El tir de fona que uneix Menorca i l’illa de Guam

El foner Lluís Pons Livermore participarà en un intercanvi amb foners de l’illa del Pacífic

A l’esquerre, Lluís Pons Livermore amb els tres foners guamians, entre altres menorquins, que el passat mes d’octubre van visitar Menorca | Foto: LL.P.L.

Toni SeguíMenorca23/02/25 4:00

El foner santlluïser Lluís Pons Livermore participarà el pròxim mes de març a l’illa de Guam en un intercanvi cultural i de germanor amb foners d’aquesta illa del Pacífic Occidental. Un viatge de prop de 13.000 km, amb una durada de vint-i-tres dies entre anada, estada i tornada, que permetrà compartir coneixements i tècniques del tir de fona.

Lluís Pons partirà de Menorca el pròxim dia 4 de març cap a Guam, en un viatge de quasi tres dies de durada i en què farà escala a Madrid, Doha (Catar), Dubai (Emirats Àrabs Units), Seúl (Corea) i Manila (Filipines) per aterrar després a Guam (Micronesia). Pons ha estat convidat pel col·lectiu de foners guamians que va conèixer fa nou anys en una competició internacional de tir de fona a Mallorca, i que tenen el suport de diverses administracions i entitats de l’illa. Pons donarà diverses xerrades a escoles i institucions culturals de Guam sobre la història dels antics foners balears i les característiques de la fona, a més de participar amb els foners guamians en unes exhibicions del llançament.

El foner santlluïser viatjarà el març a l’illa de Guam en un intercanvi cultural.

Uns joves practicant el tir de fona a l’Illa de Guam.

L’octubre passat, els foners guamians Roman de la Cruz, Gualu i Mishashy, del club Sling Guam, van viatjar fins a Menorca i van visitar els poblats talaiòtics de Trepucó i Torre d’en Galmés, quedant meravellats amb les taules que en certa manera recorden les «pedra latte» que van aixecar els antics habitants de Guam.

Tradició

Lluís Pons destaca que a Guam el tir de fona es remunta a l’època antiga en què els xamorros, és a dir, els habitants originaris de Guam i de les illes Marianes, utilitzaven aquesta arma. En l’actualitat, quan es busseja a la mar de Guam encara es troben projectils de fona amb inscripcions i missatges que solien llançar cap als seus deus. També hi ha un museu només amb pedres o projectils dels antics foners guamians i, per altra banda, a la bandera de Guam hi apareix un projectil de fona.

Els foners guamians a Trepucó el passat mes d’octubre.

Representació de quatre foners d’Assiria del segle VIII a.C.

El foner santlluïser assenyala que molts guamians han tornat a practicar el tir de fona perquè van veure els vídeos del foner menorquí al Canal Història. De fet, avui en dia hi ha 5.000 tiradors de fona a les illes Marianes, repartits entre Guam,Saipán, Tinián i Rota, mentre que a Balears els federats són 114, dels quals vint són de Menorca. També assegura que el tir de fona és present a altres indrets del món, com a Anglaterra,Alemanya, el Tíbet, Mèxic, Perú, el Japó, Austràlia i la Índia. La fona és el nexe d’unió de totes aquestes cultures arreu del món, amb un estil semblant de llançament i una fona diferent pel seu material i la seva llargària.