Retrats que posen llum als sentiments

Que l’art és terapèutic està més que estudiat. I la fotografia en aquest sentit no es queda enrere. Un exemple clar el posa la biografia i el recorregut artístic de l’artista maonesa Ana Capó. La fotografia, en el seu cas personal, va ser una eina terapèutica davant una lesió que va patir, fa set anys, com a jugadora de futbol sala federat, i que va tenir com a conseqüència una limitació funcional d’un peu. A partir d’aquí, va experimentar el potencial psicològic que té l’autoretrat; apropant-se amb l’objectiu a la ferida, amb tot el que comporta aquest estar-hi a prop, per a l’acceptació.

Però no acaba aquí la seva experimentació amb la part emocional vinculada a l’art de fer fotos. Aquesta afició es va convertir en una professió, amb una escola de fotografia emocional i xerrades a tota Espanya sobre «tot el que havia fet la fotografia per a jo», tal com ho explica. Tot això, prèvia formació també sobre aquest art com a eina terapèutica. Ella ha donat cursos a l’Associació Espanyola Contra el Càncer, AECC, o a centres per a persones amb diversitat funcional. Amb els alumnes, comencen amb fotografia de paisatge, i a poc a poc, explica, cadascú s’apropa a la seva pell, al color dels seus ulls, al propi jo.

Dues de les seves alumnes, d’un curs anomenat «Vitamines fotogràfiques», impartit al Foto Club Ferreries, van ser Xisca Martí i Consuelo Triay. A partir d’aquí, va sortir un vincle entre totes tres que ha donat fruit amb aquest projecte que recull l’exposició. Una mostra que han preparat juntes durant un any, convidades per la galeria, i que parla de la fotografia i de tots els sentiments que hi ha sempre associats. I de com pot ajudar els altres. L’exposició està oberta al públic en general els caps de setmanes, i la resta de dies, a les visites d’escoles, geriàtrics o centres per a la salut mental.

Fotografies que duen el segell i l’estil personal de cada autora. Ana Capó exposa els seus autoretrats, que expliquen implícitament una història de superació. Aquesta esportista ha superat la limitació que li suposava per a l’esport la seva lesió, amb un esperit que l’ha duita després a proclamar-se campiona d’Espanya de parabàdminton en la seva classe funcional SL4 i medalla de bronze en el campionat senior convencional. «Tota fotografia -diu Ana Capó- xerra sempre un poc de nosaltres». I «aquestes imatges són la història dels nostres cossos, de les nostres vides, aficions, vivències i projectes».

Xisca Martí, de Ferreries, parla a través del seu art de les seves inquietuds i de marques exclusives en el cos de la dona, de la lluita que té moltes vegades per encaixar amb un prototip. Mentre que Consuelo Triay, des des Migjorn, ens recomana a través dels seus retrats, emmarcats en un joc de miralls, no tenir por de mirar-nos de prop. Un exercici «per poder-nos estimar i respectar». Fotografies que incorporen petits textos en aquesta exposició i que parlen de l’ànima que amaga sempre cada obra. Fotografies amb ‘d’ de dones, però amb una intenció inclusiva, perquè volen que arribi a tothom, i que en pocs dies ha obtingut un èxit de visites.