-lo a l’abast de més investigadors», apunta Salort.

El contracte menor que impulsa el Consell insular pretén dur a terme la descripció arxivística del fons del Llatzeret, però no contempla la seva digitalització que de moment queda pendent per a una altra ocasió. En aquest sentit, Salort recorda que l’Arxiu Històric va fer una petició dels fons New Generation i el Govern balear va concedir uns 30.000 euros, repartits en dues anualitats. «Amb els fons de l’any passat que està a punt d’acabar-se la feina era digitalitzar una sèrie de fons, com el Llibre de Stabliments de Sant Lluís, mentre que amb els fons de 2023 farem la feina de documentar i indexar el fons de Llatzeret. Una vegada el tinguem documentat, després amb una altra tongada procedirem a la seva digitalització, perquè es pugui penjar i ser consultat per la gent», afirma.

El Llatzeret del port de Maó va entrar en funcionament el 1817 i va ser testimoni de les epidèmies de tifus de 1821 i les de febre groga d’aquest mateix any i de 1876, entre altres.