Miki Mercadal viu dies de «gran emoció» al camp base de la muntanya, on ja planeja nous reptes
Tocant el cel. L’esportista menorquí, al camp base, situat a 5.364 metres, i amb l’Everest sobresortint just damunt d’ell, darrera d’una altra muntanya | M.M.M.
Miki Mercadal Marquès ha vist complert el seu somni de trepitjar l’Everest i ser testimoni, en primera persona, del que simbolitza la muntanya més alta del planeta. Ha estat gràcies al viatge que està completant aquests dies per la serralada de l’Himàlaia, on ha pogut fer cim al Kala Patthar, de 5.643 metres.
Quasi per casualitat, aquest ciutadellenc de 33 anys va començar a llegir sobre l’Everest. «Em va semblar tan impressionant i tant al límit el que es fa per allà dalt», que conèixer de prop la muntanya es va convertir en un repte personal.
Avesat al rocòdrom i després de l’experiència prèvia, l’any passat, d’ascendir el Mulhacén (3.482 metres) amb dos amics, Josep Gornès i Marc Anglada, Miki Mercadal es va proposar viatjar al Nepal.
L’aventura viscuda pel menorquí està sent d’una gran emoció, pel que suposa veure complert el somni de veure l’Everest | M.M.M.
Preparació i viatge
Després d’hores i hores de feina de documentació i de preparació, Mercadal va iniciar l’aventura fa dues setmanes, volant de Menorca a Madrid i després a Catar i Katmandú. «Després et desplaces a Lukla amb una avioneta espectacular a un aeroport a 2.800 metres». Allà, va començar la ruta fent «trekking, per arribar al camp base».
«Has de fer dos dies a Pahkding i Namche Bazar per aclimatar-te i no patir mal d’altura, molta gent ha de ser evacuada», explica Mercadal, qui ha presenciat qualque cas. «A partir dels 4.000 metres, trobes lloguers de bombones d’oxigen i els vespres ja quasi no pots dormir».
En el seu cas, «m’ha anat bé, no he necessitat oxigen», però, açò sí, per arribar als gairebé 6.000 metres com ha aconseguit, «me costava molt respirar» i «només pots fer quatre passes i t’has d’aturar a agafar aire».
L’aventurer ciutadellenc ja ve cap a Menorca, carregat d’anècdotes i qualque pla de futur | M.M.M.
Pel camí, l’exfutbolista de l’Atlètic Ciutadella i el CE Mercadal ha conegut «a molta gent, encara que és temporada baixa i les temperatures són més extremes», amb registres de 14 graus negatius al camp base.
«No sé per què, he agafat molta passió per la muntanya, no m’ho puc treure del cap», admet l’explorador, plenament conscient «dels riscos». Pujar a 8.000 metres «és inhumà i, així i tot, la gent prova els seus límits». I «jo mateix ho faria, sempre m’ha agradat l’aventura, però tenc poca experiència».
Ja de tornada cap a Lukla, Miki Mercadal parla d’una experiència espectacular, «caminant suvora la glacera de Khumbu, que amb el canvi climàtic està canviant molt», o contemplant «davant teu la muntanya més alta del món i pensar totes les coses que han passat; per jo és un somni fet realitat. M’he emocionat molt».
Ara, «molt feliç, però trist, perquè he de tornar», l’aventurer ja ve cap a Menorca, amb 160 quilòmetres a les cames, carregat d’anècdotes i qualque pla de futur. «Hi ha sis mils assequibles a l’hivern, com l’Island Peak o el Lohbutse, que són els que m’estic plantejant». Per açò «ja he fet contactes i informació» per a una futura expedició.
... espero que haya hecho como los japoneses en el mundial, y haya recogido bien todos sus desperdicios y se los traiga de vuelta al nivel del mar, pues es bien sabido que todos los turistas que sienten la llamada del techo del mundo, al final resultan ser muchos unos guarros y están dejando el Everest como el vertedero d,es Milá...
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
manu menorcaComentario de cuñao
... espero que haya hecho como los japoneses en el mundial, y haya recogido bien todos sus desperdicios y se los traiga de vuelta al nivel del mar, pues es bien sabido que todos los turistas que sienten la llamada del techo del mundo, al final resultan ser muchos unos guarros y están dejando el Everest como el vertedero d,es Milá...