Aprendre el menorquí amb els companys com a eina de benvinguda

La coordinadora, Maria Pons, assenyala que és increïble la rapidesa, per sort, amb la qual aprenen, de vegades, en qüestió de mesos. Hi ha l’exemple de na Fàtima, que és originària del Marroc, i només en fa set que és aquí. Ella explica somrient: «Ja xerr un poc menorquí». Na Fàtima va triar na Carlota com a parella lingüística; perquè són bones companyes. Els nouvinguts trien, de fet, la persona que serà la seva parella lingüística, i que és amb qui solen tenir més amistat o confiança a l’institut. Aquesta aula abasta aquí un total de vuit hores setmanals, que són lectives, amb la recompensa, per als alumnes que fan d’acompanyants, de poder ser útils als seus companys. Durant aquest temps treballen en camps semàntics, per aprendre el lèxic vinculat a temàtiques com el relacionat amb l’institut, el menjar, el poble on viuen, el seu oci, etc.

I ho complementen amb jocs, com els de taula, amb l’extra que suposa la diversió per a l’aprenentatge. L’Aula Lingüística compta a l’IES Biel Martí amb l’ajut d’una educadora social, Marga Sales, a través del Fons Menorquí de Cooperació, i d’una professora en pràctiques, Esperança Serra.

Un cas paradigmàtic per explicar el que suposa per aquests adolescents nouvinguts com estudiants a Menorca és el de na Lali, arribada fa escassos tres mesos de Geòrgia. A l’Aula Lingüística té l’acompanyament de n’Erika, com ella, estudiant de primer d’ESO. Però na Lali no xerra encara ni castellà ni català, i s’ha de fer entendre amb els companys i el professorat en anglès, que tampoc és la seva llengua. Afortunadament, aquest suport no és només idiomàtic, sinó que hi ha implícitament l’acompanyament emocional dels companys, mai millor dit, i la implicació docent, que en aquest cas, es veu que és purament vocacional. No és estrany que alguns considerin que aquesta, tot i no ser-ho estrictament, és la millor assignatura. L’esperança es personifica en fillets com en Manuel, de Paraguai, que té en Carlos de parella lingüística. Fa nou mesos que és aquí i xerra amb destresa i ja molt bé la nostra llengua. Ara, a partir d’abril, és quan més alumnes d’incorporació tardana hi haurà, amb l’arribada de la temporada turística, amb les possibilitats de feina que té per a persones de fora. Aquí es fa palès el paper primordial de l’escola per a la socialització i de programes com aquest, que ho posen un poc més fàcil per al benestar.