El secret matemàtic de les pedreres i el patrimoni de Menorca

Amb 50 textos de temàtica diferent, connecta aquí aquesta ciència amb la nostra cultura patrimonial; la material i la immaterial (dites o refranys). Tot és susceptible de tenir una lectura matemàtica... Així, al Claustre del Carme de Maó, hi destaca, a una de les arcades, la inscripció en números romans de quan fou feta: «el 5 de 7-bre de 1777». El curiós, però, és que aquí setembre està escrit com el mes 7. Es fa, explica, segons el costum de posar els mesos amb el prefix de dos mesos endavant. Era així perquè, el calendari romà, a l’inici, només tenia deu mesos, i quan es va decidir posar gener i febrer davant, tots els altres van córrer dues posicions. Només des d’aquesta connexió podem entendre la història. «Com més coses sabem, més entenem», assevera.

Aprofita per lamentar la pràctica a alguns països de treure dels museus els números romans; perquè ni els orientals ni els americans els entenen. «T’imagines apliquéssim aquest criteri a l’ensenyament, treure tot el que no entenem?»

En tot cas, des d’aquí, «s’estan deshumanitzant les matemàtiques, donant una idea que són pures, perfectes, com si haguessin sortit del no-res; quan darrere cada fórmula, cada fita, hi ha inquietuds, anys de feina, d’assaig-error; fracassos que fan molt humanes les matemàtiques». «Gauss, Euler, Arquimedes van provar coses que no els hi van sortir, i saber–ho ajuda a tenir confiança amb un mateix».

Al primer capítol del llibre parla de les alineacions del sol amb elements i del fet astronòmic matemàtic que ho permet. «A Menorca, hi ha molts paisatges on algun dia a l’any es produeix algun fenomen, com el sol davant el pont d’en Gil». Vivències que es poden contemplar des d’una perspectiva plàstica i que tenen un rerefons matemàtic. Ho explica amb una frase que li encanta de Ramon Llull: «Primer sentim, i després entenem».

Esteim davant un text que convida a fer preguntes, la base del coneixement... Per què són ortoedres els cantons trets de les Pedreres de s’Hostal-Líthica? «Perquè si volguéssim treure cantons en forma d’esfera, entre i una i altra perdríem espais, que hauríem de convertir en sauló, altra vegada en arena». Aquesta forma de cares paral·leles i perpendiculars a més, és fàcil de col·locar, afegeix.

Si anam a l’església de Santa Maria de Maó hi trobam un trespol (paviment) amb rombes de marbre de macael, de dues formes diferents, seguint el tessel·lat, tal com explica, ideat pel matemàtic Penrose. L’ordre com es col·loquen fa que de manera infinita mai es repeteixi la mateixa seqüència. I hi ha paràmetres matemàtics també al mosaic de la basílica des Fornàs de Torelló. És de fet, diu, el que trobam a molts mosaics romans i basíliques paleocristianes. «Un mosaic magnífic, fet de pecetes, amb motius d’anells enllaçats, com si fossin baules d’una cadena». I afirma que l’interès matemàtic per aquesta manera d’enllaçar va donar forma, a finals del segle XIX, al camp de la topologia, que té aplicacions amb bioquímica o genètica.

En temps de la nova llei educativa, Lomloe, no hi pot haver una situació d’aprenentatge millor. En tot cas, «les matemàtiques no són només una assignatura de l’institut». Tots feim moltes matemàtiques cada dia, diu. Hi són a la geometria de les cares que reconeixem o quan miram el rellotge i acceleram el pas per arribar a temps, fent càlculs mentals de distància i de temps. Tant de bo tot s’entengués tan bé.