Intervenció de Celso Taboada (centre) a l’associació Cas Vesins, explicant la seva història a Galícia, i vida, després, a Ferreries. A la foto surt flanquejat per Tomeu Al·lès i David Sintes. | S.M.C.

TW
1

L’associació Cas Vesins de Ferreries va iniciar diumenge passat el cicle de xerrades dedicades a commemorar vides de gent del poble i amb el títol «Els primers forasters». Va ser Celso Taboada González, nascut a una aldea gallega del municipi de Lalín en plena posguerra, l’any 1944, i arribat a Menorca als anys 60, l’encarregat d’encetar-lo.

Celso Taboada va rememorar la seva infància, de misèria i passar gana, va dir; recordant el seu pas, internat, a un monestir gallec, on va treballar i va poder estudiar fins a gairebé la secundària, així com la seva feina de molt jove amb pica i pala a pantans de Lleó o fins i tot a les mines.

Encara amb el carbó als pulmons, escopint-lo, de vegades, i amb ferides negres als genolls va arribar a Menorca, a 18 anys, i per iniciativa del seu amic Mario González. Cobraven 35 pessetes per hora a les obres de la torre el 1963, on es construïa la base americana de Ferreries, i a la carretera de Cala Galdana, amb maquinària que en aquell moment va ocasionar gran expectació entre la gent del poble.

Es va casar aquí, i aquí va construir des d’ençà la seva vida i la seva família. Després de molts anys treballant en el món de la construcció, enrolat en posar les pedres dels primers hotels de noves urbanitzacions de l’Illa i en altres tasques pròpies d’aquella època, que veia néixer el turisme, va entrar a ocupar, durant molts anys, la plaça de policia municipal a l’Ajuntament de Ferreries.

Persona molt apreciada i estimada al poble, de la seva intervenció destaquen frases com: «En aquella època, al contrari que passa ara, els joves potser no tenien experiència, però sí oportunitats de feina i d’aprendre de tot».

Destaquen també les seves implicacions en les lluites pels drets de treballador, paper que ja va iniciar participant en les vagues dels miners del nord d’Espanya als anys 60, en temps de dictadura de Franco, i consolidada aquí en la feina de la construcció, reclamant un horari i desplaçaments dignes.
Alguns assistents a la xerrada li van agrair la seva contribució al poble, fent també de voluntari de Creu Roja, acompanyant als pacients amb ambulància, així com el seu interès per parlar la nostra llengua, que digué, «mai em va costar i la vaig aprendre des de tot d’una». Aquest primer foraster, un dels primers arribats a Ferreries, ja dur 60 anys a Menorca, practicant una espècie de «allí donde fueres, haz lo que vieres». La seva intervenció, en algun moment, en to d’humor i fent riure al nombrós públic, va ser implícitament una declaració de respecte i estima per aquesta terra que el va acollir i a la qual ell també ha contribuït.