Noves dades sobre l'origen de les festes de Sant Joan

Aquest és un treball que Pons Marquès fa anys que ve elaborant, meticulosament, fent recerca en els arxius d’arreu de l’Illa, amb l’objectiu d’aprofundir encara més en allò que ja va deixar escrit son pare, en ‘Bep Padet’, Josep Pons Lluch, l’autor de nombrosos títols sobre les festes de Sant Joan, entre els quals destaca «Protocols de les festes de Sant Joan de Ciutadella».

A «Allò que J. Pons Lluch no va dir de les festes de Sant Joan i altres temes» (Col·lecció Jamma), Antoni Pons Marquès deixa constància de diverses investigacions que ha anat fent les darreres dècades, fruit de capficar-se en els arxius i remenar documents d’antic, amb la col·laboració dels arxivers, de qui agraeix la seva «professionalitat i assessorament».

Com expressa l’autor, aquest llibre versa sobre les festes de Ciutadella, però també fa referència a qüestions vinculades amb les celebracions patronals d’altres pobles, com Maó, Alaior, es Mercadal o es Castell. Són «temes no massa coneguts i les seves conclusions (...) que no van ser atesos per mon pare».

L’origen de la festa

Una de les qüestions que aborda el llibre és sobre l’origen de les festes de Sant Joan. La troballa de nous documents duen l’investigador a assegurar el caràcter religiós de la celebració i desvinculant-la de la Conquesta de Menorca de 1287 pel rei Alfons III. En aquest capítol, Pons Marquès ha trobat fonts que li permeten descartar «mites que s’han anat inflant i transmetent de pares a fills», com ara que en la invasió de les tropes cristianes hi van participar membres de l’Orde Militar i Hospitalària de Sant Joan. És a dir, que l’obreria de Sant Joan tenia un origen cavalleresc, com defensaven figures com Rafel Oleo i Quadrado, a «Reseña de la fiesta de San Juan Bautista». Al contrari, Pons Marquès defensa que no hi ha cap constància documental de que integrants de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem  desembarcassin a Menorca, ja que, assegura, no era una orde militar, sinó assistencial en la rereguarda. Igualment, l’escriptor recerca l’origen de la bandera de fons vermell i creu blanca central, així com en l’aparició de figures com el caixer fadrí. «El 1611 consta el primer nomenament», però fins 1657 no es cita el primer «penoner». En aquest context, l’autor deixa alguns interrogants per respondre. Per exemple, si fou aquell any quan s’introduí la bandera de Sant Joan, o també, si aquest fet «té res a veure amb la incorporació de la noblesa aquests anys com a membres de l’obreria?».

En aquest llibre, Antoni Pons repassa les aportacions d’un bon nombre d’historiadors i investigadors que han treballat l’origen de la festa i també els diferents fets històrics que han succeït a Menorca. És un repàs a vuit segles, tenint en compte el vincle amb territoris com Mallorca, Catalunya o la Corona d’Aragó, amb l’aparició, també, dels títols nobiliaris, el primer d’ells, el del baró de Lluriach, que s’atorgà 400 anys després de la Conquesta de 1287.

El llibre parla dels jocs eqüestres. L’autor descarta una relació amb l’arribada dels cristians. «No és ver», assegura, ja que aquesta mena de jocs «eren famosos a tota Europa des dels temps dels romans» i, fins i tot, els musulmans «també en devien fer, però no s’ha pogut demostrar». Així, els jocs eqüestres, per a demostrar destresa, habilitat i força, «es feien per a qualsevol motiu, quan hi havia un nou rei, quan es rebia un personatge famós», i «l’obreria de Sant Joan [d’origen religiós per al manteniment de l’ermita] va ampliar la seva festa incorporant-los». Era, conclou, «un afegitó, com deia mon pare».