El Congrés Espanyol d’Ornitologia, aquest novembre al Llatzeret

Vuit són les sessions més destacades de la més gran cita científica de l’ornitologia que es celebra a Espanya, a càrrec de prestigiosos investigadors d’Espanya i d’altres països d’Europa, que durant cinc dies posarà a l’abast del públic interessat un ampli programa d’activitats, taules rodones, comunicacions orals, presentació de pòsters i reunions de grups de treball.

La conferència inaugural anirà a càrrec del professor titular de Biologia de la Universitat de Lausana (Suïssa) que explicarà la funció adaptativa de la coloració basada en la melanina i els processos de negociació que tenen lloc en la societat animal. Defensa que les aus no són tan diferents dels humans i presentarà un projecte per a Orient Mitjà en què empren mussols salvatges per asseure a la mateixa taula israelites, jordans i palestins.

Esther Sebastián González, doctora en Ecologia de la Universitat Miguel Hernández, contarà en tres històries com els cants de les aus parlen sobre processos ecològics i evolutius i sobre les implicacions que poden tenir per a la conservació.

La professora de la Universitat de Recursos de Viena (Austria), Sabine Hille, es referirà a les muntanyes com a regions molt significatives en el context de canvi climàtic, a més de posar l’exemple de la disminució dels gorrions als Alps.

Martin Irestedt, conservador principal del Departament de Bioinformàtica i Genètica del Museu Suec d’Història Natural, defensarà com els antics espècimens d’aus en les col·leccions dels museus es poden utilitzar per seqüenciar genomes complets.

La professora adjunta de Biologia i Ecologia, Elsa Bonnaud, de la Universitat de París-Saclay, investiga la dinàmica predador-presa, les espècies invasores, les aus marines i terrestres i els ecosistemes pertorbats i explicarà el cas de la baldritxa de Yelkouan, a l’arxipèlag d’Hyeres, al sud-est de França, que està amenaçada pels moixos i les rates.

Josué Martínez de la Puente, doctor en Biologia per la Universitat de Granada, presentarà els resultats de les conseqüències que han tingut els canvis de distribució de les espècies de paràsits i mosquits per a les aus.

El doctor en Ecologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, Ferran Sayol, investiga per què alguns grups d’aus han evolucionat amb comportaments més flexibles i innovadors, per la qual cosa contarà els grups d’aus que tenen cervells relativament més grans i com viure en un entorn canviant pot influir en l’evolució dels cervells.

Finalment, Diego Gil, investigador en Ecologia Evolutiva del Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC) tractarà sobre el gran creixement del medi urbà en les darreres dècades, el que ha contribuït a la desaparició de nombrosos espais naturals per a les aus, i que algunes espècies han aconseguit canviar els seus hàbits de vida i sobreviure en aquests entorns adaptats a la vida humana.