Clam des de l’ancestral pels drets humans

Puntual a la una del migdia, i simultàniament amb més indrets de la Mediterrània (altres punts de les Illes, la costa peninsular, Grècia i el Nord d’Àfrica), des de dos talaiots del poblat de Torre d’en Galmés, sortia el fum de les bengales. Un clam emès des d’aquestes velles atalaies, destinades a veure i ser vistos des de lluny, i com a crit simbòlic pels drets humans.

L’encesa donava pas a la lectura del manifest d’Amnistia Internacional, que pronuncià el coordinador de l’entitat a Menorca, Biel Olivar, a favor de persones que es veuen obligades a fugir de la injustícia i la desesperació, i contra la violació del més elemental, que és el dret a viure en dignitat. El manifest, interpretat també en llengua de signes, va recordar a les prop de 2000 persones, «totes elles, amb nom i llinatges», que han mort en el darrer any en les travesses pel Mediterrani. I les moltes que arriben, i un cop a les nostres fronteres, són privades, de vegades, fins i tot del dret de demanar asil. «Sense el respecte dels drets humans i a la vida perdem els referents (com a civilització)», va dir, al mateix temps que comparava la llum de la flama com la de l’esperança per a tota la humanitat, amb la responsabilitat individual que tenim de mantenir-la encesa.

Ahir, aquest acte servia especialment per prendre consciència. La sensibilització venia també amb els acords, després, de la guitarra de la compositora menorquina Annabel Villalonga, qui amb la veu del seu germà Joan Carles va interpretar la cançó «Viatge a Ítaca», de Lluís Llach, amb els punts àlgids de la lletra fent referència als qui emprenen les travesses. De la mort a la Mediterrània i la indiferència, sovint, de la diplomàcia en va parlar, per acabar l’acte, la peça de microteatre que en aquest escenari de pedres mil·lenàries parlava de fredor humana vers aquest problema. Amb el títol «Aquest sol, hi és per a tots?», els actors Martí Costa, Júlia Calzada i Núria Bonet, vinguts des de Catalunya, escenificaven fragments de «Quanta, quanta guerra», de Mercè Rodoreda, per parlar, justament, de la inutilitat de les guerres; barrejats amb textos del poeta i cantautor Guillem Ramisa. De fons, hi havia el naufragi, per a la vergonya dels països d’Europa, que va ocasionar la mort a 300 persones, ofegades entre Malta i Lampedusa, i amb la complicitat d’una diplomàcia enredada, segons converses telefòniques filtrades pel diari italià «L’Espresso» el 2017. «Ara, ja són 25.000 els ofegats», es recordà. Al capvespre, les bengales, enceses ja amb flama, per fer llum, enmig de la foscor, van clamar a Ciutadella des de dos talaiots de Montefí.

Les migracions a l’escenari de ca nostra

Assuès López Orleans, llicenciat en ciències polítiques, va intervenir en l’acte el capvespre amb una xerrada sobre les migracions i com ens afecten. Ho fa fer amb les dades del seu treball d’investigació, fiançat pel Fons Menorquí de Cooperació, que mostren com les Illes Balears s’han convertit en els últims anys en un nou territori d’arribada de migrants provinents del continent africà. En sis anys, s’ha multiplicat en un 100 per cent el nombre de persones i d’embarcacions que arriben. Així, el 2022, van ser 2.265 persones, en 176 embarcacions. «Xifres sense precedents que ens situen com a societat davant un fenomen nou a ca nostra». Ho va dir recordant que darrere les dades fredes hi ha la gravetat dels drames humans viscuts a les portes d’Europa. A Menorca, basta un temporal que les desvii perquè aquestes barques també arribin. La seva intervenció també va parlar de la situació de Ceuta i Melilla, amb la tragèdia allà, on van perdre la vida 24 persones el juny de l’any passat, en l’intent de creuar la tanca que separa del Marroc. Una xerrada crua; «però és que la realitat és crua i molt greu», afirmà.