Façana del bar, al carrer Victori des Castell | Gemma Andreu

TW
11

El Bar-Restaurant España, situat al carrer Victori nombre 48 des Castell, amb gairebé un segle d’història, està a l’espera d’una nova etapa. Ara està tancat, una vegada l’empresa que el tenia llogat des de fa dos anys no continua el negoci. Els descendents dels fundadors no volen, però, que el local perdi la seva essència ni la història que té darrere.

Llorenç Porcel, de família mallorquina i nascut a Le Mans, França, i cosí, curiosament, de l’escriptor i periodista Baltasar Porcel, va arribar a Menorca l’any 1947, en època de postguerra. Venia amb un important bagatge de receptes i experiència culinària, havent treballat a hotels de renom del país veí. Es va casar amb l’alaiorenca Magdalena Melià, i junts van regentar amb propietat aquest local. L’España va ser durant més de 70 anys un negoci plenament familiar, i ja forma part de la memòria col·lectiva del poble. Per aquí van passar les visites de Camilo José Cela o Josep Pla, i són mítics els plats com el suflé o els escamarlans a l’americana. I també gaudien d’aquesta cuina mediterrània amb, essències gal·les, els soldats dels quarters.

Llorenç Porcel, la seva dona, Magdalena Melià, i el seu fill Baltasar, fundadors

Al mateix edifici van néixer els tres fills: Baltasar, Antònia i Francisca. Baltasar Porcel, amb la seva dona, Brígida Gomila, van escriure també un capítol rellevant de la història del local, mantenint l’estela dels pares i a partir d’una important reforma als anys 80, que el va engrandir. Hi cabien 120 comensals i estava ple tot l’any.

Hi ha un altre nom crucial en aquesta història, Salvador (Salva) López Pachón, pregoner des Castell l’any 2015, després de tota una vida dedicada com a cambrer a l’España. El considera la seva segona casa, de la mateixa manera que anomena la de Baltasar «la seva segona família». Un sentiment que consta que era mutu. Salva López va arribar as Castell vingut d’un poble de Badajoz amb els seus pares i germans l’agost de 1963. Als 12 anys va entrar a treballar al bar, al costat dels propietaris, entre els quals hi havia Baltasar, amb qui va compartir vivències darrere la concorreguda barra. Junts van despatxar i servir tot el poble, a més de músics com Mike Oldfield o Annie Lennox, polítics i ministres, fills de la duquessa d’Alba, l’escultor Chillida o l’escriptor Cees Nooteboom, qui n’era assidu. Ho recordava amb emoció al pregó Salva López, el cambrer pràcticament de tota la vida de    l’España, sense oblidar en el seu parlament la guitarra de Joan Bibiloni i les lletres de Tòful Mus.

Baltasar Porcel va morir el 2020, després d’una llarga malaltia, i Salva López hi va estar treballant a l’España fins la seva jubilació. El bar-restaurant es va llogar en plena pandèmia a una empresa de restauració, que finalment, a causa dels preus alts del mercat alimentari, ha decidit no continuar amb el local. Els descendents, els fills de Baltasar Porcel, Jordi i Sílvia, el tenen ara per llogar, a l’espera de qui vulgui reprendre el negoci. Els hi agradaria que es respectessin els orígens i tot el que ha representat pel poble, per tal que el local no perdi la seva important identitat.

Nom i orígens de l’edifici

Jordi i Sílvia Porcel, nets del fundador i fills de Baltasar, expliquen tota la història del local, a la casa on ell també va néixer. L’avi Llorenç volia posar-li Regina al bar-restaurant, nom d’un dels locals que la seva família regentava a França. Però finalment, va mantenir el nom original d’Espanya. L’edifici, des de finals del segle XIX, havia estat la seu del Casino Esmeralda, amb una sala de tertúlia, sala de billar, de lectura, cafè i espectacles. El teatre, amb una platea de vuit metres, va ser lloc de projeccions cinematogràfiques. Segons explica F. Xavier Martín al llibre «Història des Castell; de la fundació de Georgetown a inicis del segle XX», durant la segona Republica adoptà el nom de Cine España, amb una gran bandera. El bar va connectar durant molts anys amb aquest espai i era típic que la gent que anava veure les pel·lícules passés o fes el tec allà, tal com recordava bé Baltasar Porcel. I abans d’ell, molta gent del poble.