Portada del nou número de la Revista Ona, que ja és al carrer i es pot adquirir gratuïtament

TW
0

Quantes espècies de bolets hi ha catalogades a Menorca? Com se les enginyen les aus urbanes per comunicar-se tot i el renou natural d’un entorn cada cop més urbanitzat? I com s’acomiadaven els avions abans de les estrictes mesures de seguretat a les quals estem ja ben avesats?         

Aquestes són només algunes de les curiositats a les quals el dotzè número de la revista ONA dona resposta. Aquesta nova publicació ja és al carrer i es pot adquirir gratuïtament a les seus del Consell i d’«Es Diari», ajuntaments, biblioteques i museus, entre altres. Es tracta de la primera publicació que surt a la llum aquest 2023 i que, sens dubte, estarà marcat per la celebració del trentè aniversari de la declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera.

La revista, que s’imprimeix sota criteris ambientals sostenibles, inclou un bon grapat de reportatges sobre sostenibilitat i reserva de biosfera. Els continguts intenten informar, sensibilitzar i que el lector prengui consciència ambiental en un moment en què «ens trobam en una autopista cap a l’infern climàtic amb el peu damunt l’accelerador», en paraules d’António Guterres, secretari general de Nacions Unides.

La dotzena revista que edita l’Agència Menorca Reserva de Biosfera en col·laboració amb Editorial Menorca, inclou un ampli reportatge sobre el regne ‘fungi’. Molts hem anat a xoroiar per la marina paner en mà, però possiblement només coneixem unes poques espècies. A Menorca hi ha catalogades més de 900 tipus de bolets, dels quals un centenar són tòxics, cinc són mortals i devers quinze assoleixen l’excel·lència culinària.

L’expansió de les ciutats ha obligat algunes aus a adaptar-se a l’entorn urbà i modificar la seva alimentació, fins i tot el cant i la personalitat. Aquestes aus urbanes s’han convertit en les nostres veïnes de ple dret, per això, la revista pretén conèixer-les millor, identifica les seves principals amenaces i esbrina els mecanismes que usen per comunicar-se.

També inclou un article sobre l’Estació d’Investigació Jaume Ferrer que, amb una situació privilegiada a peu de la mar, desenvolupa una desena de projectes marins.

Dona a conèixer dues experiències personals que, cadascuna des del seu àmbit, donen passes per créixer professionalment i fer camí en favor de la sostenibilitat. Es tracta d’Aina Olives, qui representà Espanya en el Fòrum de Joves de la Xarxa IberoMaB, celebrat a Costa Rica, i Frederike Neumann, una estudiant de màster alemanya que és a l’Illa per conèixer com funciona la Xarxa Mundial de Reserves de Biosfera Illes i Zones Costaneres.     

El botànic Pere Fraga s’endinsa en la importància d’aplicar la jardineria sostenible, amb consells i exemples que ens deixen ben clars els seus beneficis.

També apropa el lector al Pla d’Educació Ambiental, que comença a agafar forma. I tracta sobre la marca Menorca Reserva de Biosfera que enguany compleix tres anys.     

La revista manté dues seccions que ja s’han consolidat com a imprescindibles. Per una banda, ofereix un passeig per cala Mitjana, i per altra, presenta una acurada selecció de fotografies antigues, aportades per l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca, amb instantànies que ens mostren els canvis que ha sofert l’Illa amb el pas dels anys.