Li han demanat que parli sobre la reserva de biosfera i crec que ho farà des d’una visió personal.
—Jo no ho puc fer des d’un punt de vista científic, però sí que vaig pensar que la declaració com a reserva de biosfera ens afecta a tots i a tota l’activitat humana a Menorca. Per tant, des de qualsevol punt de vista, fins i tot la d’un simple ciutadà, tenim coses a dir.
Com plantejarà el discurs?
—Tindrà un caire més enfocat a la filosofia d’una reserva, als components ètics, al benestar, l’ecologia. Ho he titulat així, perquè vivim en un món amb greus problemes. Tal vegada, el més greu és el canvi climàtic, que afecta a escala planetària i implica un esforç de tots els països, sobretot els més desenvolupats i rics. Respecte d’altres reserves, perquè són cent trenta països que en tenen, la de Menorca, encara que sigui un territori limitat i petit, pot servir d’exemple i de mirall per a la resta del món, perquè es fixin en les possibilitats que suposa viure d’una manera sostenible.
Som un exemple a seguir?
—Quan xerr de l’exemple i model de Menorca, em referesc a allò que representa la biosfera. Evidentment, a Menorca hi ha coses que s’han de millorar i desenvolupar. No esteim en un moment ideal, respecte de la sostenibilitat tenim problemes com el de l’aigua, els aqüífers, l’aprofitament i no malbaratar-la. Tampoc no tenim assumit del tot el tema de l’energia, quan hi ha el repte d’aconseguir que un 85 per cent vengui de renovables. Són qüestions que s’han de desenvolupar, però ja és molt que hi hagi tots els projectes en marxa, que hi hagi una llei que esperam que s’aprovi i que serveixi per a desenvolupar-ho.
Es compleixen 30 anys de la declaració, i es va assolir amb molt de consens.
—És trist que consensos que es van produir fa trenta o quaranta anys, avui en dia siguin gairebé impossibles d’aconseguir. És molt lamentable. La reserva de la biosfera no es pot veure des d’un punt de vista partidista, afecta a tothom i hauria de tenir consens per dur endavant tot allò que encara hi queda per arribar a ser realment sostenibles en tot.
Hi ha sectors que titllen la reserva com un fre el progrés. Ho veu així?
—La reserva de biosfera no frena el progrés. Però hem de veure què entenem per progrés: És créixer il·limitadament? Açò no és progrés, és esgotar els recursos que tenim i destrossar Menorca. No podem créixer d’una manera il·limitada, s’hi ha de posar fre, som un territori petit i hi ha d’haver una ètica del benestar, que sigui solidari, perquè sigui compartit per totes les capes socials, i solidari, també, amb les generacions futures. Em sembla absurd dir que la reserva frena el progrés, és al revés. Tot el que sigui esgotar recursos sense límits, pot ser un negoci a curt termini, però a la llarga és una ruïna.
Creu que la declaració com a reserva de biosfera ha alentit la degradació de l’Illa, en comparació amb Mallorca, o Eivissa?
—Estic convençut que, si no hagués estat per la reserva de biosfera, no tindríem la Menorca que tenim avui. Tindríem un altre model, molt més massificat, segurament, més a l’estil de determinades zones de Mallorca i Eivissa. La reserva ha contribuït a mantenir una Menorca diferenciada i més sostenible.
Com veu el model turístic actual?
—No podem obviar que la pandèmia i la darrera crisi han provocat certs canvis en el turisme que ve a Menorca, amb més massificació a les carreteres, en els serveis. És un tema complex, però crec que ens hem de fixar uns objectius i intentar ser creatius, per resoldre els problemes que es plantegen. Però no és que jo hi entengui, hi ha gent més experta que pot aportar noves idees, nous camins.
Un d’ells és la qüestió de l’aigua, com deia.
—La contaminació i la pèrdua de qualitat dels aqüífers és molt preocupant i va lligat a una sèrie de coses. Les pluges són diferents, no plou tant i hi ha més mesos de sequera i més pressió amb l’ús de l’aigua. S’han de recuperar elements tradicionals que no s’haurien d’haver perdut mai, aprofitament d’aigua amb aljubs o cisternes, o aplicar sistemes de reciclatge d’aigües de les dutxes, evitar les gespes en els jardins i apostar per plantes autòctones que no necessiten regar-se cada dia. Una altra mesura és conscienciar la gent, sobretot la que ve de fora, sobre l’ús racional de l’aigua.
Com a poeta, com d’inspirador són els espais naturals d’una reserva com Menorca?
—En determinats moments, és evident que la reserva ens inspira, sobretot respecte de la naturalesa. Poder passejar pel camp, pel Camí de Cavalls, les platges. El paisatge és clarament inspirador. Des del moment que afecta en la relació, no només amb la natura, sinó també amb l’economia, la cultura, també pot ser un punt de referència per a crear obres, no estrictament paisatgístiques, sinó amb un fons cultural i filosòfic sobre la reserva.
La natura ha estat sempre actor principal en el món de l’art en general.
—Sí, clar, i ho continua sent. Moltes de les obres que es produeixen a Menorca fan referència a la natura. El tractament ha estat diferent en el temps, no és igual el de l’escola menorquina que el d’autors actuals. Però és l’evolució lògica, de la literatura, de l’art. Però sí, continua sent inspiradora i un punt de referència en moltes obres. Perquè la reserva de biosfera afecta a tot allò que és patrimoni, etnològic, cultural, la llengua pròpia de Menorca. Tot açò ha de quedar inclòs en aquesta idea del que és la reserva i de la sostenibilitat, de conservació de patrimoni i de cultura illenca.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Estoy tan de acuerdo en todo con usted.. Muchas gracias por exponerlo y expresarlo tan bien. Aunque nací en otro lugar amo y agradezco a esta hermosa isla que me acogiera hace ya muchísimos años. Me asusta ver el camino que parece que van tomando las cosas, y por eso le agradezco de corazón sus palabras